La Generalitat posa a disposició de Garzón el seu cens de desapareguts

El con­se­ller d'Inte­rior i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals, Joan Saura, ha posat aquest dimarts a dis­po­sició del jutge de l'Audiència Naci­o­nal, Bal­ta­sar Garzón, el cens de des­a­pa­re­guts que ela­bora el govern català des de 2003.

En un comu­ni­cat, Saura ha valo­rat molt posi­ti­va­ment la decisió de Garzón d'ela­bo­rar, a par­tir de les dades sol·lici­ta­des a dife­rents enti­tats i orga­nit­za­ci­ons, un cens de des­a­pa­re­guts durant el fran­quisme, i ha recor­dat que Cata­lu­nya va ser pio­nera en aquesta tasca.Fins ara, el cens del govern català té regis­tra­des 2.351 per­so­nes des­a­pa­re­gu­des, el que sig­ni­fica que aquest nom­bre de famílies han dema­nat ajuda per saber on va morir un avant­pas­sat seu durant la guerra o la imme­di­ata post­guerra, com el van matar o bé si va ser enter­rat en una fossa comuna, entre d'altres coses.

La majo­ria dels casos són de sol­dats de l'exèrcit repu­blicà i la resta són civils morts en diver­ses cir­cumstàncies com repre­sa­li­ats per la rere­guarda repu­bli­cana, vícti­mes de bom­bar­de­jos, repre­sa­li­ats per les tro­pes fran­quis­tes o afu­se­llats després d'un con­sell de guerra.

De les 2.351 inves­ti­ga­ci­ons posa­des en marxa, en gai­rebé 400 casos s'ha tro­bat la docu­men­tació sobre els últims dies de la per­sona des­a­pa­re­guda i s'han pogut lliu­rar a les famílies i en 83 casos fins i tot s'ha pogut deter­mi­nar on va ser enter­rada, men­tre que 1.900 expe­di­ents seguei­xen oberts. D'aques­tes peti­ci­ons, 371 són de famílies d'altres punts de l'Estat.

El govern tri­par­tit de la Gene­ra­li­tat ha apro­vat en aquesta legis­la­tura la llei del memo­rial democràtic, i està pen­dent d'apro­var la llei cata­lana de fos­ses i des­a­pa­re­guts.