Nous serveis i un bicentenari
El Masnou entoma un nou model de recollida de la brossa i la gestió municipal de l’aigua a finals d’any
Govern i oposició difereixen sobre com ha de ser la celebració dels 200 anys d’independència de Teià
El municipi defensa que els nous accessos a la C-32 i pacificar l’N-2 seran clau per a la mobilitat local
L’octubre de l’any passat, el ple del Masnou aprovava l’adjudicació del nou contracte de prestació del servei de recollida de residus, neteja viària i neteja de les platges del municipi a l’empresa FCC Medio Ambiente SAU, per un import de 3.663.825,13 euros anuals. La nova gestió tancava el cercle del llarg periple per canviar i actualitzar un servei obsolet que s’arrossegava des del 2014 i que s’havia anat prorrogant més anys dels previstos. El canvi, a banda d’un augment significatiu de la despesa, va ser anunciat pel govern local d’ERC, el PSC i En Comú Podem com un canvi de model adaptat tant a les noves normatives europees, molt més exigents amb el tractament de la brossa, com a la coneguda com a “taxa justa”, que pretén equilibrar el pagament final del rebut en funció de l’ús que es faci dels contenidors. Uns contenidors intel·ligents que funcionaran amb un xip personalitzat i que estaran plenament operatius a finals d’any. Paral·lelament a la posada en marxa del nou model, però, els masnovins i les masnovines van haver d’afrontar per aquest any un seguit de modificacions en la taxa de la brossa, amb un increment d’entre el 18% i el 44%, que es pot rebaixar en funció dels usos de la deixalleria. El nou criteri, fixat per cobrir el 100% del servei, trenca amb la quota fixa pagada fins ara de 115 euros per habitatge i la transforma en nou imports, determinats en funció del valor cadastral dels immobles i les persones que hi ha empadronades.
L’aigua, en mans públiques
La brossa, però, no és l’únic servei municipal que se sotmetrà a grans modificacions al Masnou. Si res no canvia, el novembre d’aquest any el subministrament d’aigua potable passarà a mans municipals, un cop s’hagi extingit la pròrroga de la concessió actual, en mans d’Agbar. El govern va qualificar la fita, debatuda durant anys, com un canvi “històric” després que el servei ha estat durant dècades en mans de concessionàries privades. A partir d’aquell moment, serà l’empresa pública municipal Sumem la que se’n farà càrrec. Malgrat la defensa aferrissada de la decisió que va fer el govern, enarborant la bandera de la sobirania local, des de les files de l’oposició es va posar en dubte que l’Ajuntament tingui la capacitat de gestionar un servei tan bàsic i imprescindible. Entre les queixes, la falta de confiança en l’empresa municipal Sumem arran de la gestió complexa i no exempta de crítiques que ha fet de la zona verda. L’ampliació que es va fer el juliol passat d’aquest estacionament regulat ha portat protestes al ple i l’inici d’una campanya veïnal perquè es deixés sense efecte. Des del govern s’ha mantingut des del primer moment que la regulació responia a tres objectius: facilitar l’aparcament a les àrees amb alta ocupació i forta pressió forana, millorar la qualitat de l’aire i millorar els espais públics per als vianants i, tot i que ha cedit a fer algunes modificacions puntuals, com ara incorporar una tarifa concreta per a la gent que va a treballar al Masnou, n’ha defensat la necessitat i l’encert de mantenir-la activa. El principal grup de l’oposició, Fem Masnou, ha posat en dubte que s’hagin assolit els objectius de millora de la mobilitat local i ha reclamat més equitat en les tarifes.
I encara més mobilitat
Sens dubte és un dels eixos principals del mandat. La controvertida zona verda és tan sols un dels aspectes que formen part d’aquest àmbit de la mobilitat que centra les actuacions del govern local. En el Consell de la Vila de principis d’aquest mes, es va anunciar la posada en marxa d’un procés participatiu al mes de juliol que servirà per elaborar el nou pla de mobilitat urbana sostenible del Masnou (Pmusm). Segons l’alcalde, es crearan diverses comissions per tractar actuacions concretes, com ara la millora dels accessos a l’autopista C-32 i la pacificació de la carretera N-2. Ja s’estan fent els estudis que serviran per fer la diagnosi del Pmusm, un document pensat per planificar la mobilitat al Masnou durant els propers anys i que es vol enllestir durant el 2026.
La redacció d’un pla de mobilitat local no s’entendria sense els aspectes clau dels accessos de la C-32 i la transformació de la carretera N-2 en un passeig. El Masnou és un dels municipis del Baix Maresme que es mostren més optimistes amb les obres promeses per la Generalitat en aquestes dues vies que travessen de punta a punta la comarca i que, amb les modificacions previstes, han de millorar la sempre difícil convivència entre vehicles i vianants. Les noves connexions amb la C-32 des de les avingudes de Joan XXIII, de Cusí i Furtunet i del President John F. Kennedy haurien de permetre que es reduís el trànsit als carrers de l’interior del municipi, perquè molts barris tindran accessos molt més directes a l’autopista. La confiança que les obres comencin abans del final d’aquest mandat no és compartida per la majoria dels municipis veïns.
Noves promocions d’habitatges
El Masnou no se salva de la problemàtica general de la falta d’habitatge assequible. Tot i això, en el darrer any han coincidit diverses promocions en diferent grau d’execució. El juliol passat s’entregaven les claus dels 40 habitatges de protecció oficial de la plaça U d’Octubre. Al febrer se sortejaven els 67 pisos de la promoció social que s’està construint a la plaça Nova de les Dones del Tèxtil, un projecte impulsat per l’Ajuntament del Masnou en col·laboració amb l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol) i al març l’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) acordaven la construcció de 77 habitatges protegits de lloguer en tres parcel·les municipals al carrer de Pau Casals i entre els carrers d’Almeria, del Berguedà i de la Pollacra Goleta Constança. L’AHC serà l’encarregada d’adjudicar-los i reservarà almenys el 25% dels pisos per a joves menors de 35 anys. Per la seva banda, Fem Masnou insisteix en la necessitat d’aprofitar més i millor l’habitatge buit que hi ha al municipi abans de posar tots els esforços a aixecar nous edificis.
