estats Units
Quines ordres executives ha signat Trump el primer dia del seu retorn?
Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca quatre anys després d’haver-la abandonat i ho ha fet exercint el poder des del minut zero. Hores després d’haver jurat com a 47è president dels Estats Units va firmar una sèrie d’ordres executives, la majoria de les quals dirigides a esborrar l’acció de govern del seu predecessor en el càrrec, el demòcrata Joe Biden. Aquests són els principals decrets signats per Trump, el primer president de la història dels Estats Units condemnat i sentenciat per un cas penal.
Cessament del xef José Andrés
Acomiadament del xef asturià José Andrés, fundador de l’ONG World Central Kitchen, com a assessor presidencial en esports, exercici físic i nutrició.
Cuba torna a la llista de patrocinadors del terrorisme
Restablir la inclusió de Cuba a la llista de patrocinadors del terrorisme. Trump ha revocat la decisió anunciada la setmana passada pel seu predecessor Joe Biden de treure l’illa de la llista que patrocinaven el terrorisme per fomentar l’alliberament de presos polítics. L’Havana va respondre amb l’acord amb la promesa d’alliberar 533 reclusos per delictes diversos, 127 dels quals ja han estat excarcerats.
Immigració i fronteres
Tancar la frontera als migrants demandants d’asil
Declarar l’emergència nacional a la frontera sud. Pretén restablir la polèmica política “queda’t a Mèxic”.
Declarar la fi de la ciutadania per dret de naixement, una garantia atorgada per la 14a Esmena, per als fills de migrants sense papers. El president no pot canviar la Constitució pel seu compte, raó per la qual no queda clar com pensa negar aquests drets a un grup de persones nascudes als EUA.
Militarització de la frontera sud i la construcció del mur. L’anunci ja ha generat crítiques perquè la legislació nord-americana prohibeix que els soldats detinguts directament a la població civil. A més, la legislació nord-americana és molt estricta sobre el desplegament de tropes dins del país.
Canvi de nom del Golf de Mèxic
Dos canvis de nom: el del Golf de Mèxic i el de Denali d’Alaska. El primer ha manat que es digui Golf d’Amèrica, tal com va prometre el desembre passat durant una roda de premsa. Rebatejarà el cim Denali d’Alaska com a cim McKinley. El 2015 l’expresident Barack Obama va aprovar que la muntanya passés a dir-se Denali d’Alaska per recollir les tradicions dels nadius d’aquest territori que era com l’anomenaven.
Sortida de l’OMS
Abandonar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en dotze mesos, la qual cosa significa que deixarà de contribuir econòmicament a la principal agència sobre sanitat de les Nacions Unides (ONU). Els EUA són els seus principals donants. Trump va acusar l’organisme de gestionar malament la pandèmia de la Covid-19 i altres crisis sanitàries internacionals.
Retirada dels Acords de París
Retirada dels Estats Units de l’Acord de París de 2015, juntament amb una carta informants a l’ONU sobre la decisió. El 2017, el magnat ja va abandonar els Acords de París. Quatre anys més tard, quan el demòcrata Joe Biden va arribar a la Casa Blanca una de les primeres ordres que va signar va ser tornar al tractat global per la lluita contra el canvi climàtic.
Renovació dels objectius dels cotxes elèctrics
Revocació un decret no vinculat signat el 2021 per Joe Biden que pretenia garantir que la meitat dels cotxes nous venuts el 2030 fossin elèctrics amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos contaminants.
Declaració d’emergència energètica nacional
Va firmar també un decret d’emergència energètica nacional com a part d’una sèrie d’accions a favor dels combustibles fòssils i esforços per alliberar la producció energètica nord-americana, que inclouen també l’eliminació de les restriccions a les perforacions a Alaska.
Reclassificació dels treballadors federals perquè sigui més fàcil acomiadar-los
També va signar una ordre executiva per reclassificar milers de treballadors federals com a contractacions polítiques, la qual cosa farà més fàcil ser acomiadats. El magnat republicà, que ha encarregat a Elon Musk codirigir el nou Departament d’Eficiència Governamental, restableix l’Annex F, una ordre executiva que fa signar en el seu primer mandat –que Biden va revocar– amb el qual busca reclassificar milers de treballadors federals.
Només dos gèneres
Trump va emetre un altre ordre per eliminar ”l’orientació sobre ideologia de gènere” de les comunicacions, polítiques i formularis del govern federal. L’ordre converteix en política oficial que hi hagi “només dos gèneres, el masculí i el femení”.
Pausa a la prohibició de TikTok
També va aprovar un decret per retardar temporalment l’aplicació d’una prohibició federal sobre la popular xarxa de vídeos curts TikTok durant almenys 75 dies.
Indults als assaltants del Capitoli
El 47è president dels Estats Units va signar el perdó dels prop de 1.600 condemnats per l’assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021. Entre els beneficiats per la mesura hi ha els 14 membres de les organitzacions d’extrema dreta Oath Keepers i Proud Boys, que van liderar l’assalt violent. Entre els perdonats, segons la premsa local, hi ha el líder d’aquesta última organització, Enrique Tarrio, condemnat per un jutge del Districte de Colúmbia per “sedició” a 22 anys de presó.
El 6 de gener de 2021 milers de seguidors de Trump van irrompre en el Capitoli per intentar evitar, sense èxit, la ratificació de la victòria electoral del demòcrata Joe Biden en les presidencials de novembre de 2020 incitats per la denúncia de frau electoral feta pel magnat republicà.
Pròxim Orient
Derogació del règim de sancions contra colons jueus violents que el president Biden va posar en marxa el febrer de 2023 i que va suposar una mesura inèdita contra ciutadans israelians per part dels Estats Units, el gran aliat d’Isael.
