Víctimes del GAL acusen l’exministre Barrionuevo per un delicte de lesa humanitat

Víctimes dels Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) han anunciat aquest divendres que denunciaran l’exministre d’Interior José Barrionuevo a l’Audiencia Nacional espanyola per un delicte de lesa humanitat per l’“estratègia contrainsurgent” que va dur a terme entre els anys 1982 i 1988.

La querella, impulsada per la Fundació Egiari Zor i l’Observatori de Drets Humans, la presentaran la setmana vinent davant el Jutjat Central d’Instrucció divuit afectats directament pel GAL o els seus familiars.

Els querellants sol·liciten en el seu escrit que es prengui declaració, entre altres, a l’expresident del govern espanyol Felipe González i al jutge Baltasar Garzón.

Els querellants afirmen que les violacions de drets humans que denuncien en el context del Pla ZEN (Zona Especial Norte) del govern espanyol i la posterior actuació dels GAL abarca un tipus penal que no ha prescrit. Els advocats Óscar Sánchez i Maddi Bilbao han assegurat que les proves que tenen són “molt sòlides”.

En aquest sentit, han avançat que si l’Audiencia rebutja el cas, recorreran a instàncies internacionals.

A més, han recordat que Barrionuevo va ser condemnat el 1998 pel segrest de Segundo Marey, però “mai no ha estat investigat ni jutjat per tota la seva actuació”, que consideren que va reconèixer en una entrevista el 2022. Els querellants han subratllat que la “guerra bruta” contra ETA va suposar, entre altres conseqüències, 27 assassinats.

Edurne Brouard i Begoña Galdeano, filles de Santiago Brouard i Xabier Galdeano, que van ser assassinats pels GAL el 1984 i 1985, esperen que aquesta iniciativa “obri la porta” a un escenari on hi hagi voluntat per “esclarir fets i responsabilitats”, i que serveixi perquè “alguns personatges com Barrionuevo Peña, passin a la històric com el que són, veritables criminals que van utilitzar el seu poder polític i governamental per violar els drets humans”. “La veritat no prescriu i el dolor tampoc, Barrionuevo igual que altres, sap més del que ha explicat. Esperem que aquesta sigui una oportunitat perquè un tribunal pugui establir i assenyalar responsabilitats no assumides fins avui”, han assenyalat.

No obstant, han reconegut que quaranta anys després, és “difícil tenir moltes esperances” en la justícia, que a parer seu, “fins avui no ha fet gran cosa per arribar a la veritat de tots aquests fets, ni per assenyalar els seus responsables, ni per establir els nivells de responsabilitat; més aviat al contrari”.

Les familiars han valorat que l’anterior lehendakari, Iñigo Urkullu, els oferís públicament ajuda econòmica, i confien que el seu successor, Imanol Pradales, mantingui aquest compromís.