ESTAT FRANCÈS
Le Pen i les esquerres tomben Barnier i obren una nova fase d’incertesa
Michel Barnier i el seu govern, el més efímer de la Cinquena República, ja són història. La crisi política a França va entrar ahir en un nou capítol d’incertesa amb la caiguda del primer ministre, víctima de la moció de censura presentada per l’oposició d’esquerres i que va tenir el suport de l’ultradretà Reagrupament Nacional (RN), de Marine Le Pen. La moció va ser aprovada per 331 vots, 42 per sobre de la majoria absoluta.
En nom del bloc d’esquerres (la França Insubmisa-Nou Front Popular), el diputat Éric Coquerel va defensar la censura. “La majoria del poble hi és al darrere”, va advertir a Barnier, a qui va retreure la seva il·legitimitat per ocupar el càrrec pel fet de pertànyer a un partit, Els Republicans, que va quedar quart a les eleccions anticipades de juny. “És el primer ministre minoritari d’un president minoritari”, li va etzibar, i el va acusar de no haver respectat el Parlament en fer ús de l’article 49.3 de la Constitució per tirar endavant per decret el pressupost de la Seguretat Social.
També li va retreure haver violat el pacte de cordó sanitari contra l’extrema dreta i arribar a compromisos amb Le Pen per salvar la llei de pressupostos de l’any vinent, i haver amenaçat amb el caos si l’Assemblea el tombava. “El caos, polític i econòmic, ja és aquí i ens l’ha portat la vostra política fiscal, que ha empobrit la població i ha enriquit el capital i els ultrarics.”
La sessió va pujar de to amb l’arribada a la tribuna de Marine Le Pen, que va intentar reforçar el seu paper de cap de l’oposició i defensora de les classes populars contra un govern que “evita atacar el problema de la immigració il·legal” i que, segons va dir, promou uns pressupostos insensibles a les necessitats dels més vulnerables.
També va respondre a la crida que li havia adreçat, la vigília, el mateix Barnier de fer un acte de “responsabilitat” i reconsiderar la censura per no “empitjorar la situació”. “Pitjor seria no votar-hi a favor”, va replicar, esvaint els dubtes sobre una entesa d’última hora. Le Pen es va defensar de les crítiques d’alinear-se amb l’extrema esquerra assegurant que s’hi havien vist “obligats”, però que utilitzarien la moció del Nou Front Popular com un mer “instrument” per impedir l’aprovació d’uns pressupostos “tòxics”. Com Coquerel, va assenyalar el president de la República, Emmanuel Macron, com el causant últim de la crisi política en què esta immersa França, però va evitar cap crida a la destitució: “És ell qui ha de decidir si sacrifica l’interès nacional al seu orgull.” Un Barnier conscient del seu destí ineluctable es va defensar advertint sobre el forat del dèficit que atrapa el país: “He intentat afrontar-lo amb mesures difícils. Hagués volgut distribuir diners, però no en tenim. I aquesta realitat perdurarà per al govern que sigui, no desapareixerà per l’encanteri d’una moció de censura.” La pilota passa ara al president de la República, que ahir va tornar del seu viatge oficial a l’Aràbia Saudita en plena tempesta domèstica. Haurà de buscar un relleu amb urgència, sense l’excusa d’uns jocs olímpics, per no aparèixer com un dirigent incapaç de treure el país de la crisi.