Cinquanta anys de reptes
Josep Martínez és des del juny del 2024 alcalde de Badia del Vallès, en substitució d’Eva Menor
La retirada de l’amiant i la fi de la protecció oficial dels habitatges, dos dels desafiaments de la ciutat
El municipi vallesà reclama des de fa anys una millora del finançament per part de la Generalitat
Als anys vuitanta, els carrers de Badia del Vallès, llavors encara Ciutat Badia, bullien d’activitat. Era un polígon d’habitatges de nova construcció inaugurat a mitjans dels anys setanta, entre Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Sabadell, que es va omplir de famílies de diferents indrets de l’Estat i de diverses professions. Els badiencs diuen amb orgull que és una ciutat feta a si mateixa. De fet, gràcies a les lluites i demandes veïnals van arribar els serveis i, més tard, l’any 1994, la independència. Deixaven enrere una mancomunitat per tenir un ajuntament propi, que sempre ha estat dirigit pels socialistes. Amb els anys molts d’aquells infants i adolescents que van arribar amb els pares o van néixer a la ciutat han marxat i la població s’ha anat envellint. De Badia sempre s’explica que té la forma de la península Ibèrica i que és un municipi singular perquè, per exemple, té menys d’un quilòmetre de superfície, fet que deixa poc espai per al desenvolupament econòmic, i una de les rendes mitjanes per capita més baixes del país. Qui no ha posat un peu a la ciutat i només l’ha vist des de l’autopista, té la imatge d’una façana de grans edificis, perquè no dir-ho, uniformes i bastant grisos. L’interior de Badia és ben diferent. Té voreres amples, jardins i zones verdes entre els blocs. És una ciutat tranquil·la de 13.000 habitants, amb flaire de poble de tota la vida, on gairebé tothom es coneix i on pots arribar caminant a qualsevol lloc. En l’any del cinquantè aniversari de la creació del polígon de 5.372 habitatges, que havia de donar cabuda a més de 20.000 habitants, afronta diferents reptes: la retirada de l’amiant, el final de la protecció oficial dels pisos i la millora del finançament.
L’any 2021, el govern de Pere Aragonès anunciava una subvenció de 4,5 milions d’euros per a la retirada de l’amiant dels blocs de pisos. Era el resultat d’una nova demanda veïnal recollida per les institucions que, com ha succeït amb altres temes a la ciutat vallesana, avança però a un ritme que no és el que molts badiencs voldrien. De fet, des de l’associació de veïns han posat sobre la taula més d’un cop en els darrers anys el retard en el procés de retirada. Ara per ara, segons les previsions del consistori, aquest 2025 començaran els treballs per convertir Badia –com reitera l’alcalde, Josep Martínez– en el primer municipi europeu lliure d’amiant. La previsió situa l’inici dels treballs en una primera fase que afectarà 115 edificis entre finals de primavera i principis d’estiu. Després n’abordaran una altra, més complicada, que inclou 38 blocs, i que requereix una nova inversió pública per fer-se realitat. En aquest sentit, Martínez assegura que té el compromís de la Generalitat per “arribar fins al final en temps i diners”. El cas de Badia, pel que fa a la retirada de l’amiant, també és singular perquè no s’havia plantejat abans cap procés que afectés tot un municipi. Amb l’impuls de la llei per a l’erradicació de l’amiant a tot Catalunya, se segueixen amb lupa els passos que va fent la ciutat vallesana.
Final de la protecció
La finalització de la protecció oficial –a principis del 2026 tots els pisos hauran passat a formar part del mercat lliure– obre nous interrogants sobre el futur de la ciutat. L’alcalde ho veu com una oportunitat, mentre que Nerea García, portaveu del principal grup de l’oposició, Totes Fem Badia, mostra preocupació per la situació que pot generar. Per accedir a un pis a Badia, per exemple, calia tenir una autorització de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o hi havia límits mínims i màxims de venda. A més, a la pràctica, només era possible el lloguer social. Amb el canvi, les regles cauen. Aquesta situació, que se suma a l’envelliment de la població i a un futur canvi generacional, pot generar, segons l’Ajuntament, un nou escenari i la possibilitat de convertir-se en part de la resposta a les necessitats d’habitatge de població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un probable augment dels preus de l’habitatge, que afectaria tant la compra i venda com el lloguer, i l’increment d’impostos com el de béns immobles (IBI), inquieten, però, l’oposició.
La millora del finançament és un altre dels temes que fa anys que és sobre la taula del consistori. Quan es va crear Badia del Vallès, l’any 1994, l’article 1 de la llei establia “per raons d’interès públic i social” un finançament transitori especial per al nou municipi, que establia que durant deu anys la Generalitat s’havia de fer càrrec dels serveis no obligatoris. Quan va finalitzar aquell període i donat que la situació d’insuficiència econòmica no havia canviat, l’Ajuntament va demanar l’aprovació d’una fórmula transitòria fins a obtenir un nou sistema de finançament específic per garantir la viabilitat econòmica. El 2015 es va fer una modificació de la llei de creació en què s’especificava que hi hauria una comissió bilateral entre l’Ajuntament i la Generalitat per tancar un finançament definitiu, que encara no s’ha aconseguit. En el darrer pressupost aprovat, de 14 milions en total, 3,5 provenien de la Generalitat. Segons Martínez, tenen el compromís del govern de Salvador Illa perquè “la ciutat pugui ser sostenible” i es convocarà aquest 2025 la comissió bilateral.
Badia i el PSC
Antonio Cruz, José Luis Jimeno i Eva Menor –que va marxar per anar al Parlament però que poc després va ser nomenada consellera d’Igualtat i Feminisme– han precedit Josep Martínez al capdavant de l’Ajuntament. Tots són socialistes. I és que el PSC és el partit més votat al municipi vallesà. Només cal mirar els resultats de les darreres eleccions estatals, europees, catalanes o municipals, per exemple. Martínez ha heretat una majoria absoluta de Menor i governa ara amb 11 regidors, dels 17 que hi ha en total al ple. La segona força és Totes Fem Badia, amb dues regidores, seguida de Vox, també amb dos, el PP i ERC, amb un, respectivament. L’alcalde assegura que la relació amb l’oposició és bona: “He obert la mà, i la voluntat és continuar fent-ho durant el mandat, als partits d’esquerres, ERC i Totes Fem Badia.”