L’habitatge, en primera línia
A Vilanova, com a la resta del territori, els preocupa, i molt, l’enorme dificultat de tenir sostre
El ple acorda fer cessió d’ús de tres solars en què es construiran pisos de protecció oficial
Es marquen un topall de creixement de la ciutat: tenir un màxim de 85.000 habitants
No se n’escapa cap municipi. Mai s’havia parlat tant de l’accés a l’habitatge com fins ara. Potser en el moment de l’anomenada crisi del totxo, que va portar milers i milers de famílies a la fallida, que van ser desnonades de casa seva, que es van quedar amb deutes infames i una mà al davant i una altra al darrere. Els desnonaments estaven causats per l’impagament de la hipoteca. Perdien el que havien pagat i quedaven endeutats. En aquell context no quedava cap altra opció que el mercat de lloguer. Ara, però, l’habitatge, sent imprescindible per viure, no es pot comprar si no es tenen uns bons estalvis, i d’altra banda els lloguers s’han disparat de tal manera que no solament és difícil accedir a una llar i mantenir-s’hi, sinó que els preus obliguen a destinar tants recursos de l’economia familiar que és impossible estalviar. I si no estalvies, com podràs arribar a comprar? La història interminable.
Afecta els joves que es volen emancipar, gent gran que podria mantenir una vida activa sense necessitat d’entrar en una institució. Afecta tothom, de fet. Vilanova no és diferent, en aquest sentit, i també estan preocupats. Fa quatre dies com aquell qui diu que el ple municipal va aprovar la cessió d’ús de tres solars en els quals es podran construir 78 pisos de protecció oficial. Se’n farà càrrec, expliquen, una empresa de caràcter social. Expliquen a l’Ajuntament governat pel socialista Juan Luis Ruiz que des de l’any 2009 no es feia cap promoció pública d’habitatge a la ciutat. Diu Ruiz: “Hem començat! Tenim cinc solars municipals que podrien estar a disposició de fer-hi habitatge. D’aquests cinc, a tres hem fet aquesta cessió d’ús aprovada pel ple.” És una iniciativa que surt del mateix Ajuntament. La Generalitat té el projecte de fer 50.000 pisos i com sabem està demanant a tots els municipis que s’hi impliquin cedint espais per poder construir. Dels cinc solars abans esmentats, tres, com dèiem, s’han licitat i ja el projecte segueix el seu camí. N’hi ha un altre, el quart, en què s’està mirant d’arribar a un acord amb una cooperativa d’habitatge. Finalment, el solar que fa cinc és el que se cedirà a la Generalitat per respondre a la crida a la col·laboració municipal. D’aquest conjunt de terrenys, en acabat, si totes les previsions es compleixen, en podrien sortir uns 200 habitatges. Una bona xifra. Aquests 200 sortiran, doncs, de solars municipals i es tractaria d’habitatge públic. A banda d’això, les promocions d’obra que s’engeguin a Vilanova i la Geltrú hauran de destinar el 50% a habitatge públic, de protecció oficial. Diu l’alcalde: “Però això no serà a curt termini. Ara mateix no s’està fent cap nova promoció.”
Fins no fa tant, parlar de què fer amb els pisos buits que hi ha al nostre país era poc menys que un tema tabú. El fet que molts ajuntaments s’apressin a fer censos per saber quina és la radiografia del seu municipi és un exemple suficient de la preocupació que hi ha. No és pas fàcil esbrinar-ho. Una de les maneres, amb les seves limitacions, és revisar els consums dels serveis de les llars. Primer, doncs, cal veure què hi ha, després fer aflorar aquests pisos al mercat de lloguer, prou tensionat i distorsionat –per diferents factors especuladors que l’alteren. “Fa temps que estem fent un mapatge, tot i que ara mateix no tenim grans xifres, ni és fàcil de fer. Amb tot, és un dels compromisos que tenim”, apunta l’alcalde. I segueix: “El que sí que sabem és que fa 16 anys que no hi havia cap promoció pública d’habitatge a la nostra ciutat i aprovar la cessió d’ús dels tres solars en el ple vol dir que anem avançant.”
El planejament urbanístic
L’avançament del nou POUM (pla d’ordenació urbanística municipal) de Vilanova preveu que la ciutat destinti més terrenys a l’activitat industrial i l’habitatge. Com serà això? Quin és el topall de creixement? Com de poblada i habitable pot ser Vilanova? Expliquen: “Tenim un planejament urbanístic que està completament desfasat. La tercera revisió es va fer l’any 2001 i, a més, és una revisió del planejament que va fer el primer Ajuntament democràtic després de la dictadura. Per tant, és un planejament que està completament superat i s’ha d’actualitzar.” Comenten també que d’entrada aquests treballs del POUM, que s’allargaran uns anys, tenen el suport de 23 dels 25 regidors. Hi ha, doncs, un consens molt ampli. El que s’estan marcant són possibilitats i estratègies. Diu l’alcalde: “Coincidim en una de les propostes d’aquest avanç del POUM, i que és moderar el creixement respecte del que ara mateix preveu el planejament actual. El planejament actual ens situava en una ciutat que podia arribar als 120.000 habitants. És evident que a això no s’ha arribat perquè al final es tractava del potencial, de si es construïa absolutament tot el que és urbanitzable. No ha passat, però tot i així hem rebaixat aquestes expectatives i ens situem en el que marca també el pla territorial del Penedès, que és una ciutat que podria arribar –això no vol dir que hi arribi, però podria– als 85.000 habitants en els propers 20 o 25 anys. Però això no vol dir que hi arribi, eh? Al final, també anirem fent a mesura que calgui, si realment cal. Però queda clar que la planificació ha d’estar per poder-ho tenir preparat.”
Un altre dels reptes que plantejarà el nou POUM és com generar sòl per activitat econòmica. A més, estan treballant amb el Departament de Territori de la Generalitat per poder generar un paquet d’hectàrees que podria arribar a ser d’entre 20 i 25 per activitat econòmica. “Esperem que es puguin veure els fruits d’aquesta feina molt abans de l’aprovació del POUM, i que d’aquí a un parell d’anys puguem disposar d’aquest sòl per a activitat econòmica.” Un punt més que ha de tenir en compte el planejament és que si la ciutat creix en població també haurà de créixer en serveis, equipaments i infraestructures. Això vol dir tirar endavant, ara sí de debò, el nou hospital comarcal. Són faves comptades. No cal dir que també cal evolucionar en equipaments educatius, cívics, culturals, per acompanyar el creixement poblacional. Tot això és impossible sense anar de bracet de la Generalitat, que és qui té les competències.
