“Catalunya ha tornat a Espanya”

Una agenda espa­nyola

Els dar­rers dies, l’agenda pre­si­den­cial ha anat car­re­gada de tro­ba­des ben simbòliques. Poques hores abans de viat­jar a Madrid, havia esce­ni­fi­cat una altra mos­tra d’aquesta volun­tat de recu­pe­rar “la nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”. En aquest cas, amb el poder judi­cial. Sal­va­dor Illa havia assis­tit a l’ober­tura de l’any judi­cial, junt amb els con­se­llers Núria Parlón i Ramon Espa­da­ler. Feia més d’una dècada que no hi anava cap pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. En aquest cas, va ser el pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), Jesús María Bar­ri­en­tos, qui es va feli­ci­tar per haver recu­pe­rat “una tra­dició d’ins­ti­tu­ci­o­na­li­tat que mai havia d’haver-se per­dut”. Bar­ri­en­tos també va dir: “Els inte­grants del poder judi­cial i tots els col·labo­ra­dors del sis­tema de justícia hem seguit i segui­rem ser­vint els interes­sos dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya”, i va dema­nar al nou Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) que defensés els jut­ges i magis­trats que reben “des­qua­li­fi­ca­ci­ons i insults” d’altres poders de l’Estat, tot lamen­tant que “Cata­lu­nya ha estat una mos­tra eloqüent d’això”.

Una de les pro­ta­go­nis­tes des­ta­ca­des de la nova agenda pre­si­den­cial ha estat la Corona. En l’acte final de la cam­pa­nya elec­to­ral del 12-M, el can­di­dat d’ERC, Pere Ara­gonès, va adver­tir que, si Illa era pre­si­dent, Felip VI “es pas­se­ja­ria pel Palau de la Gene­ra­li­tat”. La va encer­tar de ple, però el que pro­ba­ble­ment no s’ima­gi­nava és que el retorn del Borbó es pro­dui­ria gràcies als vots dels repu­bli­cans. El monarca espa­nyol no rebia la visita d’un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat des del 17 de juliol del 2015, en plena res­saca del 9-N i després que Artur Mas i Oriol Jun­que­ras hagues­sin pac­tat una llista i un full de ruta. En aquell moment, la tensió entre el govern català i l’espa­nyol era extrema i, només d’ater­rar a la capi­tal del regne, Mas va voler acla­rir que hi anava “en so de pau”. El monarca, per la seva banda, el va salu­dar amb cara de pomes agres, com a mínim en el moment que es dis­pa­ra­ven els flai­xos dels fotògrafs. Amb el pas dels anys, la tensió entre la Gene­ra­li­tat i la Corona encara es va incre­men­tar més, sobre­tot després del dis­curs de Felip VI el 3 d’octu­bre del 2017. A par­tir d’ales­ho­res, les visi­tes del monarca a Cata­lu­nya ana­ven asso­ci­a­des a mobi­lit­za­ci­ons de rebuig per part de l’inde­pen­den­tisme, men­tre que els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat evi­ta­ven el Palau de la Zar­zu­ela o el salu­da­ven amb fre­dor en esde­ve­ni­ments en què es veien obli­gats a coin­ci­dir a casa nos­tra, com ara el Mobile World Con­gress.

Però, d’ençà que Sal­va­dor Illa va pro­me­tre el càrrec com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, es va acti­var un pla per recu­pe­rar el pres­tigi de la monar­quia a Cata­lu­nya o, com a mínim, per inten­tar que les seves visi­tes resul­tin menys con­vul­ses. La pri­mera passa es va donar el 18 de setem­bre pas­sat, quan es va recu­pe­rar la visita pro­to­col·lària al Palau de la Zar­zu­ela. Aquell dia, Felip VI no va poder repri­mir la satis­facció: “Que bé! No és habi­tual”, va dir. Per la seva banda, Illa pro­cla­mava que “Cata­lu­nya ha tor­nat per impli­car-se en la cons­trucció d’Espa­nya”, un lema clàssic del cata­la­nisme. L’endemà, en un dinar amb una vin­tena d’empre­sa­ris i alts direc­tius de com­pa­nyies de l’Ibex, Illa va repe­tir la mateixa con­signa: “Cata­lu­nya ha tor­nat.” El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, amb la tar­geta de pre­sen­tació del dia ante­rior, va dema­nar als empre­sa­ris que tor­nes­sin a inver­tir a Cata­lu­nya, amb l’esquer d’unes con­di­ci­ons favo­ra­bles i el desig de “tor­nar a situar Cata­lu­nya en el lide­ratge econòmic d’Espa­nya”.

En els dar­rers dies, els ges­tos d’Illa amb la Corona s’han inten­si­fi­cat. El Dia de la His­pa­ni­tat va reve­ren­ciar la família reial en la tra­di­ci­o­nal recepció. I l’endemà es va con­ver­tir en el con­vi­dat del monarca en una tra­ves­sia al port de Bar­ce­lona. Ambdós van seguir l’evo­lució de la copa d’Amèrica a bord d’una por­ta­a­e­ro­naus ano­me­nada, iro­nies de la vida, Juan Car­los I. La Dele­gació del Govern espa­nyol a Cata­lu­nya va enviar una nota de premsa en què es des­ta­cava que la presència del monarca “posa fins i tot més valor a aquest esde­ve­ni­ment clau per a l’esport i per a la difusió de la cul­tura marítima i de la ciu­tat de Bar­ce­lona”. Felip VI, doncs, no només s’ha pas­se­jat, metafòrica­ment par­lant, pel Palau de la Gene­ra­li­tat, sinó que hi ha tro­bat una catifa ver­me­lla.

La res­posta sobi­ra­nista

La presència d’Illa a la des­fi­lada mili­tar va pro­vo­car un rebuig unànime de l’inde­pen­den­tisme. El pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Xavier Antich, va denun­ciar a través de la xarxa X que “cap ins­ti­tució a Cata­lu­nya hau­ria de cele­brar el 12 d’octu­bre” perquè com­me­mora “el colo­ni­a­lisme, el geno­cidi i l’ani­qui­lació dels pobles indígenes”. Per la seva banda, Junts va apro­fi­tar el debat de política gene­ral per retreure a Illa de con­fon­dre “nor­ma­lit­zació amb espa­nyo­lit­zació”. La por­ta­veu, Mònica Sales, es va diri­gir a Sal­va­dor Illa i li va etzi­bar: “Quan vostè diu «torna Cata­lu­nya» deu voler dir «torna a la des­fi­lada mili­tar i tot el que repre­senta el Dotze d’Octu­bre».” També la CUP ha denun­ciat el flir­teig reial. Aquest dime­cres, en la pri­mera sessió de con­trol a què se sot­me­tia el nou govern, Laia Estrada va recor­dar que Illa s’havia tro­bat amb el rei mal­grat saber “que el dis­curs de Felip VI el 3 d’octu­bre del 2017 va ser l’aval perquè s’iniciés la per­se­cució poli­cial, judi­cial i política con­tra l’inde­pen­den­tisme i mal­grat saber que el 75% de la població cata­lana està en con­tra de la ins­ti­tució monàrquica, un sec­tor que va més enllà de l’inde­pen­den­tisme”, segons va argu­men­tar. La reacció d’ERC, en canvi, ha estat molt més tèbia, més cen­trada a rebut­jar la “fes­ti­vi­tat” del Dia de la His­pa­ni­tat que no pas la par­ti­ci­pació de Sal­va­dor Illa.

Men­tre Illa mal­dava per girar full des de la talaia de la Gene­ra­li­tat, el Par­la­ment es con­ver­tia en un altre espai on poder veure el canvi de cicle en què es troba immersa la política cata­lana, amb un ordre del dia i unes vota­ci­ons molt més ori­en­ta­des a l’auto­no­misme que no pas a la inde­pendència. Els soci­a­lis­tes no només van superar el repte sense un des­gast sig­ni­fi­ca­tiu, sinó que van acon­se­guir que la cam­bra cata­lana es con­vertís en un esce­nari més de la seva agenda de retorn a Espa­nya; tot ple­gat, afa­vo­rit per la debi­li­tat dels par­tits sobi­ra­nis­tes. Per pri­mera vegada d’ençà que es va ini­ciar el Procés, les pro­pos­tes de reso­lució sobre l’auto­de­ter­mi­nació, en aquest cas pre­sen­ta­des per ERC, la CUP i Aliança Cata­lana, no es va acon­se­guir que s’apro­ves­sin. També va haver-hi altres der­ro­tes simbòliques, com ara un text acor­dat per Junts, ERC i la CUP en què es denun­ci­ava “la rebel·lia de la cúpula del poder judi­cial” en no apli­car l’amnis­tia. L’inde­pen­den­tisme tam­poc va acon­se­guir que pros­pe­res­sin dues pro­pos­tes de reso­lució de Junts i Esquerra en què s’expres­sava “la neces­si­tat de no nor­ma­lit­zar les rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals de Cata­lu­nya amb la Casa Reial” per dis­cur­sos com el del 3-O del 2017 i perquè la seva figura sus­cita un “ampli rebuig” a la soci­e­tat cata­lana.

En canvi, el Par­la­ment va ava­lar el model de “finançament sin­gu­lar” pac­tat entre el PSC i ERC en el marc de l’acord d’inves­ti­dura. Soci­a­lis­tes i repu­bli­cans, jun­ta­ment amb els Comuns, van voler evi­tar que es veiés un nou tri­par­tit i van pre­sen­tar pro­pos­tes per sepa­rat, que van ser apro­va­des amb el suport dels 68 dipu­tats que sumen els tres par­tits. Tota una mos­tra del canvi de cicle de la política cata­lana, tant al Par­la­ment com al govern. Cata­lu­nya, para­fra­se­jant Sal­va­dor Illa, ha tor­nat a Espa­nya.