memòria històrica
Crítiques a Marlaska en l’acció reivindicativa de Via Laietana
Nova concentració per reclamar que la prefectura de policia espanyola esdevingui un espai d’interpretació de la tortura
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha estat avui centre de les crítiques en la concentració que s’ha fet un dimarts més davant la prefectura de Via Laietana per demanar que l’espai deixi de tenir usos policials i esdevingui un centre de memòria.
En la visita que el ministre va fer divendres passat a Barcelona, en el marc de la Junta de Seguretat, Marlaska va ignorar les persones que s’havien concentrat davant el palau de la Generalitat amb pancartes pel canvi d’usos de Via Laietana 43 i a la roda de premsa posterior a la trobada va dir que la prefectura seguirà sent un edifici policial.
El posicionament del ministre ha estat censurat per David Minoves, president del el Ciemen –Centre internacional Escarré per les minories– que ha assistit a Via Laeitana per mostrar el suport de l’entitat que presideix la campanya que promou la Comissió per la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC.
Minoves ha lamentat que l’Estat encara no hagi demanat perdó per les tortures comeses a la prefectura i ha apuntat que “el principal problema” perquè Via Laietana 43 passi a ser un edifici de memòria “és el ministre Marlaska i el POSE”. Des del Ciemen es defensa que l’edifici sigui traspassat a la Generlitat i que siguin les entitats de memòria les que assumeixin l’encàrrec de resignificar el lloc.
A l’acte d’avui s’hi ha escoltat el testimoni de Núria Masafrets Aymà, llegit pel seu marit, Victor Ligos. Mataronina de naixement, Núria Masfrets, morta el 2021 en un accident, va ser mestra i historiadora i una persona compromesa en la lluita antifranquista des de posicionaments ideològics del comunisme. Va ser detinguda i represaliada, juntament amb el seu marit.