Política

Un torcebraç permanent

L’extrema dreta manté el govern de Marga Prohens fermat de mans i peus. Ara han fixat la línia vermella en la liberalització del sòl

A l’Ajuntament de Palma, en canvi, la relació PP-Vox és fluida. La dreta vol fer el seu projecte estel·lar, un museu d’art a l’edifici de GESA

Marga Prohens ha assegurat que no la “trobaran mai en la confrontació lingüística”
A Vox Baleares, les consignes, que venen de Madrid, són clares: hi ha una obsessió per la llengua L’estira-i-arronsa no es viu ni al Consell de Mallorca ni a l’Ajuntament de Palma, on tot sembla una bassa d’oli
De tots els municipis on governen junts, Llucmajor seria l’únic on es visualitza una inestabilitat política

Amb tu, però sense tu. Pot sem­blar una expressió con­tra­dictòria, però en política és d’allò més freqüent. El Govern de les Illes Bale­ars, on governa el PP en mino­ria, n’és un exem­ple a des­ta­car. L’exe­cu­tiu està immers en aquest tes­si­tura com­plexa d’ençà que Vox va deci­dir blo­que­jar la llei de pres­su­posts de 2025 i rom­pre rela­ci­ons. Ara estan dis­po­sats a refer ponts si es libe­ra­litza el sòl per ampliar les zones edi­fi­ca­bles i s’incre­men­ten les altu­res dels edi­fi­cis. Aquest acos­ta­ment arriba quan Abas­cal acaba de fer un anunci que sem­bla insal­va­ble pels popu­lars. El líder de Vox ha dit que no apro­va­ran els pres­su­pos­tos de cap auto­no­mia del PP si aquest últim no garan­teix la rup­tura dels pac­tes amb els soci­a­lis­tes a Brus­sel·les. Des de Bale­ars, el coor­di­na­dor del par­tit i por­ta­veu al par­la­ment, Sebastià Sagre­ras, dona per fet que gover­na­ran amb els pres­su­posts pror­ro­gats.

Vox no és l’únic que posa línies ver­me­lles. També ho fa la pre­si­denta, Marga Pro­hens: “No em tro­ba­ran mai a la con­fron­tació lingüística.” Dimarts, la pre­si­denta es va refer­mar en la seva posició quan la por­ta­veu del grup par­la­men­tari ultra, Manu­ela Cañadas, va insis­tir en “la neces­si­tat d’impar­tir un bilingüisme real a les aules”. “Pri­mer ens hau­rien d’acla­rir què ens dema­nen”, la va incre­par molesta Pro­hens. “El model bilingüe es com­pleix, està ava­lat per la justícia i s’arti­cula res­pecta a l’auto­no­mia del cen­tres d’ense­nya­ment”, va indi­car. També va cons­ta­tar que avan­cen en l’apli­cació del pla pilot de lliure elecció de llen­gua, una mesura que varen pac­tar amb Vox. El PP i Vox varen sig­nar un acord pro­gramàtic de 110 punts per desen­vo­lu­par durant la legis­la­tura. A canvi, els dipu­tats de la for­mació ultra­dreta es varen esten­dre en la inves­ti­dura de Pro­hens i varen per­me­tre un govern en soli­tari dels popu­lars.

Pro­hens no és Bauzá

Vox no té al davant un pre­si­dent com José Ramón Bauzá, que va acon­se­guir que més de cent mil per­so­nes es mani­fes­tas­sin en con­tra de la política lingüística del seu exe­cu­tiu i en defensa de l’ense­nya­ment en català. Pro­hens és cata­la­no­par­lant, de jove va ser acti­vista per la llen­gua. Va fer saber durant els mesos pre­vis a les elec­ci­ons autonòmiques que la seva política no seria la de Bauzá.

Des de l’inici de la legis­la­tura, la ultra­dreta sem­pre ha inci­dit en la llen­gua. Per aquest motiu, les rela­ci­ons entre Vox i el Par­tit Popu­lar mai han estat bones del tot. Ara, els dema­nen la libe­ra­lit­zació del sòl a l’arxipèlag. Con­si­de­ren impres­cin­di­ble el crei­xe­ment urbanístic per faci­li­tar l’accés a l’habi­tatge a les illes. Sagre­ras ja els ha con­tes­tat; estan dis­po­sats a nego­ciar sòls con­crets per fer habi­tat­ges. “Des­co­nei­xem –ha dit– fins on arriba el con­cepte de libe­ra­lit­zació.” La libe­ra­lit­zació del sòl s’inclou en una de 34 esme­nes que el PP va apro­var per error i que final­ment van ser dero­ga­des mit­jançant un decret de cor­recció.

L’error

L’octu­bre de l’any pas­sat, i després de diver­ses set­ma­nes de nego­ci­a­ci­ons, el Govern de Marga Pro­hens va tirar enda­vant la seva pro­posta de sos­tre de des­pesa, passa prèvia i impres­cin­di­ble per apro­var els pres­su­pos­tos del 2025. Ho va acon­se­guir gràcies a l’abs­tenció de Vox i el vot a favor de dos dipu­tats trànsfu­gues que aban­do­na­ren el grup d’extrema dreta i ara for­men part del grup mixt de la cam­bra.

L’extrema dreta els havia acon­se­guit arra­bas­sar un “com­promís ferm” per con­ti­nuar avançant en el pla de segre­gació lingüística. També havien anun­ciat “avanços sig­ni­fi­ca­tius” en temes que con­si­de­ren pri­o­ri­ta­ris, con­cre­ta­ment al rebuig a aco­llir més menors, a més de la dero­gació defi­ni­tiva de la llei de memòria democràtica. Però el pres­su­post no va tirar enda­vant.

Els dipu­tats del PP es van equi­vo­car en la votació de la llei del decret de sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva. Aquest error va per­me­tre l’apro­vació d’un paquet de més de 30 esme­nes pre­sen­ta­des per l’extrema dreta, entre les qual s’inclou eli­mi­nar l’exigència del català en la funció pública i per­me­tre la cons­trucció en àrees natu­rals d’espe­cial interès (ANEI). En aquell moment, el por­ta­veu de Més per Mallorca, Lluís Apes­te­guia, va qua­li­fi­cat l’error com “la catàstrofe legis­la­tiva més gran” de la comu­ni­tat autònoma. “Demos­tra que estem en mans, no sols d’unes per­so­nes que han estat capa­ces d’apro­var una norma depre­da­dora amb el ter­ri­tori, sinó d’uns tro­nats incapaços de dur a terme una votació”, va sen­ten­ciar. Ara, recorda que ell era pre­sent a l’hemi­ci­cle quan es va pro­duir l’error que, ini­ci­al­ment, alguns varen posar en dubte. “Ho va ser –diu–, no són tan bon actors. Aquest error els ha cos­tar els pres­su­posts. L’apro­vació a la seva llei sim­pli­fi­cació admi­nis­tració suposa tots els atacs a la regu­lació urbanística”, hi afe­geix. El secre­tari gene­ral del PSIB-PSOE, Cosme Bonet,  recorda que “l’error va situar l’extrema dreta en una posició de força davant el PP”. El par­tit d’Abas­cal va donar per tren­ca­des les nego­ci­a­ci­ons i va exi­gir que el cas­tellà tingués en l’edu­cació de les Bale­ars la mateixa con­si­de­ració que el català i que el català deixàs de ser la llen­gua vehi­cu­lar.

Llei de memòria democràtica

La pre­si­denta va con­vo­car els bat­les del par­tit, que li dona­ren via lliure per obrir nous esce­na­ris. L’endemà, el Par­la­ment duia a debat la dero­gació for­mal de la llei de memòria democràtica, un tema molt sen­si­ble per a les for­ma­ci­ons de l’esquerra i que feien comp­tes dero­gar PP i Vox. A pri­mera hora del matí, el PP va acon­se­guir un acord amb els grups par­la­men­ta­ris de l’esquerra i naci­o­na­lis­tes per man­te­nir la llei de memòria democràtica, la dero­gació de la qual es vota­ria al llarg de la sessió plenària. A canvi, el PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem es varen com­pro­me­tre a aju­dar els popu­lars a dero­gar les 34 esme­nes de Vox a la llei de sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva. “La llei de memòria democràtica s’ha sal­vat. El PP es tro­bava en un car­reró sense sor­tida. Nosal­tres (Més per Mallorca) sem­pre vota­rem amb consciència”, mani­festa Aspes­te­guia.

Des del PSIB-PSOE, Cosme recorda que l’expre­si­dent del PP Gabriel Com­pany va votar a favor de la llei de memòria democràtica. “Com­panys no volia que la llei es con­vertís en una bar­rera amb l’esquerra. Per nosal­tres, aquesta llei és simbòlica. Vox ha permès que això passi. Una part de l’elec­to­rat del PP no entén per què han votat amb l’esquerra per sal­var aquesta norma.”

Pla de segre­gació lingüística

Per inten­tar refer la situ­ació, el con­se­ller d’Edu­cació i Uni­ver­si­tats, Antoni Vera (PP), s’ha vist obli­gat a enviar ins­pec­tors als cen­tres edu­ca­tius amb la intenció d’esbri­nar com es va fer l’oferta d’elecció de llen­gua per als alum­nes de pri­mera ense­nyança i, també, per asse­gu­rar que els impre­sos de matri­cu­lació per al pròxim curs esco­lar por­tin les dues case­lles i els pares puguin triar la llen­gua. “El fet que es pugui impar­tir lec­to­es­crip­tura en la llen­gua materna ho duia el pro­grama elec­to­ral del PP i està reco­llit a la llei de nor­ma­lit­zació lingüística. El que passa és que no és pos­si­ble fer-ho així com ho han plan­te­jat. De fet, ni saben com fer-ho. Hi ha molts alum­nes que la seva llen­gua materna no és ni el cas­tellà. Fan un poc el joc a Vox”, indica Aspes­te­guia.

El por­ta­veu de Més per Mallorca defi­neix el PP actual com un par­tit amb molt poca ide­o­lo­gia. “Han ven­gut aquí a abai­xar imposts, libe­ra­lit­zar sous i ter­ri­tori, però en cap cas a lliu­rar una bata­lla cul­tu­ral.”

La neces­si­tat de man­te­nir la porta oberta amb la ultra­dreta ha por­tat l’exe­cu­tiu a crear un dis­curs que pot gene­rar con­fusió: “Fan creure que intro­dui­ran la segre­gació lingüística a totes les eta­pes edu­ca­ti­ves, i això és into­le­ra­ble, –diu Aspes­te­guia–. El seu elec­to­rat es pot sen­tir temp­tat pel dis­curs de Vox. Actu­al­ment, no es com­pleix ni el decret de mínims perquè les esco­les no donen pus de sí. És en això que hau­rien d’estar fent feina.” Per Cosme, la situ­ació actual posa en evidència la feblesa del par­tit. “La història demos­tra que pac­tar amb la ultra­dreta deixa feri­des dins la soci­e­tat i dis­tor­si­ona molt la línia política: és el PP un par­tit racista o un par­tit que vol apar­tar la nos­tra llen­gua? Pac­tar amb la ultra­dreta és nor­ma­lit­zar el seu dis­curs i, ara que han rom­put, Vox intenta treure tallada d’això, ara que els tenim ens apro­fi­tam d’ells.”

A Vox Bale­a­res, les con­sig­nes, que venen de Madrid, són molt clares: bàsica­ment, hi ha una obsessió per la llen­gua. “Aquí, la ultra­dreta té molt poca substància, és una sucur­sal d’una direcció esta­tal, amb per­so­na­lis­mes molts mar­cats de la gent que l’inte­gra, rebels i amb trànsfu­gues”, asse­nyala el secre­tari gene­ral del PSIB-PSOE, Cosme Bonet.

16 mesos de presó

Els popu­lars encara man­te­nen un as a la màniga. El seu vot és deci­siu per des­ti­tuir el pre­si­dent del Par­la­ment balear, l’ultra­dretà Gabriel Le Senne, quan li obrin judici oral. El col·lec­tiu Esti­mada Aurora, que ha sol·lici­tat al jutge ins­truc­tor l’ober­tura de judici oral, demana 16 mesos de presó i onze anys d’inha­bi­li­tació per a Le Senne, en con­si­de­rar que el diri­gent ultra va incórrer en un delicte d’odi en tren­car una foto­gra­fia de tres vícti­mes del fran­quisme men­tre es deba­tia la dero­gació de la llei de memòria democràtica. Una altra acu­sació, el Par­tit Comu­nista dels Pobles d’Espa­nya, reclama qua­tre anys de presó.

Ara per ara queda una incògnita per resol­dre: què pas­sarà quan s’obri judici a Le Senne? L’opo­sició té al cap el segon apart de l’arti­cle 9 del regla­ment del Par­la­ment de les Illes Bale­ars per avançar en aquesta comesa. L’arti­cle 9.2 esta­bleix que “els dipu­tats i les dipu­ta­des que­da­ran sus­pe­sos en els seus drets i en els seus deu­res par­la­men­ta­ris quan, una vegada la inter­lo­cutòria del pro­ces­sa­ment sigui ferma o es dicti la inter­lo­cutòria d’ober­tura de judici oral, el ple de la cam­bra així ho acordi, per majo­ria abso­luta”. Segons el secre­tari gene­ral del PSIB-PSOE, Cosme Bonet, “el PP ho tendrà mal de fer per jus­ti­fi­car el man­te­ni­ment de Le Senne com a pre­si­dent del Par­la­ment. S’haurà de mullar”. Men­tre la defensa de Le Senne juga la dar­rera carta per impe­dir que vagi a judici, ha recor­re­gut davant l’Audiència de Palma. Ara, la fis­ca­lia també s’ha adhe­rit al recurs de Le Senne i rei­tera la petició d’arxi­va­ment de la causa per delicte d’odi.

Fins ara, el PP ha evi­tat pro­nun­ciar-se. “No fem futu­ri­bles ni avan­cem esde­ve­ni­ments”, en parau­les del por­ta­veu del par­tit en el Par­la­ment, Sebastià Sagre­ras. També ha asse­gu­rat que la seva for­mació res­pecta pro­fun­da­ment els temps i calen­da­ris de la justícia.

La cire­reta del PP

Aquest estira-i-arronsa entre Vox i el PP no es viu ni al Con­sell de Mallorca ni a l’Ajun­ta­ment de Palma, on tot sem­bla ser una bassa d’oli. Els popu­lars neces­si­ten la ultra­dreta per dur enda­vant el pro­jecte estel·lar que lide­ren públi­ca­ment el batle de Palma, Jaime Martínez (PP), i el regi­dor de l’àrea de Cul­tura, Xavier Bonet (PP), espòs de la pre­si­denta del Govern balear, Marga Pro­hens. Ambdós com­par­tei­xen la seva passió per l’art, són socis de la Marimón, gale­ria d’art con­tem­po­rani, a Palma.

El pro­jecte con­sis­teix a trans­for­mar l’antic edi­fici de GESA, situat al pas­seig marítim, en un cen­tre cul­tu­ral de referència de la Medi­terrània; comp­tarà amb un museu d’art modern, una bibli­o­teca, un arxiu digi­tal i, a més a més, serà la seu de l’Ins­ti­tut d’Arts Escèniques i Plàsti­ques. El 21 de gener, Martínez va sig­nar amb Blanca i Borja Thys­sen-Bor­ne­misza un acord d’inten­ci­ons perquè, a par­tir del 2007, el futur museu acu­lli de forma per­ma­nent obres de la Thys­sen-Bor­ne­misza. Com a pas previ, l’expo­sició de l’artista Peter Halley, que actu­al­ment acull el Museu Thys­sen, es tras­lla­darà al mes de març al Casal Solle­ric.

En el dar­rer ple de gener, l’Ajun­ta­ment de Palma va apro­var una pro­po­sició pre­sen­tada per Vox perquè l’edi­fici de GESA sigui ges­ti­o­nat per una empresa en règim de con­cessió. La ini­ci­a­tiva va tirar enda­vant amb els vots del PP i el rebuig de l’esquerra. Pel “cadàver urbà”, així va defi­nir l’immo­ble el regi­dor de Vox, Juancho Este­ban, el con­sis­tori pagarà a Endesa (el 1983 va començar l’etapa Gesa Endesa que es manté avui en dia) prop de 30 mili­ons d’euros. Reha­bi­li­tar l’edi­fici cos­tarà almenys 45,8 mili­ons d’euros. El PSIB-PSOE parla de “pelo­tazo immo­bi­li­ari i econòmic”. Men­tres­tant els eco­so­bi­ra­nis­tes cri­ti­quen la pri­va­tit­zació de l’explo­tació. “El que s’aprova és soci­a­lit­zar els cos­tos de la com­pra, però que els bene­fi­cis del futur edi­fici siguin pri­vats. La política neo­li­be­ral de sem­pre del PP i Vox”.

La con­tra­par­tida

En política massa vega­des acos­tuma a haver-hi una con­tra­par­tida. Vox l’ha acon­se­guida, ho diuen ells. L’Ajun­ta­ment ha adqui­rit l’antic cinema Metro­po­li­tan per fer-hi un espai mul­ti­fun­ci­o­nal, així com l’emplaçament d’una nova uni­tat bàsica de salut i apar­ca­ments. En aquest cas, és el por­ta­veu de la for­mació ultra, Ful­gen­cio Coll, qui pretén eclip­sar el pro­ta­go­nisme i així ho va esce­ni­fi­car a la foto que es varen fer davant els mit­jans de comu­ni­cació. Coll es col·loca al cap­da­vant de la comi­tiva, el batle queda en segona posició. L’adqui­sició de l’edi­fici del Metro­po­li­tan i dels dos locals anne­xos cos­tarà més 3,6 mili­ons euros. Aquest immo­ble està ubi­cat al barri de Pere Garau, al dis­tricte de Lle­vant, que és el que té la den­si­tat més gran de població de Palma, amb més de 28.000 per­so­nes empa­dro­na­des.

Con­sell insu­lars

La relació d’ambdós par­tits és dis­par en els con­sells insu­lars. Men­tre que al Con­sell de Mallorca són un matri­moni ben avin­gut i sense fric­ci­ons, a Menorca hi ha divorci. A Eivissa, el PP va treure majo­ria abso­luta i ha pres­cin­dit de la ultra­dreta, men­tre que a For­men­tera, aquests no hi tenen repre­sen­tació. Al Con­sell de Mallorca PP i Vox han apro­vat els pres­su­posts després d’acor­dar no aco­llir més menors estran­gers no acom­pa­nyats arri­bats en altres regi­ons del país i dis­tribuïts pel govern espa­nyol per evi­tar “el col·lapse dels sis­te­mes d’aco­lli­ment”.

En el Con­sell Insu­lar de Menorca, es viu una situ­ació anòmala, que res­pon a una qüestió de per­so­na­lis­mes. Al mes de novem­bre, el pre­si­dent del Con­sell de Menorca, Adolfo Vila­franca, va anun­ciar que el PP gover­narà en soli­tari durant tres anys i mig de legis­la­tura després del ces­sa­ment de la con­se­llera d’Habi­tatge, Agenda Urbana, Inno­vació i Ocu­pació, Maite Medrano, l’única repre­sen­tant del Vox a l’equip de govern. Els popu­lars expul­sa­ren Medrano per manca de dedi­cació. Ara, Medrano demana la seva rein­cor­po­ració per apro­var els pres­su­posts.

Menors estran­gers no acom­pa­nyats

En l’àmbit muni­ci­pal, on la dreta s’ha ajun­tat amb l’extrema dreta és a Calvià, Lluc­ma­jor, Mar­ratxí i Alcúdia. L’Ajun­ta­ment de Calvià, el grup muni­ci­pal de Vox va rebut­jar el cen­tre de menors estran­gers no acom­pa­nyats, habi­li­tat per l’Ins­ti­tut Mallorquí d’Afers Soci­als (IMAS) i que depèn del Con­sell de Mallorca. Aquesta nega­tiva va gene­rar una certa ines­ta­bi­li­tat a Calvià. Des del Con­sell la varen inten­tar solu­ci­o­nar anun­ci­ant el tras­llat dels menors a l’antic pol­vorí d’Inca. Aquesta ins­tal·lació mili­tar, aban­do­nada des de fa més de qua­ranta anys i en estat ruïnós, es troba dins un muni­cipi gover­nat per l’esquerra. El pro­posta va des­en­ca­de­nar una pica­ba­ra­lla política. Des de la dreta es va acu­sar el PSOE de “boi­co­te­jar” la cessió de l’antic pol­vorí i de “xenòfobs”. Després, es va des­car­tar la ubi­cació. Ara, a Calvià, ultres i popu­lars han sege­llat un acord per tre­ba­llar ple­gats perquè no s’obri cap cen­tre de menors no acom­pa­nyats dins el poble.

De tots els muni­ci­pis on gover­nen ple­gats, Lluc­ma­jor seria l’únic on es visu­a­litza una ines­ta­bi­li­tat política. Durant els dos anys de legis­la­tura s’han regis­trat cinc bai­xes de regi­dors: Guiem Roig (ASI), Simó Adro­ver (PP), Joana Maria Mas (Vox) i Tomàs Pal­mer (Vox). El grup muni­ci­pal soci­a­lista qua­li­fica aquesta situ­ació d’ “autèntic caos en la gestió muni­ci­pal”. Insis­tei­xen en la “inca­pa­ci­tat” de la bat­lesa Xisca Las­co­las (PP) per “diri­gir un equip sòlid que aten­gui les deman­des dels ciu­ta­dans”.

Guirigall ultra
Durant aquest any i vuit mesos de legislatura, s’han produït fets insòlits. Dels vuit diputats de Vox, en queden 6. L’octubre del 2023, Cardona va deixar el partit i va passar a la condició de no adscrit per diferències amb el seu partit respecte a l’aprovació del sostre de despesa. A finals de gener del 2024, cinc diputats decidiren expulsar el president del Parlament i la presidenta de la formació a les Illes. La direcció nacional de Vox va traslladar el seu suport a Le Senne i De las Heras i van expulsar de forma cautelar els amotinats. Al febrer, van donar per tancada la crisi i els van readmetre. A l’agost, un altre diputat de Vox, Agustín Buades, es va passar al grup no adscrit.
Grup inestable
L’any passat, la crisi interna a Vox va assolir nivells insòlits, amb una fractura evident al si del seu grup parlamentari. Idoia Ribas o Sergio Rodríguez varen dimitir del seu càrrec després d’anunciar la creació d’una entitat que es diu ’Avanza en Libertad’. Llavors varen sol·licitat la dimissió de l’actual portaveu parlamentària. El partit va iniciar la legislatura amb vuit escons i n’ha perdut dos per discrepàncies insalvables, varen passar a ser diputats no adscrits.
Por a la reacció popular
El govern de Prohens governa llastat per una herència difícil de digerir. La primera, de Jaume Matas. El 2003 va ser elegit president amb majoria absoluta, havia estat ministre de Medi Ambient amb Aznar i lluitava contra l’ecotaxa. En ser president, la va anul·lar. Quan el Pacte d’esquerra va tornar al govern, es destaparen els casos de corrupció contra Matas: el cas Urdangarin, el cas Son Espases i el cas Palma Arena. La segona, de José Ramón Bauzá. El 2011 va guanyar amb majoria absoluta. Però va defensar el secessionisme lingüístic. Les Balears van viure una vaga de docents sense precedents de tres setmanes i la manifestació més nombrosa i important de la història.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia