La llar de la independència

Parlar d’Amer és parlar d’independència i sentiment independentista, sobretot quan el president Carles Puigdemont (Amer, 1962) va deixar aparcat el periodisme i es va centrar plenament en la política per defensar la senyera i aquest esperit de llibertat catalanista. El líder de Junts per Catalunya, però, no en va ser l’impulsor: el seu tiet Josep Puigdemont va ser el primer alcalde del municipi després del franquisme amb el partit nacionalista català Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Tanmateix, Amer és molt més que el poble que va veure créixer Puigdemont. La vila, amb 2.421 ciutadans, és un dels casos en què la població decreixia des del 1970, quan van arribar als 3.670 habitants, fins al 2001, quan van decaure fins als 2.180 amerencs. Ara hi ha joves i famílies que volen tornar a viure al poble, però la falta d’habitatge no els ho permet. Així i tot, amb l’arribada de l’empresa biotecnològica Hipra, que es va assentar al municipi el 1971, el moviment social i la vida no van deixar de succeir, fet que va evitar que el poble es buidés i, més endavant, va contribuir al fet que tornés a créixer a poc a poc. La farmacèutica internacional va ser la primera de tot Europa a dissenyar, desenvolupar i produir una vacuna contra la covid, una fita que va posar Amer en el mapa mundial. De fet, l’empresa continua portant a terme assajos clínics per veure l’efectivitat de la vacuna amb voluntaris a l’hospital Dr. Josep Trueta i ha posat en marxa un projecte per tal que alumnes de l’institut Montilivi de Girona sàpiguen com es fabrica una vacuna. En concret, seran els estudiants de dos cicles superiors i un de mitjà del centre gironí i de l’institut Don Bosco, al País Basc, que també està involucrat en el projecte. Des de l’institut destaquen que una de les claus d’aquest projecte és que els alumnes podran experimentar per primer cop amb tècniques que es fan servir actualment a Hipra, ja que la multinacional és una de les que més alumnes capten per fer pràctiques i, en la majoria d’ocasions, s’hi acaben quedant com a personal de l’empresa, que ja disposa d’uns 1.700 empleats aproximadament.

Amb tot, Amer encara manté l’essència de poble: no té grans superfícies ni cadenes de supermercats; continuen comprant a Ca l’Àngela, a la pescateria La Plaça, a la carnisseria Can Batet i a la pastisseria Puigdemont, entre d’altres. I així volen continuar, defensant no només la independència sinó allò que fa comunitat i que protegeix l’economia del municipi, el comerç de proximitat. De fet, tant l’alcaldessa del municipi, Maria Rosa Vila, com el cap de l’oposició, Eduard Àngel Sànchez, coincideixen en la visió del poble que volen per al futur: sostenible, que tingui cura mediambiental, amb cohesió comunitària, i que preservi la identitat i la seva riquesa natural per assegurar el desenvolupament harmònic del poble.

D’acord amb aquesta filosofia, han engegat la construcció d’una depuradora i han posat a licitació dos projectes d’instal·lacions fotovoltaiques, a la llar de Sant Miquel i a Can Boles. D’altra banda, han ampliat –a través de la Diputació de Girona– les instal·lacions de plaques a l’escola i al camp de futbol.

És un consistori petit, però l’Ajuntament demana totes les subvencions Next Generation i les ajudes estatals disponibles per poder iniciar grans projectes que, d’una altra manera, no seria possible fer. Per exemple, amb aquests fons s’estan construint, a banda de la depuradora, dues passarel·les a la C-63 i la renovació d’una canonada d’aigua, entre altres coses. Per la seva banda, el consistori s’ha proposat renovar l’enllumenat que falta amb bombetes led i vol iniciar, amb participació ciutadana, una remodelació del cementeri per fer-lo més accessible: treure-hi esglaons, canviar el terra de pedres perquè hi pugui passar una cadira de rodes, etc. Això sí, el projecte del cementeri es farà en conjunt, però un cop debatut amb els ciutadans i aprovat, es començarien les obres per parts.

Així i tot, la carretera principal que travessa Amer continua sent un perill: cada cop hi ha més cotxes i més camions que circulen per una via estreta, tancada i obsoleta, del tot insuficient per al trànsit de la zona. En aquest sentit, l’any 2015 ja es va presentar una modificació del POUM per part de l’equip de govern que hi havia en aquell moment –CiU, amb l’alcalde Albert Plana–, però Urbanisme i Infraestructures va tirar enrere el projecte i no el va aprovar.

Més endavant, entre la mala maror que hi havia al consistori i la covid, es va anar postergant fins ara: la batllessa anuncia que començaran a revisar el pla que es va redactar al seu moment i, en tot cas, el modificaran perquè estigui actualitzat amb les normes i lleis d’ara. No obstant això, assegura que no podran tenir-lo a punt aquest mandat. És molt feixuc i volen, a més a més, fer un recompte per tenir un inventari de camins (per saber quins són públics i quins són privats dins dels 40 quilòmetres quadrats de territori) i afegir-hi l’ordenació municipal dels habitatges que hi ha al nucli antic. Tota una operació renove del poble que, sens dubte, no es materialitzarà d’un dia per l’altre.

Per la seva banda, l’ara regidor no adscrit Eduard Àngel Sànchez (abans, cap de l’oposició d’ERC) creu que les coses canvien, així com la vellesa i la manera d’envellir, i que potser s’estan plantejant dinàmiques i canvis estructurals o institucions pensant en la gent gran d’abans. És a dir, que s’haurien d’actualitzar o modernitzar algunes instal·lacions perquè estiguin en consonància amb el que la gent del poble necessita. Així i tot, és un dels pobles de la Selva on més bona sintonia hi ha entre l’equip de govern i l’oposició. Al cap i a la fi, com assevera tant l’alcaldessa com Eduard Àngel Sànchez, treballen conjuntament pel bé del poble, sense mirar colors ni partits; de tota manera, el regidor descarta unir-se al grup municipal a l’alcaldia –tampoc se n’ha parlat.

Finalment, la vila dona cabuda des de fa nou anys a un cicle de concerts que dura des del gener fins al març, i que té un gran èxit any rere any, amb una bona cartellera i que es fa tant al Teatre El Casal com al monestir d’Amer, un paratge únic per gaudir de l’espectacle.