Irídia reclama al TC que s’investigui el cas del policia infiltrat a Barcelona

Irídia ha interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) per denunciar les “greus vulneracions” de drets fonamentals que suposen les infiltracions policials en espais polítics i socials i “l’absoluta manca d’investigació dels fets”. En el recurs, presentat juntament amb altres advocats, Irídia recorre la inadmissió de la querella interposada el 31 de gener de 2023 contra l’agent infiltrat a Barcelona, els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l’Interior. L’escrit presentat al TC reclama que s’anul·lin les resolucions que establien la inadmissió a tràmit i s’investiguin els fets, ja que no fer-ho suposaria un “incompliment greu” de l’obligació de garantir la prohibició de la tortura i altres tractes inhumans o degradants, informa ACN.

Els fets es remunten al maig del 2020, quan un agent de la Policia Nacional es va infiltrar amb una identitat falsa en diferents espais socials i polítics del barri de Sant Andreu de Barcelona. La infiltració va continuar durant dos anys i va incloure l’establiment de vincles sexoafectius amb diverses dones activistes, que l’agent va “instrumentalitzar” per obtenir informació política i personal i també mantenir la confiança d’altres col·lectius, destaca el recurs. Irídia vol que el Tribunal Constitucional vagi més enllà d’aquest cas i es pronunciï sobre els límits legals i ètics de l’ús de relacions sexoafectives per part d’agents policials infiltrats, una pràctica “encara no resolta” per la jurisprudència.

Vuit persones afectades van interposar al gener de fa tres anys una querella contra l’agent D.H.P. pels delictes contra la integritat moral, abús sexual continuat, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici de drets cívics. Va ser inadmesa per resolució del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona i posteriorment confirmada per la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona. Segons Irídia, l’absència d’una investigació judicial d’aquests fets implica una vulneració dels drets d’integritat moral, intimitat i tutela judicial efectiva. L’Estat, doncs, està “incomplint amb la seva obligació internacional d’investigar de manera exhaustiva aquells fets que poden constituir tortura o tractes inhumans o degradants”, com estableix el Conveni Europeu de Drets Humans i altres instruments internacionals. .

L’entitat de defensa dels drets humans denuncia, a més, que el cas de l’agent infiltrat de Barcelona no és un cas aïllat: des del juny del 2022 els mitjans de comunicació han destapat la presència de nou agents infiltrats en moviments socials a Barcelona, Girona, València i Madrid. El nombre real no se sap, denuncia Irídia, perquè l’Estat espanyol s’ha negat sistemàticament a desclassificar el nombre d’agents policials infiltrats en espais de mobilització social i política, emparant-se en la llei “franquista” de secrets oficials.