La indústria de Bonmatí

Sant Julià del Llor i Bonmatí és el municipi més jove de Catalunya, constituït com a tal el febrer del 1983, després de segregar-se de Sant Martí Sapresa. Tot i la seva recent creació administrativa, aquest municipi de la comarca de la Selva té una història industrial i social rica i plena de transformacions que han marcat la seva identitat. Amb poc més de 1.000 habitants, el municipi es divideix en dos nuclis principals –Sant Julià del Llor i Bonmatí–, units no només per la proximitat geogràfica, sinó també per una evolució compartida, marcada per l’activitat econòmica i la lluita per aconseguir unes infraestructures dignes.

Des dels seus inicis, Bonmatí ha estat vinculat estretament a la indústria. L’herència de la colònia tèxtil que va funcionar durant dècades encara es pot percebre en la memòria col·lectiva i en l’estructura urbanística. Aquesta empremta industrial s’ha anat adaptant als nous temps, amb empreses que han apostat per instal·lar-se en aquest petit però actiu municipi. Un exemple destacat és el de la firma gironina Horno de San Juan, especialitzada en la producció de dolços i pastisseria industrial. Aquesta companyia va començar la seva activitat a Bonmatí l’any 2012 i, només quatre anys després, el 2016, va invertir quatre milions d’euros en la construcció d’una moderna planta de producció. Amb una superfície de 8.500 metres quadrats –dels quals, 5.000 es destinen a la zona de fabricació, magatzems i oficines–, la nau es troba estratègicament situada a l’entrada del nucli de Bonmatí i representa un dels principals motors econòmics actuals de la zona.

No obstant això, el municipi també ha viscut episodis de deslocalització i crisi industrial. Un dels casos més rellevants és el de la multinacional Levi’s Strauss, que l’any 1981 va obrir una fàbrica de producció de texans a les instal·lacions de l’antiga filatura Armengol. Aquesta aventura empresarial es va allargar fins al 2004, quan la companyia va decidir tancar la planta, adduint pèrdues econòmiques a escala global i el cost elevat de la mà d’obra a l’Estat espanyol en comparació amb l’Europa de l’Est. Aquest tancament va suposar un cop molt dur per als treballadors del municipi, que va veure desaparèixer una font important d’ocupació.

Un altre episodi industrial significatiu és el de la coneguda marca d’embotits Casademont, que també va viure moments d’incertesa. L’empresa va estar a punt de tancar, però finalment va ser adquirida pel grup aragonès Costa per gairebé 22 milions d’euros. Aquesta operació no només va permetre mantenir la marca, sinó que també va garantir la continuïtat de la plantilla i va donar una nova oportunitat al sector agroalimentari local.

Paral·lelament a l’activitat econòmica, Sant Julià del Llor i Bonmatí ha viscut una altra lluita important: la demanda històrica d’una escola en condicions. L’actual escola Sant Jordi funciona en instal·lacions provisionals des de fa anys, després que el centre original, construït l’any 1972, fos declarat afectat per aluminosi. Les reclamacions veïnals s’han repetit durant més d’una dècada. El setembre del 2010, el curs escolar va començar amb retard a causa d’una vaga convocada per l’AMPA per denunciar la falta de compromisos per part del Departament d’Educació. La protesta incloïa la negativa a acceptar la col·locació de mòduls prefabricats, una solució considerada indigna tant per l’alumnat com pel professorat.

Finalment, aquest gener del 2025, la Generalitat ha confirmat la construcció d’un nou edifici escolar que permetrà deixar enrere definitivament els barracons. El nou centre educatiu suposarà una inversió de 4,4 milions d’euros, finançats mitjançant un préstec del Banc Europeu d’Inversions (BEI) a través de l’Instrument Directe de Cofinançament del Fons de Resiliència Autonòmica. Des del govern català es destaca que aquest projecte no suposa un increment de la despesa, sinó que s’inclou dins del programa d’encàrrec d’actuacions (PEA) previst per al període 2023-2027.

Així doncs, Sant Julià del Llor i Bonmatí és un municipi que, tot i la seva joventut institucional, ha sabut combinar el pes del seu passat industrial amb la voluntat de projectar-se cap al futur. Les lluites veïnals, el dinamisme econòmic i les transformacions urbanístiques en fan un exemple viu de com els petits municipis poden reivindicar el seu espai dins el mapa del desenvolupament territorial de Catalunya.

Actualment, el consistori té com a prioritat principal la remodelació de l’envelat, una estructura característica que es va instal·lar l’any 1982 i que es troba situada just davant de l’escola del municipi. Aquesta construcció, que ha estat testimoni de nombroses activitats i esdeveniments comunitaris al llarg dels anys, forma part del patrimoni emocional del poble. Tal com ha explicat la batllessa dels dos municipis, Elena Ribas, la voluntat és mantenir-ne l’estructura original, no només per motius pràctics, sinó també per preservar la memòria col·lectiva i l’enyorança que genera entre els veïns. Tot i això, el projecte de remodelació preveu una transformació interna: la nova nau es dividirà en diferents espais per donar cabuda a diverses activitats, amb l’objectiu de convertir-la en un equipament polivalent.