Emergència lingüística a les Balears
El govern de Marga Prohens ha posat la diana en els tres àmbits on el català havia assolit unes quotes més altres de normalitat des del 1983
La primera mesura repressiva aprovada per l’executiu va ser eliminar el requisit de català a tota la sanitat pública per decret llei
La llengua catalana viu una situació d’emergència lingüística a les Illes Balears. Es troba en el pitjor moment. Els assetjaments lingüístics són freqüents; sobretot, en l’àmbit de la sanitat. La resposta per part de l’executiu és inexistent. El govern de Marga Prohens fa passos a la desesperada per erradicar el català a la funció pública i trencar la concòrdia en l’educació. Ara tornen a pitjar l’accelerador com feren a principi de legislatura, després de signar l’acord amb Vox. Entraren en stand by quan trencaren les relacions amb la ultradreta. L’executiu necessita els vots favorables de l’extrema dreta per aprovar el pressupost del 2025 i poder desenvolupar la llei de simplificació administrativa i liberalització econòmica. Mentre ambdues formacions negocien, l’extrema dreta manté enlaire l’espasa de Dàmocles i aconsegueix victòries. Dimarts, el PP i Vox varen aprovar al Parlament un decret de govern que permetrà edificar a les àrees de transició (zones rústiques) als municipis de més de 20.000 habitants. Aquest acord ha estat qualificat de pilotada urbanística pels partits de l’oposició.
La presidenta del govern de les Illes Balears, Marga Prohens, repeteix sovint que no entrarà en la confrontació lingüística i que aposta per un bilingüisme cordial. “Però una cosa són les paraules i l’altra, els fets”, assevera el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés. Quan Lluís Apesteguia, portaveu de la formació ecosobiranista Més per Mallorca, exposa en seu parlamentària casos de discriminació lingüística, Prohens respon amb evasives. Declara que les dues llengües, castellà i català, “conviuen perfectament” i que els atacs que se succeeixen són “casos particulars de mala educació”. En els darrers 25 anys, la manca de respecte pel català ha crescut de manera exponencial. “Quan et diuen «háblame en castellano», no és una qüestió de comunicació, és una qüestió de jerarquia, de supremacisme, de “perdona, esclau, què m’estàs contant”, assegura Tomeu Martí. Des dels 15 anys, Martí està lligat a l’OCB: va ser coordinador, vicepresident, fundador dels Joves de Mallorca per la Llengua juntament amb Pere Muñoz, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua de les Illes Balears. Des del 2014 dirigeix la ràdio Ona Mediterrània i, des del 2015, el Diari de Balears, ara també la plataforma audiovisual Vida. El Diari de Balears obrí assíduament portada amb casos de discriminació lingüística. Gràcies a la seva tasca, altres mitjans han passat a considerar noticiables aquests fets.
Algunes vegades aquestes denúncies acaben als jutjats i no sempre obtenen una sentència favorable. És el cas d’una ciutadana menorquina que va anar a denunciar una compra fraudulenta a la comissaria de la Policía Nacional de la plaça Miranda de Maó. Un dels policies li va etzibar que es dirigís “en castellano” i la varen obligar a presentar la denúncia en castellà. Plataforma per la Llengua de les Illes Balears, en representació de la víctima, va interposar una denúncia administrativa perquè s’obrís un expedient sancionador contra l’agent. No han rebut cap notificació. Des de l’entitat comenten que cap denúncia de les presentades des del 2022 contra agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics ha suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats, ni a les Illes Balears, ni a Catalunya, ni al País Valencià. Aquestes vulneracions estan a l’ordre del dia d’ençà que el PP i Vox varen segellar els 110 punts programàtics així com les bases “per un canvi a les Balears” on prioritzen l’atenció a “la falta de llibertat lingüística”.
Hi ha tres àmbits concrets on el govern Prohens ha posat la diana; i són, justament, els tres sectors on el català havia assolit unes quotes més altres de normalitat d’ençà de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1983. El primer, els usos lingüístics en les administracions públiques, tant l’autonòmica com les insulars i les municipals, on l’ús del català era habitual. El segon, la funció pública i la sanitat, on es respectaven els drets lingüístics dels ciutadans i la normativa vigent en matèria de processos de selecció. I el tercer, l’educació.
1
L’ús lingüístic en l’administració pública va començar a revertir amb l’aprovació del nou reglament de llengües de l’Ajuntament de Calvià, que va substituir el de normalització lingüística. L’OCB hi va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. A altres municipis com ara Palma i Marratxí s’han introduït pràctiques bilingüitzadores, en alguns casos es limiten a emprar el castellà. L’Ajuntament de Palma no ha modificat el reglament com va fer Calvià, encara que ho va anunciar a principis de legislatura. L’OCB va prendre posició en contra i el consistori ho va aturar.
2
L’Ajuntament de Palma, on Vox està dins el govern, discrimina el català en les convocatòries de places d’empreses públiques. A l’Empresa Municipal de Transport (EMT), als aspirants que no tenen nacionalitat espanyola, se’ls exigeix el DELE (diploma d’espanyol com a llengua estrangera) o una prova específica; però no s’hi fa cap esment al català com a requisit, simplement com a mèrit i computa igual que l’anglès. Dimecres es varen aprovar tres borses de feina a l’EMT amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català. En algunes convocatòries de les de Societat Municipal d’Aparcament i Projectes (SMAP), el català no figura ni com a requisit ni com a mèrit, ni tan sols com a criteri de valoració en el procés selectiu. En les convocatòries de l’Empresa Funerària Municipal i del servei d’ORA, es considera només un mèrit.
Plataforma per la Llengua ha impugnat per via judicial tres convocatòries de places de l’Ajuntament de Palma perquè “no respecten els drets lingüístics dels ciutadans ni la normativa vigent en matèria de processos de selecció”. “L’absència total de referències a la llengua pròpia de les Illes Balears suposa una discriminació inadmissible”, apunta Marina Garcias, delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears. L’OCB estudia quines opcions tenen des d’un punt de vista legal abans de procedir. “És un escenari complicat perquè les empreses públiques municipals tenen forma de societat anònima, per tant, es regeixen per la legislació mercantil”, comenta Llabrés.
3
Quan es va produir el canvi de govern, la primera mesura repressiva aprovada pel govern Prohens va ser l’eliminació del requisit de català a tota la sanitat pública per decret llei. Era l’estiu del 2023, només s’havien complert uns mesos de legislatura. L’OCB va promoure un recurs d’inconstitucionalitat signat per 50 diputats dels grups parlamentaris socialista i Sumar plurinacional contra el decret llei. El Tribunal Constitucional (TC) el va admetre a tràmit el gener del 2024. A principis de març, l’OCB va tornar a promoure dos nous recursos davant del TC que s’han interposat contra la Llei 7/2024 (de simplificació) i el Decret 5/2024 (de rectificació de les esmenes de Vox). “El govern està preocupat perquè pot perdre el primer, el recurs d’inconstitucionalitat. Per això, ara, a través de la llei de simplificació administrativa intenten tornar a suprimir el català d’una manera legalment més adequada i, per això, nosaltres hem tornat a recórrer contra aquest segon intent davant del TC”, explica Llabrés.
La llei de simplificació administrativa inclou 50 modificacions legislatives, una d’aquestes és la de llengua a la sanitat. Darrerament, l’executiu ha fet passos per eximir el personal interí de l’administració balear d’aprendre el català a través del projecte de llei de macrogranges. Abans ho varen intentar mitjançant amb el que regula els polígons industrials, no es va aprovar per defecte de forma.
En l’àmbit sanitari, l’OCB va haver d’intervenir quan es va dur a terme la convocatòria de places d’estabilització per a interins que va abastar tota l’administració pública de l’Estat. En el cas de les Balears, afectava 2.200 places de professionals sanitaris, entre metges i infermers. El govern de Francina Armengol les va convocar sense requisit de català amb l’argument que hi havia dèficit. Aleshores, l’OCB va presentar recurs de reposició davant l’administració i va amenaçar de presentar un recurs contenciós davant la justícia si no rectificaven perquè consideraven que era “il·legal” prescindir del requisit de català. L’executiu va rectificar i va convocar 2.000 d’aquestes places amb el requisit de català. Això afectava 38 de les 49 especialitats mèdiques, quedaven defora 11 categories que equivalien a 200 places. “Vàrem aconseguir que el 90% de les places de sanitat pública convocades sortissin amb el requisit de català, cosa que va ser una victòria perquè a la sanitat pública a les Balears mai s’havia exigit el català en convocatòria ordinària”, diu Llabrés. L’OCB recorda que la llengua catalana no és un obstacle per captar sanitaris. La manca de sanitaris és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les comunitats castellanes monolingües, Madrid és la que té més dèficit i Madrid és monolingüe castellana. El degà del Col·legi de Metges i la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) també ho han constatat, el problema en el cas de les Illes és l’habitatge i l’elevat cost de la vida.
4
El PP avança amb l’objectiu d’esfondrar el model lingüístic educatiu de les Balears, que estava consolidat des de fa més de 25 anys. Aquest model l’havia impulsat el govern de Gabriel Cañellas (PP) i va comptar amb la unanimitat de totes les forces polítiques. Ara, el govern de Prohens, per acontentar la ultradreta, el vol convertir en motiu de conflicte. És el denominat pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua de primària, que el curs escolar vinent volen estendre a secundària. Està en mans dels centres educatius adherir-se o no al pla de segregació lingüística, així l’anomena la comunitat educativa i l’OCB. L’any passat va ser un fracàs: només 11 centres, tots ells concertats, dels més de 300 de primària s’hi varen adherir. La resta li varen girar l’esquena.
Davant aquest atac, l’OCB ha activat la Xarxa Educativa per la Llengua, integrada per representants de tota la comunitat educativa de les Balears, que han presentat arguments jurídics, pedagògics i tècnics adreçats a famílies i docents per defensar la presència del català a l’escola i rebatre els discursos hostils contra el model actual, per evitar així la segregació per raons lingüístiques. Aquesta xarxa ja ha començat a mobilitzar-se. L’OCB va fer arribar una carta adreçada als equips directius de tots els centres educatius de primària i secundària, públics i concertats, per demanar que no s’acullin al pla de segregació lingüística. L’entitat insisteix que el pla Vera (Vera és el cognom del conseller d’Educació) és un despropòsit, no és més que una estratègia segregadora, sense fonament pedagògic ni legal, que posa en risc la cohesió social dels centres educatius i que pretén separar els alumnes únicament per raó de llengua. Llabrés manté que aquest pla només persegueix arraconar al mínim la presència de la llengua catalana als centres educatius de les Illes Balears i n’exigeix la retirada immediata i el retorn al sentit comú i al consens amb la comunitat educativa. També recorda que el pla pilot es troba pendent de resolució judicial, després dels recursos interposats per diversos actors socials, per voler desmantellar de forma no fonamentada l’aplicació dels principis derivats de la normativa vigent (llei de normalització lingüística, decret de mínims i llei d’educació de les Illes Balears). “Des del primer moment, vaig batiar aquesta legislatura com un segon quadrienni negre. Els presagis anaven en el sentit que el català seria utilitzat com a moneda de canvi per part del PP per accedir en el govern i per mantenir-se en el poder, disposat a pagar el peatge que exigeix l’extrema dreta”, diu Llabrés.
Creixement desbocat
Aquesta política regressiva en matèria lingüística coincideix en un moment en què les Illes Balears han arribat a una situació límit. A les Balears s’ha encetat un debat social i polític des de fa uns mesos sobre el model de país. L’OCB forma part de la denominada Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears. Varen presentar 50 mesures d’implementació immediata per com a mínim minimitzar l’impacte negatiu que aquest model turístic de masses i el creixement il·limitat provoca en la llengua i cultura pròpies. Les xifres que es recullen en aquest document sobre la saturació turística i el creixement demogràfic experimentat des de la proclamació de l’Estatut d’Autonomia l’any 83 són esfereïdores. L’agost del 2024, les Balears van rebre 13.756.870 turistes, un 4,7% més que el 2023. Això equival a 14,74 turistes per habitant (agafant les dades del darrer any complet, el 2023). Per guanyar perspectiva, l’OCB trasllada aquesta proporció a l’àmbit estatal i constata que, per equiparar-se a les Balears, a l’Estat espanyol haurien d’arribar cada any 719 milions de turistes, això és nou vegades més dels que es reben en l’actualitat. Ara, l’Estat rep 95 milions de turistes. Enguany, a les Balears esperen la vinguda de 20.000 turistes. Si, en lloc del nombre de turistes per habitants, es pren com a punt de comparació la superfície d’un territori i l’altre, a l’Estat espanyol haurien d’arribar anualment 1.800 milions de turistes, és a dir, entre una quarta i una cinquena part de la població mundial. “Això fa que, en les darreres èpoques, s’hagi produït una sotragada demogràfica, sobretot, de mà d’obra no qualificada per al sector turístic. També d’emprenedors de totes les nacionalitats que venen a fer negoci a les Illes Balears amb el plantejament que el nostre país és un botí destinat al saqueig i, després, persones d’alt poder adquisitiu del centre i del nord d’Europa que venen aquí per l’atractiu que tenen les nostres illes i es converteixen en residents de tot l’any o a temps parcial”, explica Llabrés.
Durant aquest lapse de temps, la població de les Illes Balears ha crescut un 85%. Això no succeeix a cap altre lloc d’Europa. “Si les Illes Balears fóssim un estat independent, en aquesta seqüència de 41 o 42 anys ens situaríem després de l’Índia en creixement poblacional. L’Índia ha experimentat un creixement del 91%. Les Illes Balears, del 85%”, sentencia Llabrés. La diferència és que a l’Índia el creixement és vegetatiu; en el cas de les Illes Balears, el 90% és per l’allau migratòria. Les persones nades a les Balears representen el 52%, i a Eivissa i Formentera, sols un 38%. Dels nascuts aquí, són fills d’immigrants de primera generació. Això fa que, en aquest moment, el nombre de residents que tenen el català com a llengua inicial i habitual estiguin al voltant d’una tercera part de la població. En alguns usos és inferior, canvien de llengua quan parlen amb els amics o a la feina. “Per tant, és un moment molt complicat per al futur de la llengua catalana a les Illes Balears i és un moment en què els poders públics haurien de desplegar unes polítiques lingüístiques més ambiciones”, afirma Llabrés.