Els Països Baixos esperaran al resultat de la investigació del Nord Stream abans de reaccionar

Els Països Bai­xos han indi­cat aquest diven­dres que espe­ra­ran als resul­tats de la inves­ti­gació ale­ma­nya sobre “qui està dar­rere” del sabo­tatge del gaso­ducte Nord Stream el setem­bre de 2022 abans de deci­dir qui­nes mesu­res pren­dre, després que ‘The Wall Street Jour­nal’ (WSJ) afirmés que el pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, va apro­var ini­ci­al­ment el pla i després el va trac­tar de can­cel·lar sense èxit.

El minis­tre d’Exte­ri­ors, el demo­cra­ta­cristià Cas­par Veldkamp, ha dema­nat no espe­cu­lar sobre el sabo­tatge del gaso­ducte entre Rússia i Ale­ma­nya i espe­rar als resul­tats de la inves­ti­gació de la Justícia ale­ma­nya, que va eme­tre una ordre de detenció con­tra un ciu­tadà ucraïnès, un ins­truc­tor de bus­seig que viu a Polònia, per la seva supo­sada vin­cu­lació amb el sabo­tatge, segons es va conèixer aquesta set­mana.

A més, Veldkamp ha rei­te­rat que el govern neer­landès, lide­rat pel par­tit de dreta radi­cal de Geert Wil­ders (PVV), manté de moment el seu suport polític, mili­tar, finan­cer i moral a Kíiv en la seva guerra con­tra l’agressió russa.

Els cone­guts llaços del PVV amb Rússia van ser una pre­o­cu­pació en les nego­ci­a­ci­ons de govern en els pas­sats mesos, però Wil­ders va haver de fer diver­sos com­pro­mi­sos per a des­blo­que­jar el diàleg i poder for­mar una coa­lició amb altres tres par­tits de cen­tre­dreta, encara que la polèmica sobre Nord Stream ha por­tat Wil­ders a exi­gir ahir con­seqüències per al suport a Kíiv si es con­firma que Zelenski ho sabia.

El minis­tre neer­landès de Defensa, el libe­ral Ruben Brekel­mans, ha donat suport al seu col·lega d’Exte­ri­ors i va ins­tar a espe­rar que Berlín publi­qui les seves per­qui­si­ci­ons sobre aquesta qüestió i no espe­cu­lar sobre les pos­si­bles con­seqüències. “En aquesta inves­ti­gació s’ha de deter­mi­nar qui està dar­rere. Clar que estic d’acord que un atac con­tra la nos­tra infra­es­truc­tura vital és inac­cep­ta­ble, sense impor­tar qui l’hagi fet”, ha dit.

Brekel­mans també ha des­ta­cat la neces­si­tat que els Països Bai­xos faci cos­tat a Ucraïna perquè “està llui­tant per la seva super­vivència i també per la nos­tra segu­re­tat, i hem de con­ti­nuar ferms en això”.

Segons el WSJ, uns empre­sa­ris van finançar l’ope­ració que va dur a terme un grup de sis per­so­nes a bord de l’Andro­meda, un iot d’esbarjo que havien llo­gat a Ale­ma­nya; el pla va cos­tar uns 300.000 dòlars i va ser super­vi­sat per un gene­ral en fun­ci­ons amb experiència en ope­ra­ci­ons espe­ci­als que repor­tava al lla­vors coman­dant en cap de les For­ces Arma­des d’Ucraïna, Valeri Zaluzhn.

A més, va asse­gu­rar que Zelenski va apro­var ini­ci­al­ment el pla, però va orde­nar can­cel·lar-lo quan Was­hing­ton es va assa­ben­tar gràcies a infor­mació del ser­vei neer­landès d’intel·ligència mili­tar (MIVD). No obs­tant això, Zaluzhn va deci­dir con­ti­nuar enda­vant sense suport ofi­cial i el Nord Stream va explo­tar en la Mar Bàltica el 26 de setem­bre de 2022, agreu­jant la crisi energètica cau­sada per la invasió russa a Ucraïna al febrer. El sabo­tatge va ser la prin­ci­pal teo­ria inves­ti­gada per diver­sos països.