Montoro: “L’operació Catalunya és el seu rescat”

Cervell econòmic de José Aznar i de Mariano Rajoy com a secretari d’estat (1996-2000) i ministre d’Hisenda (2000-2004 i 2011-2018), Cristóbal Montoro va comparèixer ahir a la comissió d’investigació al Congrés sobre l’operació Catalunya i ho va fer per negar la major i per desmentir que Hisenda participés en cap filtració. “He conegut una operació Catalunya i és la del rescat de Catalunya, del rescat de proveïdors, del FLA [Fons de Liquiditat Autonòmic], del FLA reforçat a partir que arriba a Catalunya un govern clarament independentista el 2015, i el setembre del 2017 la intervenció total del pressupost de Catalunya amb una ordre ministerial firmada per mi disposant que es paralitzi la despesa amb la figura de no disposició de crèdit que afecta Puigdemont i que compleix. Per un cop, Puigdemont va complir el mandat que se li donava. I el pressupost va quedar completament en mans del Ministeri d’Hisenda des del setembre del 2017 fins que es formalitza el nou govern el 2018, gairebé vuit mesos en què hi ha una substitució del govern de Catalunya pel Consell de Ministres”, va relatar Montoro abans de passar a l’atac. “A Catalunya no es poden pagar els serveis públics, però hi ha polítics que no s’han de preocupar perquè tenen comptes abundants de milions a Andorra”, va dir en la sessió d’alt voltatge amb moments d’humor i també xocs virulents en duels amb Josep Pagès (Junts), Pilar Vallugera (ERC), Jon Iñarritu (EH Bildu), Martina Velarde (Podem) i Manuel Arribas (PSOE).

Davant l’allau de preguntes incòmodes –“Com explica que informacions que només podien ser d’Hisenda apareguessin en informes apòcrifs?”, exigia Iñarritu; “Des del minut u ens està prenent el pèl!”, renyava Vallugera–, Montoro va exasperar els portaveus amb la seva parsimònia en el desmentiment de tot. “Com volen que participi en el que no existeix?”, va repetir amb propensió a riure sota el nas al final de moltes de les respostes. “Senyora...”, iniciava Montoro. “Senyora, no! Senyoria o diputada. Senyora amb el seu to és ofensiu, com tota la seva compareixença!”, rebatia Vallugera tot rivalitzant en vehemència amb el compareixent. I Montoro, incrèdul amb l’efecte del que deia (“dir senyora és ofensiu?”) en Vallugera, va arribar a amenaçar amb l’abandó de la sala Prim del Congrés –“O em respecta o marxo!”– quan Pagès li va fer veure que l’exministre hi venia “com a investigat” i que “té amb Rajoy una querella a Andorra”. “Parla de Puigdemont com a pròfug. Ho ha dit dues vegades i ho pot dir tres si vol. Vostè sí que és un pròfug de la justícia!”, va etzibar-li Pagès.

Després de negar-li a Iñarritu cap filtració –“en 15 anys al carrer Alcalá, 7 he patit dues filtracions i és clar que les vaig fer investigar i no tenien res a veure amb Catalunya”–, Montoro va negar estar en l’origen de cap informació fiscal ni de la liquidació de la Banca Privada d’Andorra tot i donar per bona l’evasió: “Quan Pujol aflora 4,1 milions, els responsables del banc no sabien qui era? Això no és ocultar? El conseller delegat de BPA va dir aquí que eren comptes antics!” “Miri’m a mi i no miri el senyor Rafael Hernando, que el portarà per mal camí”, va ironitzar el diputat de Bildu fent riure fins i tot l’hiperactiu portaveu del PP al·ludit. I Montoro li va fer cas a Iñarritu. “Quan Pujol, expresident de la Generalitat, regularitza el 25 de juliol del 2014, que per cert és el dia del patró d’Espanya, jo com a ministre d’Hisenda no sé què està regularitzant ni d’on ve”, va insistir Montoro. “Jo mai he parlat de cap contribuent en públic com ha fet la vicepresidenta del govern: això ho prohibeix la llei tributària”, reblava. Però això no vol dir que no estengui sospites sense donar noms: “Hi ha partits al Congrés que deuen a Hisenda. Ho vaig dir i ho repeteixo. Jo veig per televisió algun que puja a tribuna i jo em dic: «Home, pagui!» I després ja digui el que vulgui”. Que dades d’Hisenda fossin utilitzades per la policia patriòtica, però, Montoro ho nega: “Del senyor Villarejo aquest, jo no en sabia ni que existeix! Apareix el 2017 i em sembla increïble que existís, mare meva el que hi havia incrustat en aquest país!”.

L’oda al seu full de serveis com a ministre no impedia a Montoro l’excursió sentimental al procés i al tripartit: “De tot el que he viscut la crisi que més m’ha dolgut és la de Catalunya”, va confessar. “Qui va deixar en fallida Catalunya va ser el tripartit de PSC, ERC i ICV”, va reblar.

Entre inflexions de veu i ironies, Montoro fins i tot va tenir temps d’obrir la porta a l’ús de diner públic en l’1-O –“Sí, he llegit la sentència del Suprem”– i a incomodar el PP parlant de polítics amb comptes a l’estranger: “Catalans i no catalans, que també en tenim algun a les nostres files que...”, va dir tot desafiant l’ergonomia del popular Rafa Hernando.