Política

unió europea

Von der Leyen planteja l’obertura de centres de deportació fora de la UE

La presidenta de la Comissió Europea estudia copiant el model que ha impulsat Itàlia a Albània

La pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (CE), Ursula Von der Leyen, plan­teja l’ober­tura de cen­tres de depor­tació fora de la Unió Euro­pea per enviar-hi migrants en situ­ació irre­gu­lar, copi­ant el model que ha impul­sat la pri­mera minis­tra ita­li­ana, la ultra­dre­tana Gior­gia Meloni, a Albània. “Hauríem de con­ti­nuar explo­rant pos­si­bles for­mes d’avançar en la idea de desen­vo­lu­par cen­tres de retorn fora de la UE, espe­ci­al­ment amb vista a una nova pro­posta de retorns”, ha apun­tat la cap del govern comu­ni­tari en una carta diri­gida als Vint-i-set, en la set­mana que s’ha de cele­brar un nou Con­sell Euro­peu a Brus­sel·les. En aquest sen­tit, l’ale­ma­nya avança en la mis­siva que, al llarg d’aquesta legis­la­tura, pre­sen­tarà una nova pro­posta legis­la­tiva sobre depor­ta­ci­ons, una mesura que li van exi­gir dis­set països euro­peus encapçalats per Àustria i els Països Bai­xos.

La carta que Von der Leyen ha enviat aquest dimarts als Vint-i-set i ha reco­llit l’ACN, comença dei­xant clar que la migració “con­ti­nuarà sent una de les qüesti­ons pri­mor­di­als” i que reque­rirà “una atenció urgent”. Si bé mani­festa que el pacte de migració i asil apro­vat després de sis anys de nego­ci­a­ci­ons és “un gran asso­li­ment”, també des­taca que “no hi ha lloc per a la com­plaença” i que en els pròxims anys caldrà que els estats mem­bres siguin “jus­tos i ferms” en matèria migratòria a través de “solu­ci­ons euro­pees”.

Per tal d’abor­dar aquesta qüestió, pro­posa un pla d’acció de deu punts, el qual ha de con­tri­buir a com­ba­tre “els actu­als i nous des­a­fi­a­ments” i, al mateix temps, “cobrir els buits que que­den”. Un dels punts més des­ta­cats, és, segons informa l’ACN, el dis­seny d’allò que la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea defi­neix com a “solu­ci­ons inno­va­do­res” per com­ba­tre la migració il·legal. “He encar­re­gat al comis­sari d’Afers Inte­ri­ors –el desig­nat és l’austríac Mag­nus Brun­ner– que diri­geixi les refle­xi­ons sobre solu­ci­ons ope­ra­ti­ves que aju­din a com­ba­tre la immi­gració il·legal i a abor­dar les pro­pos­tes que molts estats mem­bres han fet en aquest àmbit, res­pec­tant els prin­ci­pis euro­peus, les obli­ga­ci­ons sota el dret inter­na­ci­o­nal i la pro­tecció dels drets fona­men­tals”, explica l’ale­ma­nya en la mis­siva. És en aquest punt del text on Von der Leyen cita el pro­to­col entre Itàlia i Albània, un acord pel qual les auto­ri­tats alba­ne­ses –i en ter­ri­tori albanès– ges­ti­o­na­ran la migració extra­ter­ri­to­rial i l’asil, així com els pro­ces­sos de detenció.

Pre­ci­sa­ment aquest dilluns Itàlia va depor­tar els pri­mers deman­dants d’asil a Albània. Es tracta d’un grup for­mat per 16 per­so­nes de Ban­gla­desh i l’Índia que van arri­bar des de Líbia i que van ser inter­cep­tats per la guàrdia cos­ta­nera ita­li­ana diu­menge pas­sat. Segons Von der Leyen, el pro­to­col Itàlia-Albània, molt cri­ti­cat per les orga­nit­za­ci­ons de defensa dels drets humans, per­metrà a la UE “extreure lliçons d’aques­tes pràcti­ques”.

Coo­pe­ració amb països ter­cers

En la mateixa línia, la pre­si­denta de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari aposta per reforçar les rela­ci­ons estratègiques entre els estats de la Unió i els països ter­cers de trànsit i ori­gen de per­so­nes migrants. En aquest sen­tit, cita els acords com el que la UE va sig­nar amb Tur­quia, on des de l’any 2011 s’han inver­tit més de 10.000 mili­ons d’euros per a la gestió de sol·lici­tants d’asil.

Pre­ci­sa­ment Tur­quia va ser notícia la set­mana pas­sada arran d’una inves­ti­gació periodística, la qual asse­nyala que la UE finança cen­tres de depor­tació al país otomà i on es pro­du­ei­xen “vio­la­ci­ons sistèmiques” dels drets humans.

Coor­di­nació en les polítiques de depor­tació

Pel que fa al tema de les depor­ta­ci­ons, l’ale­ma­nya rei­vin­dica la neces­si­tat de dis­po­sar d’un marc legal que per­meti “incre­men­tar la capa­ci­tat d’actuar”. “Els pro­ces­sos de retorn varien de forma sig­ni­fi­ca­tiva entre els estats mem­bres; hem de cons­truir un nivell d’har­mo­nit­zació i con­fiança que garan­teixi que els migrants en situ­ació il·legal no explo­tin les falles del sis­tema per evi­tar el seu retorn”, asse­nyala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia