El govern espanyol compta 372 beneficiaris directes de l’amnistia

El govern espa­nyol compta que 372 per­so­nes seran els bene­fi­ci­a­ris direc­tes de la llei d’amnis­tia per als impu­tats per fets rela­ci­o­nats amb el procés inde­pen­den­tista català. Segons ha expli­cat a TV3 el minis­tre de la Pre­sidència, Justícia i Rela­ci­ons amb les Corts, Félix Bolaños, aquests bene­fi­ci­a­ris direc­tes són per­so­nes que tenen cau­ses penals pen­dents rela­ci­o­na­des amb l’1-O i les pro­tes­tes poste­ri­ors, i inclou­rien uns 90 poli­cies esta­tals impli­cats en les càrre­gues. Evi­tant pro­nun­ciar-se sobre la data del pos­si­ble retorn de l’expre­si­dent Puig­de­mont a Cata­lu­nya, Bolaños sosté que no es pot pro­nun­ciar sobre casos específics i afe­geix que “aquesta llei no està feta per a ningú”. Tot rei­te­rant que hi ha una “volun­tat inequívoca” que totes les per­so­nes invo­lu­cra­des que­din cober­tes per la llei, el minis­tre de la Pre­sidència defensa que “el bene­fi­ci­ari abso­lut d’aquesta llei serà la soci­e­tat cata­lana i també l’espa­nyola”.

Cal recor­dar que, al seu dia, Òmnium havia fixat en 1.432 les per­so­nes que s’hau­rien d’aco­llir a l’amnis­tia. Bolaños explica que la llei va diri­gida a aque­lles 400 per­so­nes apro­xi­ma­da­ment – “segons els números que tenim al govern cen­tral són 372 per­so­nes que tenen cau­ses penals pen­dents” – però ha subrat­llat la neces­si­tat que la llei “cobreixi com­ple­ta­ment totes les per­so­nes invo­lu­cra­des” amb l’objec­tiu de recu­pe­rar els “afec­tes i com­pli­ci­tats que es van tren­car de manera tan pro­funda el 2017”. Poste­ri­or­ment, el vice­pre­si­dent i por­ta­veu de JxCat, Josep Rius, ha situat en un miler de per­so­nes els bene­fi­ci­a­ris de la llei. En una entre­vista a La Sexta, Rius ha admès que “hi ha dife­rents càlculs” i no pot donar una “xifra exacta”.

Bolaños qua­li­fica de “molt sòlid i robust” el text de la llei però ha admès que, en el marc de la nego­ci­ació dar­rera amb Junts, l’informe de la Comissió de Venècia ha estat “fona­men­tal”. “Gràcies a l’informe de la Comissió de Venècia hem pogut incor­po­rar reco­ma­na­ci­ons d’Europa. Per tant, és una llei pro­fun­da­ment cons­ti­tu­ci­o­nal, però també pro­fun­da­ment euro­pea, anco­rada en els millors valors i estàndards euro­peus”, ha conclòs.