Torna Rovira, la penúltima baula de l’exili

Marta Rovira ja és a Cata­lu­nya. Després de gai­rebé sis anys i mig a l’exili, la secretària gene­ral d’ERC tra­ves­sava la fron­tera ahir poc abans de les 9 del matí acom­pa­nyada de la resta d’acu­sats del cas Tsu­nami Democràtic, que també han pas­sat el dar­rer mig any a Gine­bra després de saber igual­ment que se’ls inves­ti­gava per ter­ro­risme: el dipu­tat d’ERC, Ruben Wagens­berg; el vice­pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Ole­guer Serra; l’acti­vista i empre­sari Josep Camp­majó i el peri­o­dista de La Directa Jesús Rodríguez. Amb el seu retorn, ja només queda per tor­nar l’última baula de l’exili de l’1-O, la peça de caça major, el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, amb els excon­se­llers Lluís Puig i Toni Comín, que roma­nen sota amenaça de detenció mal­grat la llei d’amnis­tia. Venen set­ma­nes que poden ser mogu­des, si Puig­de­mont com­pleix la pro­mesa de ser al pri­mer debat d’inves­ti­dura que hi hagi...

En un dia molt tocat per la tra­mun­tana, la comi­tiva de Rovira, que havia sor­tit en diver­sos cot­xes la vigília a la tarda i ja havia fet nit a Ribe­sal­tes, es pre­sen­tava pri­mer, minuts després de les set del matí, amb la pan­carta de Fre­e­dom for Cata­lo­nia que ja havien dut els pre­sos polítics en sor­tir de les pre­sons, a la Porta dels Països Cata­lans de Sal­ses, la fron­tera del segle XVII que és l’entrada avui a la Cata­lu­nya del Nord. No les tenien totes encara per qüesti­ons de segu­re­tat, tot i que allà ja els espe­ra­ven un cen­te­nar de per­so­nes que volien fer amb ells els pri­mers pas­sos en terra cata­lana, entre com­panys d’ERC com el con­se­ller David Mas­cort, l’excon­se­llera Teresa Jordà o la dipu­tada Laia Cañigue­ral, el secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull, i el seu vice­pre­si­dent, Josep Rius, el dipu­tat cupaire Car­les Riera, una nodrida dele­gació d’Òmnium encapçalada pel pre­si­dent, Xavier Antich, i diver­sos acti­vis­tes. Tant emo­ci­o­nada com radi­ant, Rovira i la resta rebia allà un pri­mer bany d’aplau­di­ments, fotos, som­riu­res i abraçades, entre les quals molt sig­ni­fi­ca­ti­ves les que els van fusi­o­nar amb Puig, l’únic que ahir no els podia acom­pa­nyar cap al sud.

“Ens hem aco­mi­a­dat fa un moment de Lluís Puig, que encara és a l’exili; hi ha per­so­nes a qui no s’ha apli­cat la llei d’amnis­tia i per elles hem de seguir llui­tant”, es con­ju­rava Wagens­berg una estona després, ja a l’altra banda de la fron­tera. Ho feia, en con­cret, sota una este­lada gegant, als jar­dins de la rec­to­ria de Can­ta­llops, poble d’on és ori­gi­nari, i d’on al final de la Guerra Civil va par­tir cap a l’exili Antoni Rovira i Vir­gili. Ahir va ser també el simbòlic punt triat per a la pri­mera gran ben­vin­guda mas­siva als exi­li­ats a Suïssa, als quals es van afe­gir tres acu­sats més del cas Tsu­nami que han que­dat des­lliu­rats aquesta set­mana arran del seu arxi­va­ment: l’exdi­ri­gent d’ERC Xavier Ven­drell, la també repu­bli­cana Marta Molina i l’empre­sari Oriol Solé. I aquí, amb més de 300 per­so­nes espe­rant-los, les emo­ci­ons ja es van aca­bar de des­bor­dar. “Havia somiat mol­tes vega­des en aquest moment però no ens l’han dei­xat ni pre­pa­rar... ens ha aga­fat per sor­presa però estem molt feliços de ser a casa”, començava Rovira, en les pri­me­res parau­les en públic a Cata­lu­nya. “Hem gua­nyat! Això d’avui és una victòria abso­luta, i ho hem de cele­brar”, pro­cla­mava una de les artífexs de l’1-O, que con­ti­nu­ava: “Fa massa dies que l’inde­pen­den­tisme no cele­bra res, i això ha de ser un doll d’ener­gia posi­tiva per tor­nar-nos a aixe­car.” La diri­gent repu­bli­cana, en aquest sen­tit, aca­bava amb una crida inequívoca a la uni­tat de l’inde­pen­den­tisme, repre­sen­tat ahir per unes 300 per­so­nes, entre les quals mul­ti­tud de diri­gents, dipu­tats i exdi­pu­tats repu­bli­cans –molt sig­ni­fi­ca­tiva, i sin­cera, va ser l’abraçada amb Oriol Jun­que­ras, amb qui va fer tàndem durant tretze anys, fins al juny, al cap­da­vant del par­tit, mal­grat que en els dar­rers temps s’han dis­tan­ciat per obrir una pro­funda ferida interna– i con­se­llers com Joan Ignasi Elena o Merit­xell Ser­ret, però també mem­bres de Junts, la CUP, Òmnium i l’ANC, amb el pre­si­dent Lluís Llach al cap­da­vant, a més del dipu­tat dels comuns David Cid. També ami­gues de la repu­bli­cana vin­gu­des amb samar­re­tes de “Free Rovira” que ja podran pen­jar defi­ni­ti­va­ment a l’armari com un mal record. “Hem vin­gut aquí per aca­bar la feina que vam dei­xar a mit­ges, per reco­mençar, per unir tot el movi­ment inde­pen­den­tista”, pro­cla­mava Rovira, que va voler inter­pel·lar, pen­sant en el con­junt del movi­ment però qui sap si també en l’inte­rior d’ERC: “Quin dia ens vam obli­dar que jun­tes som més for­tes? Quin dia se’ns va acu­dir deba­tre de la manera que ho estem fent? Això s’ha d’aca­bar!” La repu­bli­cana també es va quei­xar agra­ment dels intents del jutge Manuel García-Cas­tellón d’impu­tar-los per ter­ro­risme. “Em veieu cara de ter­ro­rista? No? Gràcies!”, va inter­ro­gar-se, per con­cloure amb con­tundència: “Mai aquest movi­ment farà ser­vir la violència per defen­sar les seves idees. Mai. Som demòcra­tes defen­sant la lli­ber­tat del nos­tre país.” “Teníem una falsa acu­sació molt bèstia de ter­ro­risme. És un sen­ti­ment inex­pli­ca­ble poder tor­nar avui a casa”, des­cri­via també Wagens­berg.

Tots els exi­li­ats van tenir parau­les d’agraïment i elogi cap a les per­so­nes de Suïssa que els han aju­dat durant la seva estada allà, com Rodríguez, que va ins­tar, a més, a man­te­nir els llaços entre ells, i amb aquests, la “uni­tat anti­re­pres­siva”. “Vam mar­xar a l’exili per con­ver­tir-lo en una lluita, i ho hem fet. I la lluita seguirà”, des­ta­cava Serra, que es pro­posa con­ti­nuar defen­sant “el dret a pro­testa i la lli­ber­tat dels Països Cata­lans”. “Això encara no és una victòria però han per­dut ells, són tan bur­ros i tan ton­tos que han per­dut”, pro­cla­mava Camp­majó, que lle­gia un poema de Martí i Pol sobre Girona per cele­brar el retorn. “És estrany tor­nar de l’exili a un ter­ri­tori ocu­pat”, subrat­llava.

Els Sega­dors, crits d’inde­pendència i xoco­lata des­feta amb melin­dros gen­ti­lesa de l’Ajun­ta­ment cloïen la pri­mera gran rebuda a la penúltima baula de l’exili de l’1-O, que després va con­ti­nuar amb altres actes i que avui tan­carà una ben­vin­guda ofi­cial de Rovira al seu Vic natal, on ja va tor­nar ahir al mig­dia. Els retorns que fal­ten per desgràcia pot­ser no podran ser tan fes­tius...