Política

Jordi Llaonart

Arabista i periodista, autor de ‘Viatge al cor de l’islam’

“El xiisme és vist com a radical per circumstàncies polítiques”

“Molta gent no té cap interès per la seva religió o tradició religiosa, i si no et coneixes a tu mateix no pots conèixer l’altre”

“El règim iranià va poder controlar la dissidència i les manifestacions perquè la repressió funciona”

L’extrema dreta parla de la immigració en termes molt violents que no ajuden a resoldre el problema
Hi ha coincidències en la manera de viure l’espiritualitat que tenen els catòlics i els xiïtes Israel té el pla de fer la vida miserable als palestins i, a llarg termini, quedar-se tot el territori

L’ara­bista i peri­o­dista Jordi Lla­o­nart acaba de publi­car el lli­bre Viatge al cor de l’islam (Pagès edi­tors) en què explica, de forma molt ente­ne­dora, els prin­ci­pals trets de l’islam xiïta i les seves diferències amb les altres bran­ques de l’islam. Ho fa amb infor­mació de pri­mera mà i a través del relat de diver­sos viat­ges al Pròxim Ori­ent.

Al lli­bre emfa­sitza que el xiisme no és la branca radi­cal de l’islam.
El xiisme sem­pre ha estat vin­cu­lat a la paraula radi­cal per cir­cumstàncies polítiques, sobre­tot perquè la Revo­lució Islàmica de l’Iran de l’any 79 té un com­po­nent molt fort anti­oc­ci­den­tal i anti­a­me­ricà. Aquesta riva­li­tat entre els Estats Units i el nou Iran islàmic genera una sèrie de notícies, de con­flic­tes, de pro­ble­mes entre Occi­dent i l’Iran que van dei­xant pet­jada en l’ima­gi­nari occi­den­tal. Fem una regla de tres i pen­sem que si l’Iran és el país xiïta més impor­tant, segu­ra­ment els xiïtes deuen ser anti­oc­ci­den­tals. I jo el que volia era posar aquesta afir­mació en con­text.
Vostè explica que la gran diferència entre el xiisme i el sun­nisme ve d’una qüestió política, del repar­ti­ment de poder, més que d’una qüestió reli­gi­osa.
Així és com expli­quen els musul­mans la seva pròpia història. Mahoma rep la reve­lació de l’Alcorà a través de l’arcàngel Gabriel i pre­dica la paraula de Déu. En aquell moment, Mahoma esdevé, a més de pro­feta, líder d’una comu­ni­tat reli­gi­osa que va pren­dre el poder polític de Medina i, després, de la Meca. A la pràctica es va con­ver­tir en un cap d’estat. Quan Mahoma mor, la comu­ni­tat ha de triar un suc­ces­sor. Hi ha un grup de gent que con­si­dera que qual­se­vol per­sona de la tribu de Mahoma pot suc­ceir-lo perquè cre­uen que el suc­ces­sor no serà pro­feta, sim­ple­ment serà una per­sona de bé i un líder que el que farà és diri­gir política­ment la comu­ni­tat i garan­tir que la gent pot viure segons les lleis islàmiques. Hi ha un altre cor­rent que con­si­dera que el suc­ces­sor de Mahoma ha de ser un mem­bre de la seva família, sang de la seva sang. Amb el temps, els que cre­uen que qual­se­vol mem­bre de la tribu pot ser el líder els conei­xe­rem com sun­ni­tes i els que con­si­de­ren que el suc­ces­sor de Mahoma ha de ser una per­sona de la seva família, els conei­xe­rem com xiïtes.
I aquí comença la divisió.
Els que pro­po­sen que el suc­ces­sor sigui un mem­bre de la seva família tenen com a can­di­dat Ali, que és cosí germà de Mahoma. En àrab, xia vol dir par­tit. Aquest grup de gent eren cone­guts com el xia Ali i amb el temps són cone­guts sim­ple­ment com a xiïtes. Els xiïtes cre­uen que la gent de la família de Mahoma té una vir­tut que no tenim la resta d’humans d’inter­pre­tar entre línies el sig­ni­fi­cat ocult dels tex­tos sagrats. I aques­tes per­so­nes són Ali, el seu fill, el seu net, el seu bes­net. Amb els segles es van impo­sar els que conei­xem com a sun­ni­tes i els que conei­xem com a xiïtes van estar a l’ombra dels sun­ni­tes, es van apar­tar dels cen­tres de poder i es van des­plaçar cap a l’Iraq i l’Iran. Això fa que la seva manera de veure l’islam evo­lu­ci­oni d’una forma dife­rent, i amb el temps una riva­li­tat que era sim­ple­ment política esdevé una diferència doc­tri­nal.
Hi ha molt de des­co­nei­xe­ment de l’islam a I’Occi­dent?
Hi ha des­co­nei­xe­ment, però també hi ha des­co­nei­xe­ment de qual­se­vol tema que tin­gui a veure amb la religió en gene­ral. Molta gent no la coneix i tam­poc no mos­tra cap interès per conèixer la seva pròpia religió o la seva pròpia tra­dició reli­gi­osa. Ales­ho­res és com­pli­cat, si no et conei­xes a tu mateix, conèixer l’altre.
En el lli­bre asse­nyala paral·lelis­mes entre el xiisme i el cato­li­cisme.
Molta gent troba coin­cidències en la manera de viure l’espi­ri­tu­a­li­tat dels catòlics i dels xiïtes. De la mateixa manera que també hi ha coin­cidències en la manera de viure la religió i l’espi­ri­tu­a­li­tat entre pro­tes­tants i sun­ni­tes. I això no és ni bo ni dolent. Sim­ple­ment hi ha dues bran­ques de les dues reli­gi­ons que tenen una manera de con­ce­bre la relació amb Déu i tot el que envolta el tema espi­ri­tual.
Posi algun exem­ple.
La més fàcil de veure és l’aspecte dels edi­fi­cis reli­gi­o­sos. Hi ha algu­nes esglésies pro­tes­tants en què, fins i tot, no hi ha creus. No volen cap mena de símbol entre el cre­ient i Déu. En el sun­nisme hi ha el cre­ient, l’Alcorà, la fe i Déu. I al mig no hi ha cap inter­me­di­ari. Tenen per­so­nes que en saben molt, homes de religió i quan tu tens un dubte sobre la religió li fas la con­sulta. Però entre el cre­ient i Déu no hi ha inter­me­di­a­ris. L’experiència d’entrar en una mes­quita xiïta o sun­nita o l’experiència d’entrar en una església pro­tes­tant o orto­doxa és total­ment dife­rent. Els orto­do­xos i els catòlics tenen tots els retrats, ico­nes, mol­tes colo­rai­nes i mol­tes escul­tu­res i els xiïtes també tenen aquesta manera de viure l’espi­ri­tu­a­li­tat. Molt pas­si­o­nal i molt d’exte­ri­o­rit­zar els sen­ti­ments i de pen­jar pan­car­tes de colors i pen­jar imat­ges.
Aquests últims anys hi ha hagut el movi­ment Dona, vida i lli­ber­tat a l’Iran. Què ha repre­sen­tat això per al règim iranià i per què, de cop i volta, Occi­dent, que sem­blava que hi donava tant de suport, si més no de paraula, sem­bla que se n’hagi obli­dat?
No sé si se n’ha obli­dat. Les notícies pas­sen i després d’una notícia en ve una altra. La República Islàmica de l’Iran és un règim auto­ri­tari i hi ha molta gent que no hi està d’acord.
Ara se suposa que el pre­si­dent és refor­mista.
Tots els líders de l’Iran for­men part del règim. Pot ser refor­mista, però és un fill del règim. L’han posat perquè la gent que fil­tra qui és can­di­dat han con­si­de­rat que no és cap amenaça per al règim. Amb les mani­fes­ta­ci­ons mas­si­ves per la mort a comis­sa­ria de la noia kurda Jina Amini, sem­blava que allò s’enfon­sava, però el règim, a base de repressió, va poder con­tro­lar la dis­sidència i les mani­fes­ta­ci­ons perquè la repressió fun­ci­ona. El que passa és que, a mesura que pas­sen els anys, s’ha de fer més forta la repressió perquè les pro­tes­tes també són més for­tes. Cada cop hi ha més gent que està farta del règim. El que no sabem és si arri­barà un dia en què el règim no podrà fer front a un clima de revolta. No sabem si arri­barà un moment en què ja no podrà repri­mir les pro­tes­tes.
Per què és tan difícil la situ­ació de la dona al Pròxim Ori­ent?
Jo crec que aquests països estan atra­pats per la seva mala eco­no­mia. En comp­tes de pen­sar que l’islam els té retin­guts i per això no avan­cen, jo crec que la precària situ­ació econòmica els té retin­guts i per això no avan­cen. Crec que el llast de la situ­ació econòmica és el que fa que aflo­rin pro­ble­mes en qual­se­vol àmbit: en l’edu­cació, amb el tema de les dones o amb el tema de la religió. I que cap front d’aquests no pot avançar.
Però, per exem­ple, a l’Aràbia Sau­dita, amb una situ­ació econòmica que se suposa que és millor, a les dones tot just ara les dei­xen con­duir i la situ­ació igual­ment tam­poc no és gaire bona.
La situ­ació dels països del golf Pèrsic no es pot com­pa­rar amb cap altre país islàmic perquè aquests països han esde­vin­gut increïble­ment rics en poc temps. A diferència de l’Aràbia Sau­dita, el Mar­roc ha anat pros­pe­rant econòmica­ment en les últi­mes dècades a poc a poc. Hi ha mar­ro­quins que han tor­nat al seu país, que han obert nego­cis, l’Estat té més diners per inver­tir, els car­rers estan arre­glats i han fet el mateix procés de progrés econòmic que han vis­cut els països d’Europa dècades enrere. En canvi, l’Aràbia Sau­dita es va con­ver­tir en un estat immen­sa­ment ric de la nit al dia i no hi ha hagut cap mena d’evo­lució en cap sen­tit. Sim­ple­ment, la caixa dels diners ara la tenen plena, però en l’àmbit social, polític, religiós no hi ha hagut cap canvi perquè ha estat un canvi molt brusc. Si un règim dic­ta­to­rial, teocràtic, tri­bal, de cop un dia des­co­breix petroli, els ingres­sos del petroli el que fan és reforçar-lo. Un país que està atra­pat en una men­ta­li­tat retrògrada en tots els àmbits, si l’ali­men­tes amb els diners no hi ha cap evo­lució.
El con­flicte d’Israel i Pales­tina és irre­so­lu­ble?
La meva pre­dicció és que Israel allar­garà l’ago­nia del poble palestí. Crec que con­ti­nuarà amb el seu pla de pres­si­o­nar els pales­tins, no exter­mi­nar-los de cop, ni fer-los fora de cop, sinó pres­si­o­nar-los i fer-los la vida mise­ra­ble i, a llarg ter­mini, aca­bar que­dant-se tot el seu ter­ri­tori.
La solució dels dos estats no serà via­ble?
La solució dels dos estats no serà via­ble perquè per tenir un estat has de tenir un ter­ri­tori. Israel sem­pre pot fer ser­vir l’argu­ment que no se sent segur amb un estat inde­pen­dent palestí perquè repre­sen­ta­ria una amenaça per a la seva segu­re­tat.
Com es pot com­ba­tre la isla­mofòbia a Europa?
La pre­gunta és, la gent la vol com­ba­tre, la isla­mofòbia? Donem per fet que com que és una cosa nega­tiva es vol com­ba­tre, però molta gent la fomenta.
L’extrema dreta està crei­xent a Europa, als Estats Units, a l’Argen­tina…
És natu­ral perquè els par­tits con­ven­ci­o­nals no res­po­nen a les inqui­e­tuds de la gent i quan la gent expressa les seves inqui­e­tuds, els polítics de par­tits tra­di­ci­o­nals o no els escol­ten o se’n bur­len. És nor­mal que apa­re­gui algú amb un pro­grama radi­cal que ho cap­gira tot i troba solu­ci­ons allà on ningú més n’ha tro­bat. Al final, el tema és la immi­gració, però amb eufe­mis­mes sobre l’islam, el Pròxim Ori­ent o l’Alcorà. Hi ha una inqui­e­tud a Europa per la presència d’un per­cen­tatge impor­tant d’estran­gers i una part quan arre­len, tenen fills que són musul­mans i tenen part de la cul­tura que van por­tar els seus pares dels seus països d’ori­gen, i això genera males­tar en àmplies capes de la població autòctona. Aquesta inqui­e­tud exis­teix perquè és un sen­ti­ment i no es pot fer res per evi­tar que apa­re­gui. Un cop apa­re­gut, si tu par­les del pro­blema, es pot trac­tar i podem inten­tar bus­car una solució i deci­dir com podem con­viure, però costa molt de par­lar d’aquest tema perquè és molt dolorós i molt incòmode, i els únics que en par­len són l’extrema dreta. El que passa és que en par­len en ter­mes molt vio­lents que tam­poc no aju­den gens a tro­bar una solució al pro­blema.

Perfil

Fer entenedor el món àrab i l’islam

Jordi Llaonart (Barcelona, 1974) és arabista i periodista. Ha estat corresponsal de premsa al golf Pèrsic i al Pròxim Orient del diari Avui. És llicenciat en filologia àrab, màster en món àrab i islam i màster en diplomàcia i acció exterior. Va completar els estudis de llengua àrab i cultura islàmica a les universitats de Tunis i Damasc.

També ha treballat com a traductor als Emirats Àrabs Units i a Kuwait. Llaonart explica que el fet d’haver viscut al Pròxim Orient, on va millorar el seu àrab, va fer que s’interessés per tot el món àrab i, de retruc, per l’islam i per una de les seves branques, l’islam xiïta, el tema de què tracta el llibre que acaba de publicar.

Llaonart és autor també del llibre Per entendre l’Iraq, una obra que contextualitza i explica els actors polítics i socials d’aquest país, amb especial atenció a l’islam i a les minories religioses. Viatge al cor de l’islam té la virtut d’explicar, de forma amena i molt entenedora, aspectes complexos presents sovint en les notícies internacionals. El format de llibre de viatges facilita la comprensió dels conceptes religiosos posats en el seu context.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia