Política

ZP preveu un Estatut limitat

Ja es va pre­pa­rant el ter­reny dels eufe­mis­mes. Abans que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal es pro­nunciï sobre el futur de l’Esta­tut, des del govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero s’espera i es desitja que la sentència de l’alt tri­bu­nal ser­veixi per “limi­tar” l’abast del text. Aquesta des­cripció de què és el que li pot pas­sar a l’Esta­tut en un futur gens llunyà, traduït a un idi­oma que s’enten­gui, suposa tant com espe­rar i desit­jar una lec­tura res­tric­tiva o a la baixa de deter­mi­nats pre­cep­tes de la norma, en vigor des de l’agost del 2006.

Més de dos anys més tard d’aquesta data, i amb l’evidència que en la pràctica gai­rebé no s’ha des­ple­gat, l’Esta­tut con­ti­nua tenint al davant un pano­rama fosc, per no dir negre. Els mem­bres del TC seguei­xen deli­be­rant i les reu­ni­ons de tre­ball per avançar cap a la reso­lució no s’atu­ren, mal­grat que a hores d’ara tam­poc no acaba de que­dar clar si serà aquest tri­bu­nal el que dic­ta­mi­narà sobre la qüestió.

Des que el PP i el Defen­sor del Poble es van pre­sen­tar davant el Cons­ti­tu­ci­o­nal exi­gint que l’alt tri­bu­nal es car­re­gui l’Esta­tut, les teo­ries sobre la reso­lució que es gesta en aquest tri­bu­nal han estat diver­ses i cap d’enco­rat­ja­dora: començant per la pos­si­bi­li­tat d’arren­car de soca-rel els ele­ments cab­dals de la norma –com la igual­tat del català i la bila­te­ra­li­tat– o pas­sant per la lami­nació abso­luta dels seus pilars fona­men­tals, la flaire que ha arri­bat als des­pat­xos dels par­tits des de la sala del ple del tri­bu­nal fa pudor de socar­rim.

Dar­re­ra­ment, els eflu­vis que sur­ten del mateix con­clave sem­bla que escam­pen aro­mes més del gust de la Mon­cloa, interes­sada a tenir un text català arre­glat però sense que suposi cap ampu­tació traumàtica del que se’n con­si­de­ren les bases fona­men­tals.

D’aquí que des del govern del PSOE, entre­tin­gut durant mesos a dis­fres­sar la crisi econòmica amb tota mena d’eufe­mis­mes, ara ja s’hagi encu­nyat una nova expressió per expli­car, si cal, de quin mal pot morir l’Esta­tut: de “limi­tació”.

Les for­ma­ci­ons cata­la­nes es miren amb força recel qual­se­vol fil­tració que es pro­du­eix des del TC sobre l’ori­en­tació de la sentència. La pos­si­bi­li­tat, gens des­car­tada, que des­a­pa­re­gui “algun arti­cle” els fa tre­mo­lar. Perquè són cons­ci­ents que PSOE i PP, amb interes­sos no del tot coin­ci­dent, volen sal­var els mobles com sigui. I això passa perquè l’Esta­tut no quedi imma­cu­lat.
Per als de Zapa­tero, una sentència res­tric­tiva i que barri el pas a qual­se­vol inter­pre­tació a l’alça per­me­tria tirar enda­vant el text al ritme que més li con­vingués, però mai a gust del con­su­mi­dor (català). Per als de Rajoy, en canvi, és neces­sari que l’alt tri­bu­nal esce­ni­fi­qui alguna mena de cop d’efecte que per­meti treure pit després d’haver con­ver­tit la causa cata­lana en el gran cavall de bata­lla de l’ante­rior legis­la­tura. Al PP, doncs, li convé força que des­a­pa­re­guin arti­cles i, si pot ser, capítols sen­cers. I és amb aquest objec­tiu que es pres­si­ona el TC.

Atès que qui segur que té les de per­dre és l’Esta­tut, la qüestió és saber els interes­sos de quina de les dues for­ma­ci­ons sor­ti­ran més afa­vo­rits. I, sobre­tot, en quin moment es farà públic el resul­tat. Enmig també de la batussa entre PSOE i PP per reno­var cinc dels seus dotze mem­bres, el TC ja ha fet arri­bar al govern el mis­satge que pot tenir a punt la sentència pel desem­bre vinent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.