Política

Turquia

Tomb històric a Turquia

El partit d’Erdogan, l’AKP, s’emporta en les municipals la derrota més gran des de la seva fundació, el 2001

Els socialdemòcrates del CHP tenyeixen el país de color vermell i governaran en les cinc principals ciutats

El Yeniden Refah Partisi, partit de dreta islamista, es consolida com la tercera força i guanya dues províncies

La gran patacada del partit d’Erdogan a les urnes es deu a la crisi econòmica i la inflació de la lira

Les elec­ci­ons muni­ci­pals cele­bra­des aquest diu­menge a Tur­quia han tenyit el mapa elec­to­ral turc de color ver­mell, el del prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició, el soci­al­demòcrata Par­tit Repu­blicà del Poble (CHP). Un tomb històric, atès que el Par­tit de la Justícia i el Desen­vo­lu­pa­ment (AKP), del pre­si­dent Recep Tayyip Erdo­gan, ha domi­nat les elec­ci­ons durant els últims anys. De fet, és el pri­mer cop des de la seva fun­dació, el 2001, que l’AKP perd uns comi­cis. “Ha gua­nyat la democràcia. No hem acon­se­guit els resul­tats que esperàvem”, van ser les parau­les d’accep­tació pública que va pro­nun­ciar Erdo­gan diu­menge a la nit en saber els resul­tats.

El CHP ha que­dat 1,5 punts davant de l’AKP en les elec­ci­ons muni­ci­pals de Tur­quia, i un dels motius prin­ci­pals del des­con­ten­ta­ment popu­lar amb el par­tit gover­nant és la crisi econòmica i la inflació de la lira, que ha con­ti­nuat crei­xent des de les dar­re­res elec­ci­ons gene­rals, la pas­sada pri­ma­vera, en les quals Erdo­gan va gua­nyar un ter­cer man­dat de cinc anys.

El CHP es queda amb les cinc ciu­tats més grans del país. “Tur­quia és secu­lar i seguirà sent secu­lar”, eren els càntics dels ciu­ta­dans reu­nits fora de la seu del CHP a Ankara. En aquest esce­nari, s’hi ha de sumar la divisió del bloc de l’opo­sició –que feia pre­veure que bai­xa­rien els vots del CHP, quan no ha estat així– i la con­ti­nu­ació del bloc d’Erdo­gan en algu­nes zones, amb el suport del dretà Par­tit del Movi­ment Naci­o­na­lista (MHP).

Durant les gene­rals del 2023, l’opo­sició va unir-se sota la coa­lició ano­me­nada popu­lar­ment com la Taula del Sis, posant al cen­tre l’objec­tiu de tom­bar el sis­tema pre­si­den­ci­a­lista del govern actual. En les muni­ci­pals del 2019, diver­ses for­ma­ci­ons tam­poc no van pre­sen­tar can­di­dat per con­cen­trar el vot amb el CHP. Aquest suport va per­me­tre que l’AKP perdés les dues grans metròpolis: Istan­bul i Ankara. Feia 25 anys que l’alcalde d’Istan­bul era de l’AKP. El mateix Erdo­gan ho va ser a finals dels noranta. Tot i que l’AKP va obli­gar fa qua­tre anys a repe­tir els comi­cis, Ekrem Ima­mo­glu va tor­nar a gua­nyar i per més diferència. I diu­menge va acon­se­guir un nou man­dat, con­so­li­dant-se com el polític amb més pos­si­bi­li­tats de dis­pu­tar en un futur la pre­sidència a Erdo­gan.

En aquesta ocasió, Ima­mo­glu –amb un per­fil popu­lista i mode­rat i pos­si­ble can­di­dat en les gene­rals– suma 10 punts res­pecte a Murat Kurum, de l’AKP. Murat Kurum, antic minis­tre de Medi Ambi­ent i Urba­nit­zació amb un per­fil tecnòcrata, havia cen­trat la cam­pa­nya elec­to­ral en infra­es­truc­tu­res, i en la pre­pa­ració d’Istan­bul per un pos­si­ble ter­ratrèmol. A la majo­ria de car­tells de la cam­pa­nya, però, Kurum anava acom­pa­nyat d’Erdo­gan: la gent que vota l’AKP ho fa pel carismàtic Erdo­gan. Pels experts, els comi­cis podien ser un referèndum per les gene­rals del 2028, i una manera de faci­li­tar la nova cons­ti­tució d’Erdo­gan, sense la qual legal­ment no es podria tor­nar a pre­sen­tar en les pro­pe­res elec­ci­ons.

“Fent autocrítica, hem vist que aques­tes ali­an­ces estan des­po­li­tit­za­des. És només anar con­tra algú i això no ens per­met apli­car les nos­tres polítiques”, defensa Yag­mur Yurt­se­ver, can­di­data del Par­tit Popu­lar per la Igual­tat i la Democràcia (DEM) al barri de Besik­tas, a Istan­bul, en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui. El DEM –nom actual de l’HDP, el par­tit esquerrà prokurd, can­viat per la pos­si­ble il·lega­lit­zació del par­tit– va ser un dels grups que va donar suport a la can­di­da­tura d’Ima­mo­glu el 2019.

El par­tit té un pes molt gran a la zona kurda de Tur­quia però, tot i que les últi­mes elec­ci­ons van gua­nyar 65 muni­ci­pa­li­tats, van aca­bar la legis­la­tura amb sis. En aquests ajun­ta­ments, s’hi ha inter­vin­gut i s’han posat fun­ci­o­na­ris pròxims al govern. En aques­tes elec­ci­ons han reforçat la seva presència sumant dues províncies més.

La ter­cera força més votada ha estat el Yeni­den Refah Par­tisi, un par­tit isla­mista situat a la dreta de l’AKP i lide­rat pel fill de Nec­met­tin Erbakan, men­tor polític d’Erdo­gan. El grup ha divi­dit els vots de l’AKP, sent crític amb els interes­sos que el pre­si­dent té amb Israel, i ha acon­se­guit gover­nar en dues de les províncies. Es defi­nei­xen com a nega­ci­o­nis­tes del canvi climàtic, anti­va­cu­nes i anti­fe­mi­nis­tes i volen dero­gar la llei turca que pro­te­geix les dones i els nens de la violència domèstica.

Els guar­di­ans del barri

A més de votar l’alcalde de l’Ajun­ta­ment, el del dis­tricte i l’assem­blea del dis­tricte, els ciu­ta­dans també van votar el muh­tar, que es pot defi­nir com l’alcalde del barri. Salim Ergün Iskent ho és del cen­tre de Besik­tas, un barri pròxim al soci­al­demòcrata CHP. Té més de sei­xanta anys i és la ter­cera vegada que aspira a aquest càrrec. Els muh­tars no poden pre­sen­tar-se sota la sigla d’un par­tit i tenen la funció de fer de medi­a­dors entre la gent i les ins­ti­tu­ci­ons: “Fins al 2008 teníem molta més feina, però ara amb la digi­ta­lit­zació dels tràmits admi­nis­tra­tius, l’e-Dev­let, ens encar­re­guem més que res del con­tacte amb el govern i de pro­veir assistència social”, explica en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui.

Els dies abans de les elec­ci­ons els comerços dels bar­ris de les ciu­tats s’omplen de fotos de cares veïnes: “Jo només he enviat mis­sat­ges de text, però sí que tinc com­panys can­di­dats que han fet cam­pa­nya engan­xant car­tells”, hi afe­geix. De fet, diu­menge es van esco­llir més de 50.000 muh­tars, una de les poques figu­res admi­nis­tra­ti­ves que daten de l’època de l’Imperi otomà. El pre­si­dent Erdo­gan, en els seus ja més de vint anys en el poder, els ha donat més pres­tigi con­vi­dant-los a tro­ba­des i mul­ti­pli­cant el seu salari per 20.

35
capitals
de província seran governades pel socialdemòcrata CHP, amb victòries clau com ara Ankara i Istanbul, mentre que l’AKP, el partit d’Erdogan, s’ha hagut de conformar amb 24.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia