Un municipi fet de cinc pobles

Les Franqueses del Vallès té un tripartit. Tot i que Junts va aconseguir revalidar els números del 2019 (32,95% dels vots) i va pujar en el nombre de regidors, l’alcaldia no la té el candidat de Junts, Francesc Colomé, la té el líder socialista, Juan Antonio Corchado. Els socialistes, amb el 28,97% dels vots, van arribar a un pacte que està prou viu, amb ERC i Sumem. Aquest pacte, que va esdevenir després de les eleccions del 2023, ha estat possible tot i que Junts i el PSC tenen un passat de governança en equip. El fet que sigui lícit –és evident, no cal dir-ho– no treu que aquest tripartit franquesí cogui una mica als antics partners, a Junts. El PSC i Junts, pel que es veu i pel que s’explica, es tracten el mínim. Els uns, els socialistes, demanen a Junts que faci una oposició constructiva. Els altres, els de Junts, diuen que si el govern els fes partícips dels debats importants potser s’assolirien consensos. Si es recorre a l’hemeroteca, s’intueix què hi ha al darrere de la mala maror: una denúncia que implica una tècnica, una regidora socialista i Francesc Colomé, alcalde en la legislatura passada, en què governaven plegats Junts i el PSC. La repercussió política i pública ja va esclatar en el seu moment, el 2023, un parell de mesos abans de les eleccions municipals. El PSC va acusar Junts de fer “persecució política”. La regidora s’hi va tornar i l’any passat va denunciar els que l’havien assenyalat. Estava cantat que es faria miques el pacte d’aleshores entre Junts i el PSC i també pactes futurs. Ara, sobre tota aquesta qüestió que els ha separat només parlarà, si és que ho ha de fer, la justícia.

Lògicament, les Franqueses és més que la llum i ombra de la política. Què són, les Franqueses? Un municipi 5.1, fan broma: cinc pobles, un sol municipi. Corró d’Avall, Bellavista, Llerona, Corró d’Amunt i Marata. Les Franqueses té una superfície de prop de 30 km² i té la sort –autèntic luxe i objecte de desig dels urbanites– que més del 80% del seu territori és forestal i agrícola (produeixen la preuada mongeta del ganxet). Tot i aquest gran percentatge, no vol dir que siguin sectors que concentrin ocupació. La feina, els franquesins la troben sobretot al sector industrial, que és reeixit i que veu augmentar el seu pes a través de diversos polígons. Les parcel·les, quan es treuen al mercat, desapareixen ràpidament. Expliquen que un dels motius de l’interès que desperten en les empreses es deu al fet d’estar a prop de Granollers i ben comunicats amb Barcelona. Segons les dades que publica el mateix Ajuntament, hi ha força presència dels sectors químic, metal·lúrgic i tèxtil. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del 2020, a les Franqueses hi havia a la ratlla de 1.500 hectàrees de terres llaurades i unes 40 més de pastures permanents. La defensa d’aquest verd, de conreu o d’arbrat, que caracteritza les Franqueses és un objectiu bàsic, compartit per tots.

De les cinc poblacions que conformen les Franqueses, les que tenen més habitants són Corró d’Avall i Bellavista. En tots dos casos passen dels 9.000 habitants; Corró d’Avall està a prop dels 10.000, de fet. Cal remarcar que, tot i que les dades oficials de l’Idescat parlen de 20.667 habitants, el 2024, l’Ajuntament té dades més actualitzades, segons les quals ja es passa dels 21.000 franquesins. La diversitat de poblacions que conformen les Franqueses no és fruit de la urbanització contemporània, sinó que es tracta de pobles amb molta història. I cadascun, amb la seva pròpia idiosincràsia. “Eren antigues parròquies, cadascuna amb la seva pròpia història”, apunta l’alcalde. A aquesta composició de cinc localitats que configura les Franqueses, igualment s’hi afegeix també la presència d’urbanitzacions i cases disperses. En el seu conjunt, les Franqueses té una població prou jove, que mostra un escenari de moltes famílies amb fills. Hi ha molts franquesins i franquesines d’entre 35 i 45 anys. Des d’un punt de vista administratiu, el funcionament d’aquesta petita constel·lació de pobles està centralitzat. Hi ha dos consells del poble, a Llerona i Corró d’Amunt, els més antics. Són òrgans de participació ciutadana que debaten sobre el dia a dia de les seves viles i fan propostes a l’Ajuntament per resoldre les necessitats que es detecten. Hi ha representants de formacions polítiques que han estat votades al territori, i de les entitats. Gent del poble que debat sobre allò que preocupa al poble. De fet, una de les activitats de l’alcalde és fer visites sorpresa als veïns, per preguntar-los què pensen de com va el municipi.

A l’Ajuntament parlen molt de la necessitat que els governs municipals transcendeixin les sigles de partit per concentrar-se en allò que interessa els veïns, al cap i a la fi: els sotracs del ferm del carrer, les escombraries, l’enllumenat, la seguretat –que sempre i arreu té una part de percepció subjectiva que igualment s’ha d’atendre–, que pares i fills estiguin contents de l’escola, que els joves trobin activitats per a ells... El pla d’acció municipal (PAM) 2023-2027 és una de les eines per donar resposta. Són cinc grans eixos, 24 objectius, 128 accions. Segons l’última actualització, l’11 de febrer, van pel 42,4% d’execució global. Diu l’alcalde: “És molt en molt poc temps. Es revisa i s’actualitza trimestralment.” En algun cas, s’ha pogut avançar la data prevista. Per exemple, el pla d’instal·lació de càmeres de seguretat, que estava previst que quedés executat el 2026, ja s’ha enllestit. “Assolirem grans objectius amb el pla d’acció municipal. Probablement, allò que no puguem aconseguir, si és que això arriba a passar, serà perquè no depèn exclusivament de nosaltres”, diu l’alcalde. “Per exemple, volem tenir més habitatge, però no depèn només de nosaltres, també depèn del que puguem parlar i acordar amb la Generalitat. O si volem que augmenti la freqüència de pas d’alguna línia de transport, i depèn de la Generalitat, ens hauran d’ajudar. D’altra banda, si no depèn de nosaltres, no significa que no busquem alternatives.” De moment, entre altres accions, han tirat endavant el pla d’igualtat intern de l’Ajuntament, l’inventari dels comerços buits –pensant en la reobertura–, un servei psicològic municipal per a joves i adolescents...