“Ens fa molta il·lusió que l’antic hospital torni a tenir vida”

És un centre de recursos. Està format per dos edificis, un l’antic hospital Sant Roc, on antigament hi havia hagut el dispensari i que ens fa molta il·lusió tornar a veure’l amb vida. I s’ha ajuntat amb Can Torra, creant un sol edifici amb espais molt diàfans. Estem molt contents, perquè ja el tenim.

A la planta baixa, hi haurà el casal de joves; a la primera planta, el servei d’atenció integral en l’àmbit rural (Saiar), que és el model que nosaltres creiem que és més vàlid per a Santa Pau, perquè un centre de dia tenia unes exigències que, com a poble rural, no ens vèiem capacitats per poder fer-hi front. I, finalment, el segon pis serà un espai de reunió per a les entitats del poble i hi haurà també un espai de treball compartit.

Costa molt dir dates. Ara, l’obrirem per al casal de joves i per a les entitats, i quant al servei d’atenció integral en l’àmbit rural, intentarem que vagi al més ràpid possible, però això no depèn de nosaltres. Sigui com sigui, estem molt contents, perquè estem a punt de finalitzar totes les obres. De fet, ja tenim feta la certificació i ara només ens falten petits acabats. Una part molt important del pressupost municipal anirà destinada a aquest equipament, en concret, per poder-lo moblar i posar-lo a punt per al dia de posar-lo en funcionament.

Els exteriors, als quals destinem 30.000 euros, i 100.000 euros per equipar-lo, amb un ajut Leader. Si tot va bé, ens poden cobrir entre un 50 i un 80 per cent del que demanem i, quan el tinguem equipat, estem fent totes les gestions per poder declarar-lo Saiar.

Hem de millorar-hi l’enjardinament, perquè té un pati molt gran, amb una nau, que rehabilitarem en una altra fase, i habilitarem una zona d’aparcament...

Uns 800.000 euros, sense comptar els 100.000 que ara hi destinem. Hem rebut 500.000 euros de subvencions del Next Generation i del Puosc.

Creiem que serà un dels edificis més importants del poble, hi ha d’haver un abans i un després. La gent gran és un col·lectiu que hem de cuidar. El fet que es puguin generar sinergies amb la gent jove hi juga a favor. Penso, per exemple, en un jove del casal que té un avi al pis de dalt i que hi pot pujar i compartir una estona. A més, també els beneficiaran les entitats. Som un poble amb un teixit associatiu molt viu. Per exemple, a les tardes, hi ha molta activitat del casal de la gent gran.

Un centre de nova construcció comportava un sobrecost molt més gran, entre altres coses perquè els terrenys de l’entrada del poble on s’hauria de fer no estan urbanitzats i fer-ho tindria un cost molt elevat. A part, no són uns terrenys de l’Ajuntament. A més, per a nosaltres, és molt important que el poble no es mori i tenim l’edifici de Sant Roc, que arquitectònicament és una meravella. Ens fa molta il·lusió poder tornar a veure’l amb vida i rehabilitat.

Estem també molt contents. La campanya ha estat tot un èxit. Cal tenir en compte que, al principi de tot, la gent que es dedica a fer campanyes d’aquest tipus ens deia que aconseguir 400.000 euros era un repte molt titànic, i vam tancar el 2024 amb una recaptació de 216.000 euros.

A partir d’aquí, tenim el compromís que es va signar el febrer passat amb la propietat, segons el qual tenim tot aquest any 2025 per fer efectiva la compra. I, en aquest punt, és on tornem a engegar els motors, ens hem agafat les vacances de Nadal i aquest gener per tornar a agafar forces i tornar encara amb més il·lusió i més ganes per presentar el projecte, ara, a la xarxa empresarial garrotxina.

Aprofito per donar les gràcies tant a la gent de Santa Pau com a la de la resta de la Garrotxa. S’hi han involucrat moltíssim, hem tingut moltes donacions privades i els mostro la meva més sincera gratitud, però vull fer una especial menció al teixit empresarial. La gent ha entès que és un projecte únic, singular, que ha de donar una empenta no només a Santa Pau sinó a tota la Garrotxa, i tothom ha volgut pujar a aquest carro. Estem convençudíssims que podrem executar la compra.

El 2025 comprem el castell, ho tenim claríssim, i després tot és molt més fàcil, perquè podem concórrer a moltes subvencions –l’1 per cent cultural a Madrid; la Generalitat també té moltes línies; sabem que la Diputació té un compromís amb el castell...– L’objectiu del nostre govern és comprar-lo i arreglar la coberta i, més endavant, s’avançarà en el projecte museístic, etc.

Serà un memorial per a les víctimes de la deportació als camps nazis. Ens vam adonar que no n’hi havia cap en tot l’Estat espanyol. Entraria dins d’una espècie de triangle amb el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, el Museu Walter Benjamin de Portbou i un projecte transfronterer amb Ribesaltes i la maternitat d’Elna. El govern de la Generalitat ja ens ha dit que el nostre projecte hi encaixa. Tenim molt clar que som un ajuntament petit i necessitarem ajuda de les institucions públiques.

Perquè Santa Pau és com és i es diu com es diu pel castell. Tenim la carta fundacional de quan neix el poble als peus del castell i ens fa especial il·lusió que aquest edifici torni a ser del poble, que torni a ser el cor del nostre poble i torni a tenir vida.

Que el castell sigui nostre i visitable ens ajudarà perquè el visitant que ve a visitar un dels pobles medievals més rellevants del país tingui la cirereta del pastís. Crec que, darrerament, Santa Pau ha fet els deures i hem aconseguit desestacionalitzar el turisme que teníem, que era molt de tardor. Segurament, el punt més visitat durant la tardor a tot Catalunya és la Fageda d’en Jordà. Ens hi ha ajudat el projecte Rumbus.

Et permet visitar tota la Garrotxa sense utilitzar el cotxe privat. Fa vint anys, la gent venia a veure la Fageda, i ara, hem d’entendre que hi ha un canvi de paradigma i tots els municipis han fet els deures i pugen a veure tota la comarca.

La inversió més important d’aquest 2025 és per millorar la xarxa d’aigua. L’auditoria de l’ACA diu que té un rendiment del 65%. Uns ajuts de 280.000 euros i arribar amb fons propis als 301.000 és un èxit per a una millora important.