“Al final les eleccions no les perd un partit, les guanya l’altre”

Nosaltres ho vam intentar tot, inclosa una proposta a ERC. Hi va haver un moment que semblava que hi havia un acord amb tres forces, però cinc dies abans que s’esgotés el termini per formar govern la cosa es va trencar. La política és així, però, si em preguntes la raó concreta per la qual no es va tancar cap pacte, no la sé. Nosaltres hi vam apostar seriosament i no vam tancar la porta a cap força, fins i tot les vam convidar a entrar encara que ja tinguéssim prous regidors per a la majoria.

Però també van tenir problemes que no han explicat mai. Quan negocies al final t’assabentes de moltes coses. El primer mandat no havia estat tan plàcid entre les tres formacions. Teníem molt clar que calia un canvi a Cabrils i així ho vam plantejar. Les urnes ens van donar la raó, però l’aritmètica política no va ser possible. Quan un govern s’estrena, gairebé per inèrcia té guanyat un segon mandat. En el cas de Cabrils, ERC no va ser la força més votada i això només podia significar que hi havia hagut una penalització molt important per part dels seus votants i que no n’havien aconseguit sumar de nous al seu projecte. Al final les eleccions no les perd un partit, les guanya l’altre.

Veiem que no ha canviat res i es manté la continuïtat que tant havíem criticat. Hi ha un obscurantisme constant amb l’oposició, un recel cap a tot allò que proposem i que la majoria de vegades sorgeix com a toc d’alerta perquè el govern no s’equivoqui. Al final has d’acabar fent una al·legació d’ordenances fiscals o de pressupost perquè t’acabin donant la raó. Però això significa tres mesos d’aturada més l’esforç extra del personal i l’econòmic de l’Ajuntament. Aniria molt bé que el govern escoltés una mica més. No som una oposició dura, som una oposició que fem la nostra feina. La gestió municipal ja era dolenta i ara encara ho és més.

Perquè constantment els fem veure que la gestió que fan no és la correcta. Per responsabilitat ens toca dir-ho i intentar evitar que els errors es repeteixin. Jo em plantejo que si consideres que tens una oposició molt estricte, potser estaria bé que es plantegessis si realment ho estan fent bé. Totes les nostres aportacions, absolutament totes, estan argumentades i documentades. No parlem per parlar, ni per posar bastons a les rodes de forma gratuïta. Crec sincerament que, a l’equip de govern, li falta una mica d’humilitat i que continua governant d’esquena al ciutadà. Rebem un munt de queixes en aquest sentit.

Han deixat que la gent ja no pugui fer preguntes als plens que no siguin de temes tractats aquell dia i han obert les audiències públiques. Han canviat el format. Trobo molt bé la iniciativa, però per què no es resolen els problemes dels veïns? El problema real és que el ciutadà no se sent ben atès i aquest govern no es responsabilitza d’allò que no fa bé.

La gestió. No pot ser que una instància no es respongui en un any. L’Ajuntament ha de ser el lloc on trobar resposta als teus problemes, no on se t’eternitzin.

Darrerament ha millorat una mica. Tot i això, els números no deixen de ser números i quan una ocupació et toca al costat de casa el problema existeix i el que vols és una solució. Per molt pocs que n’hi hagi i que no generin alarma social, són situacions que s’han de resoldre i no es pot fer com si no existissin. Conec gent que marxa a viure a Mataró perquè tenen la casa del costat ocupada i n’estan farts. A mi em preocuparia que la gent marxés del meu municipi per raons que no fossin la decisió personal de fer-ho.

Cap a una endreça seriosa, rigorosa i compromesa. Hem de mirar per un Cabrils amb una renda per càpita elevada i amb capacitat de projectar-se cap al futur. Tenim un potencial cultural, comercial i patrimonial molt important que ara no s’està aprofitant com caldria.

En el primer cas l’augment es va aprovar en un ple, tal i com havia de ser i va passar per exposició pública, però els únics que no s’havien informat eren les famílies. Quan se’ls va traslladar totes les novetats ja havia passat el període per fer al·legacions. No és de rebut. Com tampoc és de rebut que hagis de pujar la taxa un 40% de cop, quan hi havia la possibilitat de fer un augment progressiu. En tot cas, si la teva decisió és pujar-ho de cop, parla abans amb les famílies que son les principals afectades. Aquí es va fallar de ple.

S’ha fet una tala sense llicència en un bosc que està protegit per dues normatives. El govern no assumeix la seva responsabilitat i deriven tota la culpa a qui ha fet la tala quan sabien perfectament que tenia la intenció de fer-la. Els propietaris van entrar una llicència en aquest sentit. Ara què? Obrim un expedient perquè restaurin el que han tallat i hi plantin quatre arbres petits on abans hi havia exemplars adults? La tala la va veure l’inspector municipal i no va informar fins setmanes després. Ara li obren un expedient, quan a qui se l’hauria d’obrir és a les regidores d’Urbanisme i Medi Ambient que haurien d’haver estat al cas del què passava. Sempre la culpa és d’una altre. Sí que calia tallar arbres, però només els necessaris i sobretot amb llicència i d’una manera ordenada. Com a grup estem fent d’altaveu dels ciutadans indignats amb el què ha passat a Can Jaumar.

Vint-i-dos pisos no solucionen el problema d’habitatge ni de Cabrils ni de cap municipi. A Mas Maria no estava previst inicialment fer l’habitatge dotacional que sí que ho era en un altre lloc. La sentència dona la raó en la forma, però no entra a valorar en profunditat el contingut perquè el planejament urbanístic municipal és competència de l’Ajuntament. La proposta que defensa el consistori va topar amb un seguit d’al·legacions fetes per les comunitats de veïns de Mas Maria. Ens tornem a trobar amb l’escenari de sempre. S’ha escoltat els veïns? Se’ls ha explicat el projecte? La pastilla on es preveuen els pisos és l’única d’equipament públic que ens queda a la zona. Per solucionar els problemes d’habitatge a Cabrils hi ha moltes altres maneres.

Fent un cens i localitzant els habitatges buits, promocions en habitatges municipals, fórmules amb lloguer social… L’habitatge dotacional va adreçat a resoldre la problemàtica d’uns col·lectius molt específics i no dona resposta a tota la demanda. D’altra banda, sembla que els pisos que es preveuen seran molt petits i a un preu excessiu. Has de saber utilitzar l’eina que toca quan toca i no anar fent pals de cec i agafar al vol les oportunitats sense haver-les rumiat a fons. Nosaltres vam fer una enquesta entre els joves durant la campanya i els seus principals neguits estaven vinculats a la formació i a la feina. L’habitatge també els preocupava, però no encapçalava la llista.

La intenció és bona, però tornem a una gestió nefasta. Les plaques fotovoltaiques que estaven a la coberta del pavelló municipal van estar més d’un any sense funcionar. Que s’ha d’anar en aquesta direcció? I tant que sí, però fent bé la feina. El projecte d’instal·lació de plaques damunt del CEM, per exemple. Des de l’oposició els vam advertir que la instal·lació tenia un període de retorn que duplicava els vuit anys que recomanava la Diputació de Barcelona. El govern va aprovar el projecte tal qual i poc després va haver de modificar-lo tenint en compte els nostres advertiments. Ens ho podíem haver estalviat.

Cada dia que passa. Cabrils és un municipi que fins ara tenia un pressupost molt sanejat i que la mala gestió ha fet que s’hagués hagut de menjar el romanent per tirar endavant els projectes del govern. I d’altres propostes interessants pel municipi s’han deixat passar sense ni exercir el dret de tempteig, com la venda del castell de Can Jaumar. Però encara és pitjor que també s’estiguin perdent les oportunitats de fer un manteniment acurat de la població. Amb gairebé 80 quilòmetres de carrers dotem la partida amb 300.000 euros!!! Planificació zero. Fa més de quatre anys que parlen del nou model de recollida selectiva i encara l’estem esperant. Em preocupa moltíssim, perquè des que hi ha aquest govern tot sembla que es deixi caure. Les situacions son reversibles fins a cert punt, quan ja no ho son i estem arribant a aquest punt. Hi ha casos flagrants com ara l’adjudicació d’un pont sobre la riera sense l’autorització de l’ACA on el contractista va acabar posant la garantia definitiva malgrat que els vam advertir que s’estaven equivocant. Al final no es va acabar fent, però sí que es van haver de pagar indemnitzacions, el cost del projecte...diners mal invertits.