Un territori amb ànima

Torroella de Montgrí és la capital indiscutible del Baix Ter. El castell que capitaneja el massís del Montgrí és un exemple clar, a manera de metàfora –inacabada, això sí– d’aquesta posició que és, a la vegada, un gran aliat per afrontar les inevitables transformacions que té sempre davant seu. Ara mateix, i en el punt de mira de l’equip de govern, aquesta capitalitat té com a element disruptor la mobilitat. Una problemàtica que cal solucionar, especialment arran de les interminables cues que es formen al municipi, sobretot a l’estiu, i que resten potencials i frenen, en part, el seu creixement. Un tema que s’arrossega des de fa dècades i que no és fàcil d’abordar. Per un costat, la mobilitat de la zona del Baix Ter, que té un embut a Torroella, és una competència de la Generalitat. Ja s’han aplicat algunes mesures, principalment en la senyalística i ampliació d’alguns vials. No és suficient. L’alcalde, Jordi Colomí, afirma amb rotunditat que ha arribat el moment de prendre decisions. I aquestes no són fàcils. El motiu? La realitat social i, fins a cert punt, antropològica de la gent del territori. No seria com Bridadoon (1954), el poble protegit pels plecs del temps de la pel·lícula de Vincente Minnelli, però poc li falta. És a dir, el sentiment de pertinença al paisatge és altíssim, arribant gairebé a fregar el pla emocional i, fins i tot, el físic. És a dir, cada pedra que es toca té un cost emocional. Però sembla que el moment de la veritat ha arribat. Jordi Colomí reclama que cal prendre decisions, si bé remarca que aquestes han de ser molt ben estudiades. Fins i tot adverteix que s’han de fer “quirúrgicament”, precisament per reduir-ne l’impacte. Però el que és clar, i segons destaca, és que després de dècades “ara toca prendre alguna decisió”.

L’alcalde explica que el pas pel nucli s’ha convertit durant la temporada turística en un gran embut. Colomí, però, va un pas més enllà i destaca que si bé és cert que s’ha d’actuar per millorar les carreteres, també és cert que s’han de desencallar “solucions globals”, com la construcció d’un segon pont. Ara bé, tota actuació, i amb això és radical, s’ha de fer consensuadament amb el territori per generar el mínim impacte possible. No serà fàcil, però és possible si hi ha voluntat de buscar solucions. “Les alternatives –remarca l’alcalde– han d’estar molt ben encaixades quirúrgicament en el marc dels valors territorials. Som un territori molt sensible mediambientalment i emocionalment”, i afegeix: “No pot ser que continuem amb aquestes cues que generen pèrdua de temps i tenen efectes econòmics i mediambientals, tots efectes negatius.” Una altra cosa és la qualitat de vida del municipi. Si bé una part del trànsit, especialment en direcció a l’Estartit, s’ha pogut abordar, l’Ajuntament vol continuar avançant en la millora dels espais urbans. Per això es vol disposar d’un pla integral dels barris. L’objectiu és assolir uns espais més amables, amb més ombres i sense cotxes. Aquest pla integral és ambiciós, perquè inclou totes les urbanitzacions.

Unes solucions que, a Torroella, són més fàcils d’abordar perquè es disposa d’àmplies zones d’aparcament alternatives. No passa el mateix a l’Estartit, on, i conjuntament amb l’entitat municipal descentralitzada, es vol fer un pla per abordar el problema.

La xacra de l’habitatge

Una veu unànime s’aixeca sobre el territori. El clam dels alcaldes que reclamen més eines per poder abordar la problemàtica de l’habitatge. En el punt de mira, els joves i els col·lectius més vulnerables. Al municipi de Torroella, entre 250 i 300 habitatges estan buits i en mans de bancs, fons d’inversió o la Sareb. Alguns d’aquests no passen de ser restes esquelètiques d’edificis inacabats. El cap de l’oposició, Jordi Cordon (Compromís), reclama una acció més valenta, més decidida del govern, com ara preveure en el pressupost una important partida per comprar immobles. És conscient que no és la solució, però sí, diu, un començament. Des del govern s’ha actuat obrint una oficina específica per a l’habitatge per buscar solucions, que poden anar des del colloguer a la compra d’immobles. La problemàtica, però, continua sent frustrant. L’alcalde reclama als governs –a la Generalitat i principalment a l’Estat– mesures legislatives valentes que permetin als ajuntaments accedir a aquests pisos buits i tancats o, fins i tot, inacabats. Colomí no està sol, molts més alcaldes ho reclamen: “Si el govern aconseguís posar a disposició dels ajuntaments, durant un període concret de temps, posem per cas trenta anys, estic absolutament convençut que molts, com el de Torroella mateix, faríem importants inversions per treure aquests immobles al mercat a un preu just.”

Un projecte titànic

El febrer del 2023 es va fer a l’Espai Ter la presentació del projecte de la implantació a l’Estartit, al solar de l’antic parc d’atraccions Jocs, de la seu mundial de la Fundació Philippe Cousteau - Unió dels Oceans a l’Estartit, que incorporaria la creació de l’Institut de Ciències del Mar, per impartir cursos relacionats amb la nàutica professional. El pressupost del projecte volta els 3 milions d’euros. De tota la cronologia anunciada a so de bombo i platerets, poca cosa s’ha acomplert. De fet havia d’estar feta aquest 2025. Ja va més que tard. El més calent, doncs, a l’aigüera. El novembre passat, la Fundació Philippe Cousteau - Unió dels Oceans va anunciar que redefinirà el projecte del centre de formació i recerca. Aquest és un tema que inquieta l’Ajuntament. De fet, el cap de l’oposició, Jordi Cordon, diu directament que no es farà i que és un “bluf”. Bona part de la crítica, i això és cert, va per desgastar Colomí. L’alcalde hi confia perquè, i segons explica, la Fundació Cousteau ja està solucionant temes interns. Espera que arribi a bon port, si bé, diu, no es deixarà perdre l’oportunitat de disposar d’un equipament de primer nivell en aquests terrenys cedits per la Fundació Mascort: “El que s’ha de tenir clar és que si el Cousteau cau i no es fa, nosaltres lluitarem d’acord amb la Fundació Mascort perquè en aquest espai s’hi pugui fer un equipament de primer nivell.”