Un clam d’insubmissió

Un espec­ta­cle –bar­reja de con­cert, docu­men­tal i míting política­ment incor­recte, amb tocs tea­trals– tre­nat amb el dis­curs inde­pen­den­tista incon­for­mista de Lluís Maria Xiri­nacs. Aquest va ser el to de l’home­natge a l’exse­na­dor mort l’agost de l’any pas­sat, que es va fer ahir a la nit en un Palau de la Música Cata­lana ple, amb més 1.500 per­so­nes, que va resul­tar insu­fi­ci­ent per satis­fer la demanda d’assistència. Va ser un mun­tatge amb una posada en escena moderna, diri­git per l’actor i direc­tor Joel Joan i pre­sen­tat pel peri­o­dista Josep Puigbó que, lluny del to encar­ca­rat de tants home­nat­ges, va tenir dina­misme i cops d’efecte. El repàs de la tra­jectòria polièdrica del sacer­dot, acti­vista polític paci­fista i filòsof  va ser el fil con­duc­tor d’un acte que va rei­vin­di­car la vigència dels seus plan­te­ja­ments inde­pen­den­tis­tes no vio­lents.

Joel Joan ho havia anun­ciat set­ma­nes abans en fer-ne la pre­sen­tació. “Serà un home­natge fet des del poble, sense lla­gri­meta, que farà molt de soroll per pro­jec­tar a les gene­ra­ci­ons joves algú com­promès amb el seu poble, que va voler morir en silenci”. I ahir, dar­rere les bam­bo­li­nes, Joan va diri­gir un acte de més de dues hores que va com­bi­nar actu­a­ci­ons musi­cals  amb les inter­ven­ci­ons d’una tren­tena de per­so­na­li­tats cíviques. El pre­sen­ta­dor, Josep Puigbó, que va arren­car els pri­mers aplau­di­ments en decla­rar-se “amic de Xiri­nacs”, va cri­ti­car que l’acte no fos retransmès per cap ràdio ni tele­visió pública, “una cons­ta­tació que tenim mit­jans ofi­ci­als però no públics”, va dir. Unes crítiques aplau­di­des que va escol­tar en directe el con­se­ller del ram, Joan Manuel Tres­ser­ras, l’única auto­ri­tat visi­ble.

Els par­la­ments van pre­sen­tar l’home espi­ri­tual i llui­ta­dor per l’amnis­tia en ple fran­quisme –a través del tes­ti­moni de mossèn Josep Dal­mau, que va com­pa­rar la seva mort amb el sacri­fici de Jesús –; de consciència naci­o­nal i social –per part del diri­gent del PSAN Josep Guia–; pro­mo­tor de les assem­blees per a la no-violència –per Lluís Pla­nes, del PAS–; d’acti­vista pel país –per l’escrip­tor Víctor Ale­xan­dre–;  de defen­sor de l’auto­de­ter­mi­nació –per la filòloga  Rosa Cala­fat–; de mes­tre paci­fista –per Arcadi Oli­ve­res, de Justícia i Pau–, i d’home que “va ser la veu del poble”, per l’his­to­ri­a­dor Oriol Jun­que­ras.

L’acte va comp­tar amb inter­ven­ci­ons gra­va­des com les de Josep Cuní, Miquel Calçada, Eric Ber­tran, Núria Cade­nes, Núria Feliu, Tor­tell Pol­trona, Josep M. Ter­ri­ca­bras, Xavier Vina­der, Ole­guer Pre­sas, Vicent Sanc­his, Eli­seu Cli­ment, Sal­va­dor Cardús, Toni Stru­bell, Pep Riera, Antoni Bas­sas,  Josep Espar, Jordi Porta, Alfons López Tena i Isa­bel-Clara Simó.

La part musi­cal va anar a càrrec de Joan Reig, Maria del Mar Bonet i Manel Camp, Obrint Pas, Feliu Ven­tura, Ara­ma­teix, l’Elèctrica Dharma i la Coral Sant Jordi. L’acte va començar evo­cant un càrrega poli­cial con­tra uns mani­fes­tants i es va cloure amb la lec­tura per part de Lluís Soler del con­tro­ver­tit Acte de sobi­ra­nia, que Xiri­nacs va dei­xar escrit abans de dei­xar-se morir, pre­sen­tant la seva mort com una ofrena a la seva nació, perquè tingués un esclau menys.