El repte del creixement gradual
Sant Gregori ha superat els 4.000 habitants i ha de pensar com afronta la possibilitat d’arribar als 5.000
Noves zones urbanitzables, més equipaments, serveis i la mobilitat, els principals reptes a afrontar
El municipi arriba a donar servei a més de 6.000 persones en equipaments educatius i esportius
Sant Gregori és un municipi de prop de 50 quilòmetres de superfície que s’estén a la plana que és porta de la vall de Llémena i que desemboca a les zones muntanyoses més orientals de la Serralada Transversal. Limita al sud amb els municipis de Salt i Bescanó, a l’est amb Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis, al nord amb Canet d’Adri i Palol de Revardit, i a l’oest amb Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bonmatí. El municipi inclou els pobles de Cartellà, Sant Medir, Ginestar, Constantins i part dels nuclis de Taialà i Domeny. En zones disseminades hi ha els nuclis d’Argelaguet, les Cases Noves, Cal Corder o la Vileta.
Actualment té més de 4.200 habitants, tot i que, a través dels serveis i els equipaments que ofereix, diàriament hi fan vida prop de 6.000 persones. Té i vol tenir un creixement controlat, però ofereix un gran potencial per expandir-se, ja que el POUM preveu diverses zones edificables. Això ha permès, segons l’equip de govern, que és al consistori des de fa tres mandats i amb majoria absoluta, anar creant el percentatge necessari d’habitatge protegit. En aquest sentit, s’ha optat per la venda de parcel·les municipals, mentre es garantia el compliment del 40% de la quota destinada a habitatges de protecció oficial. La venda de parcel·les no ha agradat a l’oposició, que considera que implica empobrir el municipi perquè, segons assegura la portaveu d’ERC, Cristina Ribas, es perd patrimoni i possibilitats de prestar serveis a les persones o de construir més habitatge protegit. Per la seva part, l’alcalde, Quim Roca (Junts), assegura que en aquest àmbit s’hi està treballant des de l’any 1995 i que es disposa d’un centenar de pisos d’aquest tipus.
La connectivitat, pendent
Com la major part dels municipis de la perifèria de Girona, Sant Gregori encara està pendent de millorar la seva connectivitat amb la capital i també amb la resta de nuclis urbans de la zona, amb els quals hi ha una continuïtat territorial i urbana. Fa temps que es parla d’una àrea de mobilitat urbana supramunicipal, però hi ha feina a fer. Els municipis de Salt, Celrà, Sarrià de Ter, Bescanó, Quart, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i Fornells de la Selva formen una anella que encara presenta mancances pel que fa a connexions i mobilitat. En contret, Sant Gregori està en espera de la construcció del carril bici que lligaria tota la vall de Llémena amb les altres zones urbanes. Segons explica l’alcalde, Quim Roca, el municipi n’ha fet una part, fins al polígon, però faltaria la part des del polígon fins a Girona, municipi on l’Ajuntament també hi està a favor. És una obra que ha d’assumir la Generalitat, i a més, uniria dos municipis en un mateix vial. Segons Roca, se sap que s’han fet les primeres observacions sobre el terreny però no hi ha res concretat. Des de l’oposició es demana aprofitar l’antic camí ral, ja que, segons assegura la portaveu d’ERC, Cristina Ribas, aquest vial és molt més segur i evitaria aquest tram de la zona del polígon que suposa un risc per a la seguretat viària.
També en l’àmbit de la mobilitat, des de l’Ajuntament es reclama més freqüència i més serveis del bus que connecta el municipi i tota la vall de Llémena amb Girona. Actualment hi ha una sortida cada hora, i gràcies a una ampliació que va ser reivindicada insistentment. Ara cal, segons l’alcalde, augmentar les freqüències perquè, afegeix Roca, s’ha de recordar que molta gent de la zona treballa a l’àrea de Girona i una millora del transport públic alleugeriria la circulació de vehicles particulars. “També reclamem una ampliació de trajectes el cap de setmana i més expedicions cap a la vall de Llémena”, destaca l’alcalde, que reconeix que tot depèn d’una major partida pressupostària. En aquest punt, fins i tot l’oposició hi coincideix: “Creiem en el transport públic com a model sostenible per a la mobilitat urbana i per facilitar la connexió amb Girona i els pobles de la rodalia”, afirma la regidora d’ERC.
El municipi de Sant Gregori, així com la resta de zones al voltant de la capital, va experimentat un creixement gradual, que el consistori vol anar controlant. Segons l’alcalde, hi ha el perill de morir d’èxit, a causa de les zones que encara estan per construir. Però créixer implica anar adquirint uns equipaments i uns serveis que podrien quedar petits.
De fet, recentment l’Ajuntament ha cedit la gestió de la taxa d’escombraries al Consell Comarcal, tal com preveia la legislació vigent, i a partir d’aquest 2025 entra en vigor la nova taxa comarcal de residus al municipi, a través del Consell Comarcal del Gironès. “Fa uns anys ja vam començar el porta a porta, amb bons resultats, i teníem pendent establir una taxa justa i de pagament per generació de residus. Passem la gestió al Consell Comarcal, perquè la llei estableix que tots els costos que hi ha de deixalles, gestió i tractament s’han de compensar íntegrament amb la taxa, i això és més fàcil que ho pugui gestionar el Consell Comarcal”, explica Roca.
El municipi continua, doncs, ampliant i augmentant la seva capacitat de serveis. Per a aquest mandat es preveu la construcció d’un nou local social, per donar cabuda a activitats familiars i d’entitats, que se situarà –si els informes tècnics ho corroboren– a l’antic espai del Sindicat. El consistori també ha demanat els primers informes per construir un centre de dia per a la gent gran, que podria arribar a tenir 25 places –públiques i privades–. A més, ja s’ha endegat l’ampliació de la depuradora, que preveu futures demandes en augment de serveis, i es continua treballant en l’ampliació dels equipaments esportius i educatius. L’ampliació i impuls del polígon industrial –on sembla que s’ha reprès l’interès empresarial– és una altra de les vies de creixement potencial.
Així doncs, Sant Gregori és un altre dels municipis de la corona de Girona que concentra la major part dels esforços a anar cobrint el continuat augment de la població, però sense que això afecti la condició de poble de què encara pot presumir. El nucli urbà i els set pobles que formen el municipi, tot i ser a només 7 quilòmetres de Girona, conserven la identitat rural que els dona la vall de Llémena.
