Manrique porta al Congrés l’oblit institucional de víctimes del 17-A

Robert Manrique, víctima de l’atemptat perpetrat per ETA a Hipercor el 19 de juny del 1987 i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que s’ha encarregat de fer un seguiment de les víctimes dels atemptats del 17-A i de contactar amb elles i els familiars de totes les nacionalitats, va portar ahir el clam sobre l’oblit institucional de les víctimes a la comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Amb un ninot Iron Man presidint la sessió a la sala Prim –“és la joguina de Julian Cadman, el nen australià de set anys que va perdre la vida a la Rambla, i és un regal que em van fer els pares i que em van demanar que portés aquí perquè, junt amb les ales del Xavi Martínez, representa la força de les víctimes”–, Manrique va relatar com la UAVAT ha arribat a una atenció personal que sovint ha anat més enllà de les institucions, i va lamentar l’absència d’un protocol postatemptat. “Més de 400 persones havien d’haver sabut que hi havia una oficina que va estar oberta només una setmana, del 22 al 29 d’agost del 2017, quan ells estaven enterrant els seus morts. Hem revisat la premsa, i és que no existia ni un sol anunci enlloc! Com ho havien de saber? Això és assessorar i informar les víctimes de vuit nacionalitats?”, va etzibar Manrique davant dels diputats Pilar Calvo (Junts), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Eloi Badia (Sumar), David Serrada (PSOE), Nacho Martín Blanco (PP) i Juanjo Aizcorbe (Vox). A petició del compareixent i amb l’autorització de Txema Guijarro (Sumar) com a president de la comissió, la sala va guardar un minut de silenci per les víctimes del 17-A i de l’11-M quan es complien 21 anys dels atemptats d’Atocha i d’El Pozo del Tío Raimundo.

Manrique va evidenciar la desídia institucional tot recordant que, si després d’Hipercor es van haver de buscar víctimes a través de les Pàgines Grogues, en aquest cas la UAVAT, creada el febrer del 2018, va escrutar el sumari per omplir buits oficials a la llei de víctimes del 2011 que implica totes les administracions. És així com es va passar de 160 víctimes inicials a 345. “I els fetus que no arriben a néixer perquè la mare pateix un atemptat. El 17-A n’hi ha! La sentència no ho diu, però el sumari sí que ho diu”, va revelar. “Un fetus en un accident de trànsit sí que es valora de forma indemnitzable; per què no en un atemptat terrorista?”, va dir abans de contraposar el llenguatge burocràtic amb la sensibilitat. “Què són víctimes indirectes? Algú ha inventat aquest concepte, però mèdicament aquest concepte no existeix”, va denunciar. “I no puc acabar d’entendre que fa vint anys es valorés –i sé que la paraula és rara d’utilitzar– la vida d’una persona en 500.000 euros i ara sigui la meitat o una quarta part”, va exposar. “Com a català em dol molt dir que no tinguem una llei catalana de víctimes”, va lamentar com a colofó.