política
Un excol·laborador denuncia Comín per assetjament
L’eurodiputat electe nega els fets mentre Junts està decidint “mesures cautelars”
La comissió de garanties de Junts està decidint quines mesures cautelars fixar arran de la denúncia que un excol·laborador ha presentat al Parlament Europeu contra l’eurodiputat electe Toni Comín per assetjament sexual i psicològic. JxCat assegura que va posar en marxa els “mecanismes d’investigació interna” quan va conèixer la denúncia i que es prendran “les mesures que pertoquin” quan acabi la investigació. Junts subratlla que el procés intern “ha d’assegurar tant la protecció del denunciant com la presumpció d’innocència de Comín” i confia que “s’aclareixin els fets”. La Vanguardia ha publicat avui que l’excol·laborador va exposar la situació d’assetjament al president de Junts, Carles Puigdemont, i que aquest li va expressar el seu suport, però ni ell ni el partit van obrir llavors cap tipus d’investigació interna.
Comín ha negat “cap acte d’assetjament” al col·laborador que l’ha denunciat al Comitè Consultiu del Parlament Europeu i atribueix l’acusació a l’intent d’embrutar la seva imatge en plena pugna per la presidència del Consell de la República. Assegura que emprendrà les “accions necessàries” per demostrar la seva honorabilitat i innocència i avança que “caldrà valorar en quina mesura aquesta denúncia contra mi pot ser un delicte d’odi per homofòbia”, informa l’ACN. “Alguns dels fets als quals fa referència la notícia es refereixen, de manera completament tergiversada, a bromes i comentaris més o menys oportuns, en el marc d’una relació de confiança i amistat construïda durant el mandat”, diu en un comunicat al seu compte de X.
No és l’únic front que té obert Comín. Dimarts, el candidat a presidir el Consell de la República anunciava que presentarà una querella contra el raper Valtònyc per les acusacions d’haver transferit fons de l’entitat al seu compte personal. Comín assegura que son “infundades i fal·laces” les afirmacions del cantant, que també acusa l’exconseller de “prioritzar el pagament de deutes a una empresa de la seva confiança” amb les donacions rebudes pel retorn dels exiliats.