Puigdemont tampoc apareix a Prada

Car­les Puig­de­mont ho ha tor­nat a fer. Tal com havia promès, el pre­si­dent a l’exili va aparèixer a l’Arc del Tri­omf de Bar­ce­lona el matí del 8 d’agost per pro­nun­ciar un breu míting i fer-se escàpol tot seguit de l’intent de detenció dels Mos­sos d’Esqua­dra, orde­nada pel jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena. Però Puig­de­mont també havia anun­ciat que seria al ple d’inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa si no hi havia “un cop d’estat”, i al llarg del dia des de Junts es va ali­men­tar la hipòtesi que hi podia aparèixer en qual­se­vol moment. Fins que no es va pro­duir la votació, doncs, ningú va poder posar la mà al foc que efec­ti­va­ment no hi irrom­pria -o mira­ria de fer-ho-, la qual cosa segu­ra­ment hau­ria pro­vo­cat la sus­pensió de la sessió. La qüestió és que Puig­de­mont se’n va poder tor­nar a l’exili belga sense ser detin­gut, i de moment allà s’ha que­dat per evi­tar remoure encara més el tau­lell, després d’haver acon­se­guit irri­tar els ànims de la judi­ca­tura i els cos­sos poli­ci­als de fron­tera en avall.

Sal­vant molt les distàncies, aquesta tarda s’ha reproduït una jugada simi­lar a Prada, a la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, on l’expre­si­dent tam­poc ha apa­re­gut després que des de fa set­ma­nes s’havia anun­ciat la seva presència en la pre­sen­tació del lli­bre “Col­pisme. De la violència mili­tar al law­fare judi­cial”, de l’advo­cat i politòleg Damià del Clot, on ell mateix signa un breu pròleg. Després de l’epi­sodi del 8 d’agost, des de la UCE ja es posava molt en dubte els últims dies que l’expre­si­dent final­ment apa­regués avui, però evi­ta­ven con­fir­mar ni des­men­tir res, perquè insis­tien que la pre­sen­tació s’emmar­cava dins del Fòrum Lliure, un seguit d’actes paral·lels que s’acu­llen i s’inclo­uen en el pro­grama però que no són orga­nit­zats direc­ta­ment per la UCE, sinó per enti­tats i par­ti­cu­lars que li dema­nen espai. En aquest cas, l’edi­to­rial Voli­ana Edi­ci­ons. Puig­de­mont, doncs, encara aquest matí apa­rei­xia en el pro­grama ofi­cial d’actes, i això, unit al fet que al llarg dels últims dies, l’advo­cat i exdi­pu­tat de Junts Jaume Alonso-Cue­vi­llas -amic de Del Clot i autor d’un segon pròleg del lli­bre- s’havia encar­re­gat d’allar­gar la incer­tesa en anun­ciar l’acte, presència de Puig­de­mont inclosa, en piu­la­des a X, havia dis­pa­rat les expec­ta­ti­ves. I si vingués?

Tan gran ha estat l’expec­ta­tiva cre­ada, de fet, que al llarg del dia molta més gent de l’habi­tual, vin­guda del sud, s’ha atan­sat al Liceu Renou­vier. Tot­hom feia la mateixa pre­gunta sense res­posta. Vindrà Puig­de­mont? Si en un dia habi­tual, per exem­ple, se ser­vei­xen poc més de 200 dinars, avui la xifra s’ha dis­pa­rat fins als 300, fet que ha des­es­pe­rat els res­pon­sa­bles en que­dar-se sense existències. A les sis de la tarda, amb els apar­ca­ments plens com un ou, al ten­dal on estava anun­ci­ada la pre­sen­tació, unes 200 per­so­nes ja hi espe­ra­ven asse­gu­des l’arri­bada de Puig­de­mont, entre les quals el seu com­pany d’exili Lluís Puig, l’exdi­pu­tada Cris­tina Casol o l’expre­si­denta de l’ANC Eli­senda Paluzié. També diver­sos mit­jans de comu­ni­cació vin­guts expres­sa­ment cer­ti­fi­ca­ven l’interès per la que podia ser la pri­mera irrupció pública des de la seva evasió. Però al final no ha vin­gut. De fet, també li ha cos­tat ser-hi a Cue­vi­llas, que ha arri­bat amb una hora de retard per les habi­tu­als cues a la fron­tera en aquesta època. Amb això, qui ha donat la notícia al públic que el pre­si­dent a l’exili no vin­dria ha estat un con­vi­dat ines­pe­rat, l’edi­tor del lli­bre, Jordi Solé. “Veu­rem el vídeo que ens ha enviat aquest matí el pre­si­dent Puig­de­mont, per raons de segu­re­tat ha vist que era més pru­dent no venir”, ha jus­ti­fi­cat, men­tre el tècnic feia pro­ves amb el pro­jec­tor a la pan­ta­lla ins­tal·lada dar­rere seu.

En el vídeo, d’encara no qua­tre minuts i escol­tat amb un silenci sepul­cral, Puig­de­mont ha començat lamen­tant no haver pogut ser pre­sent a l’acte de manera pre­sen­cial “com li havia comen­tat fa uns mesos a l’amic Cue­vi­llas”, i acaba desit­jant que la pro­pera vegada que pugui par­lar del lli­bre pugui venir i fer-ho “a l’altre cos­tat de les Albe­res”. Entre­mig, el pre­si­dent ha lloat el lli­bre, el ter­cer d’una tri­lo­gia que denun­cia el law­fare prac­ti­cat per l’Estat espa­nyol con­tra l’inde­pen­den­tisme, per “molt oportú i neces­sari”, i ha pro­po­sat “unir les veus i les denúncies” amb les que sor­gei­xen en altres democràcies con­so­li­da­des com els Estats Units, Polònia o Hon­gria “pre­o­cu­pa­des per la mateixa acti­tud”. A més, agra­eix espe­ci­al­ment la invi­tació a l’autor, com ho fa en el pròleg, ja que recorda que no és de la seva corda política, ja que és exal­calde de Vilas­sar de Mar i expre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Maresme per ERC. “La com­pe­tició elec­to­ral no ens pot fer per­dre de vista que el con­junt del movi­ment inde­pen­den­tista com­par­teix un objec­tiu essen­cial, la inde­pendència de Cata­lu­nya, inde­pen­dent­ment del model de país que defensi cadascú”, subrat­lla en el pròleg.

Quan final­ment ha arri­bat, Cue­vi­llas ha dis­cul­pat Puig­de­mont, a qui “hau­ria agra­dat molt ser aquí”. “Raons de segu­re­tat ens ho han fet des­a­con­se­llar i ho hem des­car­tat a l’últim moment, i per això teníem gra­vat el vídeo per si de cas”, ha asse­ve­rat, també entre aplau­di­ments. El ridícul de Lla­rena i els Mos­sos era massa recent, i la fron­tera massa a prop per poder atreure tot tipus d’inde­sit­ja­bles, com per tor­nar-se-la a jugar avui...