política
Un jutge de Vilanova qüestiona la llei d’amnistia i presenta una prejudicial al TJUE
L’encarregat del jutjat penal número 3 de Vilanova i la Geltrú, Javier Alonso, ha presentat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la llei d’amnistia, ja que diu que té dubtes de si és compatible amb la normativa europea. Ho ha fet arran del cas d’un vocal d’una mesa electoral que es va negar a treure’s el llaç groc durant les eleccions espanyoles del 10 de novembre del 2019.
La defensa de l’acusat –que va ser denunciat per un delicte de desobediència a l’autoritat i un altre d’incompliment d’obligacions electorals– va demanar al jutjat que se l’inclogués dins de la llei d’amnistia i el ministeri fiscal no s’hi va oposar, però el jutge va expressar-los els seus “dubtes” sobre la compatibilitat de la llei amb preceptes de dret de la UE, com són els principis d’igualtat i no discriminació, la separació de poders, el principi de legalitat, el valor justícia i la prohibició de l’abús de dret. Així, el jutge considera que la llei d’amnistia podria vulnerar el Tractat de la Unió Europea, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la Carta dels Drets Humans de la UE i el Conveni per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.
El Ministeri Fiscal espanyol va al·legar que el dret de la UE no inclou l’amnistia i que per tant la llei no contradiu la normativa comunitària mentre que la defensa va recordar que el 1977 ja es va fer una amnistia a l’Estat espanyol sense que contradigués cap normativa, però el jutge va considerar que els seus arguments tenien “escassa consistència”.
Amb la remissió de la qüestió prejudicial, el procés judicial queda suspès fins que el TJUE es pronunciï.
Nou preguntes
El jutge ha presentat nou preguntes al TJUE, centrades en l’impacte de la llei d’amnistia sobre la igualtat davant la llei, la seva justificació en termes d’interès general i la seva relació amb acords polítics previs per assegurar suports parlamentaris.
En concret, pregunta si contradiu els principis d’igualtat i no discriminació inclosos en diverses normes europees el fet que la llei limiti l’amnistia “a actes executats amb intenció o propòsit ideològic-polític específic” i també que no inclogui els que hi han participat amb “propòsit ideològic-polític diferent o inexistent”. També si es pot justificar “el tractament desigual” invocant “com a objectiu el concepte abstracte de ‘interès general’ o conceptes genèrics com ‘convivència’ i ‘progrés’”. També assenyala si és compatible tenint en compte que la “finalitat principal subjacent és obtenir els vots parlamentaris de diversos partits polítics per a la investidura presidencial del candidat del partit que la promou”. Altres preguntes se centren en què en el pacte i votació parlamentària de la llei hi van intervenir “partits polítics que, amb els seus líders o altres membres, podrien directament beneficiar-se” de la llei, i, en aquest sentit el jutge qüestiona si és compatible amb la legislació comunitària “el fet que els polítics pactin amnistiar-se a si mateixos els delictes”. També pregunta per una possible incompatibilitat tenint en compte que la Constitució “disposa que la llei no podrà autoritzar indults generals”.