Cursa presidencial a les xarxes

Les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als dels Estats Units d’enguany han can­viat la manera com s’entén la política. Si abans els mítings mas­sius i els debats tele­vi­sius eren els esce­na­ris prin­ci­pals per cap­tar l’atenció de l’elec­to­rat, ara les xar­xes soci­als han esde­vin­gut el camp de bata­lla deci­siu on els can­di­dats llui­ten diària­ment per gua­nyar-se l’opinió pública.

Les pla­ta­for­mes digi­tals, com X (l’antic Twit­ter) o Ins­ta­gram, no només ampli­fi­quen mis­sat­ges, sinó que tenen la capa­ci­tat d’influir direc­ta­ment en el resul­tat final. Això és espe­ci­al­ment cert en aquesta elecció, on dues figu­res, Elon Musk i Tay­lor Swift, han fet ser­vir les seves enor­mes audiències per donar suport a Donald Trump i Kamala Har­ris, res­pec­ti­va­ment. Aquest fet no només ha cap­tat l’atenció de mili­ons de segui­dors, sinó que ha trans­for­mat les xar­xes soci­als en un dels fac­tors més deter­mi­nants de la cam­pa­nya.

Quan Elon Musk va com­prar X, l’any 2022, va pro­me­tre trans­for­mar la pla­ta­forma en un espai on la lli­ber­tat d’expressió pre­valgués sense cen­sura. Un dels seus pri­mers movi­ments va ser reac­ti­var el compte de Donald Trump, que havia estat suspès després dels esde­ve­ni­ments del 6 de gener del 2021. Tot i que el can­di­dat repu­blicà no ha tor­nat a uti­lit­zar el seu compte de manera activa, la decisió de Musk va enviar un mis­satge clar sobre la seva posició res­pecte del debat públic a les xar­xes. Aquesta decisió ha gene­rat con­trovèrsia, ja que alguns veuen en aquest movi­ment una ober­tura cap a la desin­for­mació i la pro­pa­gació de mis­sat­ges que podrien posar en risc la inte­gri­tat del procés democràtic.

Un altre punt de polèmica ha estat la decisió de Musk de reduir dràsti­ca­ment l’equip de mode­ració de con­tin­guts de la pla­ta­forma, al·legant que la super­visió exces­siva coarta la lli­ber­tat d’expressió. Aquesta decisió ha estat dura­ment cri­ti­cada per experts en segu­re­tat digi­tal, que adver­tei­xen que la falta de mode­ració podria per­me­tre que con­tin­gut perillós, com la desin­for­mació o les notícies fal­ses, es pro­pa­gui sense con­trol en un con­text polític ja de per si pola­rit­zat.

Amb més de 500 mili­ons d’usu­a­ris actius men­su­als, la influència d’X en l’opinió pública és inne­ga­ble i, sota la direcció de l’empre­sari tec­nològic, la pla­ta­forma ha esde­vin­gut un canal cru­cial per als repu­bli­cans, espe­ci­al­ment per a aquells que se sen­ten desa­te­sos pels mit­jans de comu­ni­cació tra­di­ci­o­nals.

A l’altre extrem de l’espec­tre polític, la can­tant Tay­lor Swift ha apro­fi­tat la seva immensa popu­la­ri­tat a Ins­ta­gram per fer cam­pa­nya a favor de Kamala Har­ris, la can­di­data demòcrata. Amb més de 250 mili­ons de segui­dors, Swift és una de les figu­res més influ­ents a les xar­xes soci­als, espe­ci­al­ment entre els joves. En un moment clau de la cam­pa­nya, Swift va fer una crida a la seva audiència a regis­trar-se per votar, i la res­posta va ser imme­di­ata: més de 400.000 visi­tes al por­tal ofi­cial de regis­tre de votants en poques hores. Aquesta acció no només va demos­trar el poder d’influència de les cele­bri­tats en la política con­tem­porània, sinó que va mar­car un punt d’inflexió en la cam­pa­nya de Har­ris, que ha sabut capi­ta­lit­zar aquest suport per apro­par-se a la gene­ració Z i als mil·len­nis­tes, seg­ments clau que sovint no res­po­nen a les tàcti­ques polítiques tra­di­ci­o­nals.

Aquest feno­men no és exclu­siu de les elec­ci­ons actu­als. De fet, des de les elec­ci­ons del 2016, les pla­ta­for­mes digi­tals han jugat un paper cru­cial en la manera com els can­di­dats es comu­ni­quen amb els seus segui­dors i com influ­ei­xen l’elec­to­rat. Tan­ma­teix, en aques­tes elec­ci­ons del 2024, aquesta estratègia ha pres una nova dimensió. No només es tracta de l’ús de publi­ca­ci­ons o tuits per pro­moure idees o cri­ti­car els rivals, sinó que la vira­li­tat del con­tin­gut, els mems i fins i tot els deep fakes han esde­vin­gut armes polítiques. El con­tin­gut gene­rat per intel·ligència arti­fi­cial s’ha incre­men­tat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, i això plan­teja nous rep­tes per a les cam­pa­nyes i per a la segu­re­tat de la infor­mació en gene­ral.

Segons un informe publi­cat per Nature, l’ús de deep fakes i altres tec­no­lo­gies gene­ra­des per intel·ligència arti­fi­cial en con­tex­tos polítics ha cres­cut de manera alar­mant. Això no només posa en perill la vera­ci­tat de la infor­mació, sinó que també podria influir en el resul­tat de les elec­ci­ons, ja que pot ser difícil per als votants dis­tin­gir entre el que és real i el que és fals. Aquest risc s’agreuja en pla­ta­for­mes com ara Tik­Tok, que té una audiència jove i activa, espe­ci­al­ment entre la gene­ració Z. Els experts aler­ten que Tik­Tok, amb els seus vin­cles sos­pi­to­sos amb el govern xinès, podria con­ver­tir-se en un canal per a influències estran­ge­res. Tot i aques­tes pre­o­cu­pa­ci­ons, tant Trump com Har­ris han començat a uti­lit­zar Tik­Tok com a part de les seves estratègies per arri­bar als votants joves i han demos­trat que, fins i tot les pla­ta­for­mes més noves, poden tenir un paper clau en les elec­ci­ons.

El poder crei­xent de les xar­xes soci­als també ha por­tat nous des­a­fi­a­ments als can­di­dats. Les pla­ta­for­mes com X, Tik­Tok i Ins­ta­gram no només són canals per a la difusió de mis­sat­ges polítics, sinó que també són eines d’estratègia elec­to­ral sofis­ti­cada, on es poden super­vi­sar i ana­lit­zar les reac­ci­ons del públic en temps real. Aquesta capa­ci­tat per ajus­tar mis­sat­ges imme­di­a­ta­ment, basada en les dades d’interacció, ha revo­lu­ci­o­nat les cam­pa­nyes moder­nes. No obs­tant això, aquest mateix poder ha fet aug­men­tar el risc de mani­pu­lació d’infor­mació i la pro­pa­gació de notícies fal­ses, ha posat en risc la inte­gri­tat dels pro­ces­sos democràtics i ha plan­te­jat nous rep­tes per als regu­la­dors i per a la con­fiança pública en les elec­ci­ons.