El grup sobre el català a l’Eurocambra deixa per l’abril estudiar la logística de la mesura

La logística sobre el possible ús del català a les institucions europees no es començarà a debatre fins a l’abril. El grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu –del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López– va tractar ahir per segona vegada l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra europea, però segons fonts parlamentàries que recull l’ACN, la reunió va continuar analitzant l’encaix jurídic de la mesura en el reglament de l’Eurocambra i va deixar per a una nova reunió, el pròxim mes d’abril, les qüestions logístiques i de recursos derivats de permetre l’ús de les tres llengües, com pot ser el nombre d’intèrprets que serien necessaris per garantir la interpretació als plens.

El grup també va debatre sobre altres casos de llengües reconegudes constitucionalment a estats membres de la Unió Europea, però que no es poden utilitzar a l’Eurocambra –com el turc a Xipre, que és cooficial–, i que, per tant, podrien ser comparables al cas del català, el basc i el gallec.

La d’ahir va ser la segona vegada que el grup de treball de multilingüisme de l’Eurocambra es reuneix per abordar la qüestió després que el setembre passat, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, fes arribar una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què li requeria que fes efectiu l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat a la cambra europea.

A conseqüència de la missiva, Metsola va sol·licitar al grup de treball –constituït el setembre passat expressament per aquesta nova legislatura– que abordés la viabilitat econòmica i logística de permetre l’ús al plenari europeu. El grup va derivar la petició als serveis tècnics, jurídics i consultius de la cambra.

Fonts parlamentàries indiquen que en la primera reunió que va mantenir el grup, el desembre passat, es va abordar l’encaix jurídic, mentre que en la reunió d’aquest dimarts es va acordar continuar analitzant el marc legal de la mesura i fer una comparativa amb altres casos similars al del català, el basc i el gallec.

És precisament en aquest últim punt on el PSOE i el govern espanyol defensen, davant el temor o qüestionament d’altres formacions polítiques o estats membres, que el cas del català és únic, perquè es tracta d’una llengua parlada per 10 milions de persones –la tretzena més utilitzada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic–, que està reconeguda a la Constitució espanyola i es parla al Congrés i el Senat.

El grup de treball a qui Metsola ha encomanat la qüestió està format per cinc vicepresidents de l’Eurocambra, entre els quals López (PSC) i González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.

Sobre la qüestió de recursos econòmics i logística, l’executiu de Pedro Sánchez ha reiterat en diverses ocasions que es farà càrrec de les despeses que suposi tirar endavant la mesura.

Així, de les reunions del grup ha de sortir una proposta detallada sobre què suposaria en termes econòmics l’ús de les tres llengües, i com es facilitaria la incorporació d’aquestes en termes logístics. La proposta s’haurà de portar després a la Mesa de l’Eurocambra, on s’ha de donar la llum verda final. Fonts parlamentàries indiquen, en línia amb el que ja va dir el ministre Albares, que el grup hauria de reunir-se per prendre una decisió final abans d’anar a la Mesa al juny.

En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vicepresidents. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la Mesa i només els Verds i l’Esquerra –amb un representant cada un– s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola d’autoritzar l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat. Els populars i els liberals –fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió– s’hi oposaven, tot i que la qüestió no es va arribar a votar mai.

Ara, amb la nova legislatura, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa, una de les quals és de López (PSC). Amb el control d’una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, la possibilitat que tiri endavant, segons els socialistes, és més gran.

Per ara, la incògnita és la posició de Renew, grup on està integrat el Partit Nacionalista Basc (PNB), que també té entre les seves prioritats la qüestió. Tenint en compte que els altres dos grans grups de l’Eurocambra –el Partit Popular Europeu (PPE) i els Conservadors i Reformistes per Europa (ECR)– s’oposen a permetre l’ús del català, el basc i el gallec, qui té la clau de volta són els liberals.

Si ells es decanten per donar-hi suport, la mesura tiraria endavant independentment de la negativa del PPE i ECR, atès que els vicepresidents dels Verds i l’Esquerra, a priori, hi estan a favor. Per ara, fonts parlamentàries han indicat que Hosjík, liberal de Renew i president del grup, no s’hauria posicionat públicament sobre la qüestió. Tanmateix, fa només una setmana l’eslovac fa publicar un missatge a les seves xarxes socials en què afirmava que “el multilingüisme és un dels tresors de la UE”.