“La segregació escolar a La Minerva s’ha de resoldre”

Hi ha una entesa de diàleg amb el govern i nosal­tres vam pre­sen­tar fins a onze mesu­res de les quals només en van reti­rar tres, hem vol­gut allar­gar aquest marge de con­fiança amb una nova abs­tenció. El 2024, en què també es van incor­po­rar pro­pos­tes nos­tres, no es van aca­bar de dur a terme, mal­grat que també sor­tia a la memòria d’alcal­dia, que per a nosal­tres és la bíblia dels pres­su­pos­tos. Ens vam quei­xar a l’alcalde d’aquesta manca de com­promís. És el cas d’un estudi sobre la diver­si­fi­cació de l’eco­no­mia cir­cu­lar que es va incor­po­rar i que no s’ha rea­lit­zat i que en aquests nous comp­tes s’ha tor­nat a aga­far. Som cons­ci­ents que hi ha una bona volun­tat, però també hem avi­sat el govern que seria l’últim any que ho faríem si no es com­pleix amb tots els temes pac­tats.

Adap­tar els pas­sos sota la via del tren ha tin­gut una tra­jectòria exces­si­va­ment llarga, però sem­bla que ara sí que es durà a terme amb una par­tida de 330.000 euros ini­cial per al pas del final del car­rer Àngel Gui­merà. Tard, però arriba.

Fa anys que s’arros­sega i no pot espe­rar més. S’ha de resol­dre. I tant nosal­tres com els Comuns hem estat tre­ba­llant i tre­ba­llem en aquest sen­tit. Ara el cen­tre dis­posa d’una AFA molt deci­dida i rei­vin­di­ca­tiva que posa damunt de la taula les man­can­ces que cal resol­dre sense més excu­ses. Fins i tot van acon­se­guir reu­nir-se amb la comissió d’Edu­cació del Par­la­ment! La segre­gació per nosal­tres va molt lli­gada a la imatge de l’escola i aquesta passa pel man­te­ni­ment, però també per “ven­dre” el cen­tre a les famílies de Cale­lla, que ha de com­pe­tir amb El Far, que té a tocar i que es va inau­gu­rar fa pocs anys. També cal­dria dotar-la d’una bona oferta d’extra­es­co­lars.

Les infor­ma­ci­ons que han sor­tit no són gaire acla­ri­do­res. No es va pre­sen­tar només Banc Saba­dell, sinó també Cai­xa­Bank, però ho va fer fora de ter­mini. Aquesta situ­ació va impe­dir que s’obrís el sobre i es veiés quina oferta havia pre­sen­tat i si era més interes­sant. Banc Saba­dell havia impo­sat un aval a l’empresa muni­ci­pal Gest­via –que és qui assu­meix el pro­jecte–, i l’Ajun­ta­ment va creure que no era admis­si­ble. Per això, ara des de Gest­via es busca nego­ciar direc­ta­ment amb les enti­tats bancàries. L’opció que han pres els con­se­llers de Gest­via és bona, perquè també es pot recórrer a l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces. D’acord que és una lici­tació tècni­ca­ment fallida, però no hau­ria de reper­cu­tir nega­ti­va­ment en la cons­trucció de l’apar­ca­ment.

Està molt lli­gada a la cons­trucció del futur pàrquing de Can Saleta. Si la cons­trucció del pàrquing es retarda, aca­barà con­di­ci­o­nant les obres del cen­tre sani­tari, perquè hi ha l’acord entre admi­nis­tra­ci­ons que les dues actu­a­ci­ons seran simultànies. Hem de fer tots els pos­si­bles per acce­le­rar Can Saleta quan encara no hi ha pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat. Si acon­se­guim posar la pri­mera pedra a l’apar­ca­ment abans que el govern català tin­gui tan­cats els comp­tes, fun­ci­o­narà com a pressió perquè hi hagi par­tida per a l’hos­pi­tal. Si no ho fem així, pot­ser la Gene­ra­li­tat ho uti­lit­zarà com a excusa per no des­ti­nar-hi els diners.

Des d’ERC, tal com ja vam fer abans de les elec­ci­ons al Par­la­ment, ens vam mani­fes­tar en con­tra. Però ho vam fer amb uns ter­mes molt clars: que qual­se­vol pro­posta que vin­gui de la Gene­ra­li­tat ho faci acom­pa­nyada d’un estudi de via­bi­li­tat medi­am­bi­en­tal i d’impacte sobre la mobi­li­tat; que hi hagi con­sens en el con­sis­tori i que se sot­meti l’apro­vació a una con­sulta popu­lar. Fa poc, a través de la moció que es va moure a la comarca des de dife­rents enti­tats soci­als contràries al nou accés, la gent d’ERC ens vam reu­nir amb repre­sen­tants d’altres muni­ci­pis també afec­tats pels nous acces­sos de l’auto­pista i vam com­pro­var que dins del par­tit hi ha dife­rents posi­ci­ons segons l’afec­tació que hi ha sobre el ter­ri­tori. Però es tracta d’una actu­ació amb un calat tan pro­fund en el ter­ri­tori que no ens podem per­me­tre pren­dre una decisió equi­vo­cada.

La decisió no ha estat prou par­ti­ci­pa­tiva. Ens hau­ria agra­dat que s’hagués bus­cat un major con­sens sobre l’acti­vi­tat que hi ha d’anar a dins. El pro­jecte no ens agrada perquè nosal­tres defensàvem man­te­nir la venda dins l’edi­fici i com­pa­gi­nar-la amb l’espai d’enti­tats pre­vist. Una altra de les coses que van molt lli­ga­des a l’actu­ació i que des del man­dat ante­rior que dema­nem és la pro­lon­gació del car­rer Sant Joan fins a la car­re­tera N-2 i així l’espai mer­cat que­da­ria inte­grat dins aquesta paci­fi­cació.

Crec que en aquell moment hi va haver part de cam­pa­nya popu­lista per part de l’alcalde i amb comen­ta­ris molt des­a­for­tu­nats que vin­cu­la­ven delinqüència amb immi­gració. Ell mateix va aca­bar adme­tent que s’havien esbi­ai­xat les seves parau­les i va redreçar el seu dis­curs només cap a la rein­cidència, no pas la mul­ti­rein­cidència, que des del punt de vista judi­cial no exis­teix. En aquest sen­tit a nosal­tres sem­pre ens tro­barà al cos­tat, davant la defensa de la segu­re­tat de la ciu­ta­da­nia. Sí que sem­bla que la situ­ació s’ha cal­mat, però la pro­blemàtica no s’ha resolt i cal con­ti­nuar tre­ba­llant-hi. A ERC ens agrada par­lar molt de pre­venció, però a aquest govern el que li agrada també molt és inver­tir i s’han gas­tat molts diners en càmeres de segu­re­tat que segur que ser­vei­xen per reco­pi­lar pro­ves quan s’enxampa un delinqüent, però que no són sufi­ci­ents. La pre­venció es tre­ba­lla en el car­rer, des de la medi­ació i els ser­veis soci­als.

Res de res. La regi­do­ria res­pon­sa­ble no ha can­viat gens el con­veni que man­te­nen entre les dues parts des de fa molts anys. No fa gaire els Comuns van entrar una moció en què recla­ma­ven que es reor­denés el tema turístic i vam apro­fi­tar des d’ERC per recla­mar una taula de tre­ball i deba­tre models, com ara el de Llo­ret, que fun­ci­ona amb una agència turística i en una única direcció amb tots els actors impli­cats. Aquí encara fun­ci­o­nem per sepa­rat l’empre­sa­riat turístic i els comer­ci­ants. No s’ha mogut res. Com a millor exem­ple, el 2023 es va dir que tre­ba­llaríem ple­gats per donar sor­tida a les lici­ta­ci­ons de ser­veis a la platja que no havien pros­pe­rat i el novem­bre de l’any pas­sat ens van con­fir­mar que no es tira­rien enda­vant cap de les pro­pos­tes deba­tu­des. Cale­lla con­ti­nuarà tenint les matei­xes guin­gue­tes de sem­pre i la platja Gran con­ti­nuarà amb man­can­ces de ser­veis com fins ara.

És un debat difícil i com­plex. Ara no ens veuríem dis­po­sats a treure’l, però sí que exi­gim els estu­dis per­ti­nents i els infor­mes clars sobre com i de quina manera reper­cu­teix a Cale­lla, més enllà de la pro­pa­ganda que se’n fa. És evi­dent que hi ha uns bene­fi­cis, però ens cal quan­ti­fi­car el retorn real d’aquest sobre­es­forç que pateix la ciu­tat.

Ho ha estat perquè han inten­tat man­te­nir la festa amb el que tenien. I el que tenien era més aviat poc. Emple­nar l’enve­lat amb una oferta dife­rent d’allò que és l’essència de la festa de la cer­vesa i amb l’excusa de voler donar-li una volta no ha fun­ci­o­nat. Les ban­des que venien sem­pre van mar­xar a Santa Susanna i en les noves dates de l’Okto­ber­fest de Cale­lla els grups ja no tenien dis­po­ni­bi­li­tat. Cre­iem que ha dei­xat de ser l’Okto­ber­fest. Hau­rem d’espe­rar a la nova edició per veure si la pro­posta pren volada.

És cert que s’han anat intro­duint can­vis en una estruc­tura que data de fa molts anys. Alguns han estat un encert i d’altres no tant. L’any pas­sat ens va agra­dar que sepa­res­sin la part més tra­di­ci­o­nal de les enti­tats i del monogràfic, però con­si­de­rem que man­te­nir els preus, per molt popu­lars que siguin, és una bar­rera perquè hi pugui dis­fru­tar tot­hom, sobre­tot les famílies que no tenen recur­sos. Nosal­tres apos­tem per una pro­posta més inclu­siva i mal­grat que s’han fet pas­ses tímides com entra­des anti­ci­pa­des on-line reduïdes, no aca­ben de fun­ci­o­nar. Des del govern, alcalde inclòs, estan afer­rats a un dis­curs que iden­ti­fica la ciu­ta­da­nia amb la Cale­lla de sem­pre, la de tota la vida. Nosal­tres no ens hi sen­tim iden­ti­fi­cats perquè Cale­lla és diversa i plu­ral i no ens agrada posar eti­que­tes de ciu­tadà.

Era de pre­veure i mal­grat que des del govern es va inten­tar reduir l’impacte asse­gu­rant que només era un euro per taula de més, de fet la mesura supo­sava un incre­ment del 80%. Una puja des­me­su­rada que al final s’ha hagut de frac­ci­o­nar en dos anys i de forma gene­ra­lit­zada sense tenir en compte les espe­ci­fi­ci­tats de cada zona del muni­cipi. Una mala gestió que no es pot jus­ti­fi­car perquè sigui un govern nou, perquè molts dels regi­dors ja tenen una llarga tra­jectòria dins el con­sis­tori.

També és un tema d’una gran com­ple­xi­tat. Orde­nan­ces que puguin induir a noves dinàmiques comer­ci­als en el car­rer Església són molt difícils d’esta­blir. En tenim exem­ples per exem­ple a Bar­ce­lona, on les orde­nan­ces en aquest sen­tit van ser molt cri­ti­ca­des i algu­nes fins i tot no es van poder apli­car. De fet pivo­ten sobre l’oferta i la demanda entre qui lloga el local i qui posa el negoci. Poc es pot fer en aquest sen­tit. Què podem fer com a ciu­tat? Donar més bons ser­veis. No pots recla­mar als hotels que siguin de cinc estre­lles quan el seu entorn no ho és, amb vore­res tren­ca­des, car­rers bruts i inse­gu­re­tat. Millo­rar els ser­veis i faci­li­tar l’apar­ca­ment, que passa per l’actu­ació de Can Saleta i l’apar­ca­ment en altura a La Mun­ta­nyeta que ara el govern vol ani­ve­llar amb les pis­tes d’atle­tisme per poder cons­truir-hi a sobre el nou pavelló espor­tiu.

Perquè des del 2022 ja ens adver­tien que supo­sa­ria un aug­ment impor­tant. Hi ha hagut una manca de pre­visió per part del govern que ha aca­bat reper­cu­tint en la ciu­ta­da­nia. Estem a les por­tes d’una nova con­trac­tació de la neteja a la ciu­tat, amb un plec de con­di­ci­ons molt com­plex i que hau­ria de garan­tir un dels aspec­tes més crítics en el muni­cipi, com és el de la neteja pública. Ara mateix ja hi ha una empresa con­trac­tada que està ela­bo­rant com ha de ser aquest plec i estem molt ama­tents. En espe­cial perquè s’han fet movi­ments que no ente­nem i amb els quals no estem d’acord, com ara la com­pra en el man­dat ante­rior d’uns con­te­ni­dors, amb un cost d’1,3 mili­ons d’euros, que no sabem si es podran apro­fi­tar amb un nou model de reco­llida. Tenim clar que un porta a porta a tota la ciu­tat és invi­a­ble, però aquest estudi ens ha de dir quins altres sis­te­mes s’hau­ran d’imple­men­tar per opti­mit­zar els ser­veis. Serà un dels aspec­tes en què no en dei­xa­rem pas­sar ni una.

Bé, com­porta drets i deu­res. Tin­drem un major pres­su­post, però al mateix temps se’ns acu­mu­la­ran els ser­veis que cal donar a la ciu­ta­da­nia. Teòrica­ment ens hauríem de dotar d’un parc de bom­bers, per exem­ple, o recu­pe­rar els ser­veis soci­als que ara mateix ens està donant el Con­sell Comar­cal. No és fàcil, però és engres­ca­dor.

Com a ERC ens hauríem abo­cat a fer un pla de xoc de man­te­ni­ment de la ciu­tat. Hi ha un bon gra­pat d’espais que estan des­cui­dats. També hauríem actuat per reor­de­nar la façana marítima. Quan el nos­tre grup va entrar el 2019 vam dibui­xar una façana marítima sense cot­xes i tot­hom se’ns va tirar al damunt, i ara és el futur imme­diat. Una façana que també incloïa la natu­ra­lit­zació de la platja que ara es comença a exe­cu­tar. És el gran canvi a nivell d’imatge, medi­am­bi­en­tal i de millora de la salut de les per­so­nes.