“El tram sud del passeig marítim es començarà a la tardor”

El model funciona, però sí que voldríem que fos una festa que anés molt més enllà de la gran rua de dissabte. Ja sabem que atrau moltíssima gent i l’1 de març serà gairebé com un 15 d’agost, i volem allargar-ho. Històricament ja ho havíem tingut, amb activitats com ara el ball de la dona, i la regidoria de Turisme ha intentat aquest any que a partir d’aquest dijous gras passin més coses cada dia.

És aviat encara, però comencem a patir per si tindrem o no tindrem aigua. A escala local estem avançant els nostres deures. Les obres del nou dipòsit d’aigua començaran aquest any, igual que el pou que recuperarem subvencionat per l’ACA. Aquàlia –la concessionària– preveu també iniciar les obres de canalitzacions del futur pou de Mas Semi fins a s’Agaró i a la xarxa de distribució ja tenim tots els comptadors intel·ligents, cosa que ens hauria d’ajudar a detectar fuites i controlar consums.

No en seria partidari. Seria com si optéssim per prohibir banyeres en domicilis. La qüestió és fer complir els límits de consum si torna a arribar el moment. I si no pots consumir, qui tingui banyera no es podrà banyar i qui tingui una piscina tampoc la podrà emplenar.

Parlant amb l’ACA, entenem perfectament que la prioritat ara mateix sigui l’Alt Empordà, on l’embassament i els aqüífers estan en pitjor situació. Però continuem treballant en la redacció de projectes per recuperar pous salobres. No seran actuacions ràpides. Potser trigarem un parell d’anys a veure-les, però no les descartem, com altres millores a la depuradora.

Aquest mes hem tancat l’adquisició d’uns terrenys annexos a la depuradora de Castell d’Aro, i aviat voldríem formalitzar la cessió a l’ACA i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava perquè puguin iniciar la redacció del projecte d’ampliació de la planta. Però a més de la capacitat, el que es pretén amb el nou model de regeneració de l’aigua depurada és eliminar més nutrients, com ara els nitrats, i bombar l’aigua riu amunt, cap a Santa Cristina, per recarregar tot l’aqüífer de la vall d’Aro.

A finals del 2024, el govern de la Generalitat ja ens va demanar una primera llista de terrenys susceptibles d’acollir habitatge protegit. En tenim un parell ja en propietat, on es podrien desenvolupar projectes, però també altres possibilitats en zones a urbanitzar en un futur immediat. Estem en espera de conèixer quines seran les línies d’actuació del Departament de Territori i Habitatge. Però no tot passa per la construcció d’habitatges nous.

El pla d’habitatge que estem enllestint en proposa per a la recuperació d’habitatges buits, o el seu manteniment, o ajuts per al lloguer d’un primer habitatge per als joves. Però també reconversions de locals comercials en desús, oficines buides, o fins i tot fomentar que gent gran, per exemple, que viu sola en grans propietats trobi la manera de compartir espais. Aprofitar al màxim el mercat que ja existeix.

El consens entre tots els grups és que l’hauria de pagar Costes de l’Estat. Però la foto fixa, també compartida, és que avui no hi ha pressupost estatal i a curt termini sembla que tampoc n’hi haurà. Portem tots plegats treballant-hi molts anys i ara que tenim el projecte enllestit i tots els permisos de l’ACA, la Generalitat, ho continuem tenint aturat. Quan hi hagi pressupost, ja trobarem la manera de destinar aquests recursos en algun altre punt de la reforma del passeig.

Ja hem escollit les cinc millors propostes del concurs d’idees, d’entre les 30 que competien. Han presentat esbossos del projecte, i ara caldrà triar la guanyadora. Aquest març s’hauria de presentar el veredicte i encarregar el projecte bàsic, sotmetre’l al dictamen de les altres administracions i després veure com es paga. Però per a això cal anar tancant alguns fronts.

El tram sud del passeig es començarà a arranjar a partir de la tardor. Costes convoca el concurs amb la idea d’iniciar les obres del tram pendent a final de setembre. Han dividit el projecte, sense la passarel·la, perquè puguem tramitar aquesta part d’urgència dins de les mateixes dates. La intenció és avançar la urbanització i ancoratges a banda i banda del riu, durant el 2026, i poder instal·lar l’estructura passat l’estiu.

El Puosc ens suposarà una inversió de 650.000 euros, aproximadament. I tenim un pla d’inversions de gairebé cinc milions. Cal veure les bases i veure on els destinem, perquè aniran arribant esglaonadament en anualitats.

Ja figurava en el pressupost del 2023 i s’han encarregat els projectes, segons ens va anunciar la consellera Paneque. Esperem que el 2026 arribi el finançament per completar les obres, perquè és l’últim pas per tancar l’endegament del Ridaura, des del 2009, i solucionar els problemes d’inundabilitat. Tot això, en paral·lel, pot fer desencallar algunes iniciatives privades a l’entorn del riu, des de l’ampliació del Port d’Aro fins als Estanys o el sector oest de Castell d’Aro, a tocar de l’institut.

Fa pocs dies en parlàvem amb el nou president de l’associació de l’oci nocturn. Tenim clar que la nit del 2025 no és la dels 90 ni la dels 70, per moltes casuístiques. Però continua formant part de la identitat de Platja d’Aro i, dins del turisme familiar, hi ha qui vol sortir de nit, i amb qualitat. Moltes coses depenen dels locals, però d’altres també de nosaltres, o dels serveis de mobilitat.

El bus nocturn amb Girona ens agradaria que funcionés tot l’any. No només a l’estiu. I el sistema tarifari integrat ens ha d’ajudar, perquè és bàsic que els nostres veïns tinguin els mateixos estalvis en preu per quilòmetre que en altres comarques. Però no només costos, sinó també una revisió a fons dels horaris i freqüències. Que encaixin amb els dels estudis d’FP, o que facilitin arribar a l’hora a una visita a l’hospital.

Estem estudiant amb Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro optimitzar l’L5, que passa per Castell d’Aro i s’Agaró però no arriba a Platja d’Aro. Els costos poden ser superiors, però si la Generalitat ens dona un cop de mà i els ajuntaments ens ajustem, pot ser positiu. El flux de patinets de treballadors entre Sant Feliu i Platja d’Aro deixa clar que hi ha demanda.

La gestió del consorci s’ha endreçat. I la Generalitat ens ha ajudat a cobrir els costos de manteniment de l’abocador clausurat. Però encara tenim el sobrepreu del transport de la resta a Vacarisses i de l’orgànica a Lleida. El desig és que aquest any tinguem l’informe favorable per reobrir la planta d’orgànica i l’activitat de transferència. I per a la resta, potser la pressió baixarà quan torni a funcionar la incineradora de Campdorà, però caldria aclarir el debat sobre quin és el punt de referència de la fracció resta a tot el Baix Empordà.