Navata i l’espasa de Dàmocles

Navata toca amb el Pla de l’Estany i està situat pràcticament al límit occidental de l’Alt Empordà. De fet, algú d’aquells a qui els agrada rebatejar els llocs el va denominar la Garrotxa d’Empordà. Una mica el que passa amb la Toscana i l’Empordanet, un altre exemple paradigmàtic i tòpic. És una curiositat purament festiva, és clar. Segurament deu ser perquè el garrotxí de torn que va passar-hi es va adonar que el municipi està situat entre els rius Manol i Fluvià, a prop de la Garrotxa. A vista d’ocell, Navata ens ofereix grans extensions de camps de cereals, pinedes i oliveres, si bé el que hi predomina són els conreus de blat. Si ho voleu comprovar us podeu enfilar un dia clar fins al cim de la muntanya del Mont, paga la pena. Aquest paisatge pot canviar. Aquest llogarret no és com el de la Gàl·lia de l’Astèrix, és clar, però algun punt en comú podrem trobar-hi, lligat a la reacció de molts dels seus veïns que han decidit plantar cara a una gran empresa i, també, a una dinàmica de transformació de la generació d’energia. Una oposició que –és rellevant puntualitzar-ho– és contra el model de negoci, i no de l’energia verda, com és la fotovoltaica en aquest cas.

Navata, un lloc tranquil de vida plàcida, es veu sacsejat per un projecte que preveu fer un parc de plaques fotovoltaiques. L’Ajuntament, juntament amb altres de la zona, com ara el de Lladó, planta cara a un model latifundista de generació d’energia que, sostenen, no s’integra en el territori i que només beneficia grans empreses. No tothom ho veu així, és clar. El col·lectiu Renovem-nos, que agrupa científics, activistes, tècnics i professionals de la comunicació ambiental, aposta per aquestes instal·lacions i en demana el desplegament urgent, si bé sempre posant al davant la participació democràtica i garanties ambientals per a qualsevol projecte que s’impulsi. Com es veu amb Renovem-nos, tampoc és un xec en blanc. A Navata, però, no ho veuen així. D’aquí el que comentàvem abans del llogarret de la Gàl·lia. Per fer-nos-en una idea, els impulsors han escollit aquesta zona precisament per la proximitat amb la subestació de Santa Llogaia, i d’aquí ve el nom. Ballen les xifres, però estem davant d’una inversió de 38,9 milions d’euros. Els impulsors diuen que els 75.000 panells solars evitaran llançar a l’atmosfera 22.527 tones de CO2 anuals i, evidentment, sostenen que és una aposta segura per al desenvolupament socioeconòmic de la zona. De fet, ja fan promoció per buscar, també, els petits inversors. Des de Navata i Lladó, tampoc ho compren. Per ells, l’analogia més exacta és que el projecte és com una espasa de Dàmocles que bascula sobre el seu paisatge. El 2024 des de Navata i Lladó ja es va fer una primera acció que va ser impulsar una recollida de signatures per oposar-s’hi. En cap cas l’oposició és –i això ho deixa clar l’alcaldessa de Navata, Bibiana Vallmajó– contra l’energia solar, tot al contrari. L’oposició és més pel model que es vol implantar al territori, amb grans instal·lacions. De fet, el municipi de Navata des de fa uns anys ha rebut diversos projectes de parcs solars dins el seu terme municipal. S’han anat presentant al·legacions i totes han anat desestimant-se, fins aquesta vegada. El Parc Solar Santa Llogaia 5 té l’autorització administrativa de construcció de la planta solar fotovoltaica per part de la direcció general d’Energia. L’alcaldessa, Bibiana Vallmajó, de moment es mostra satisfeta que el recurs que han presentat hagi estat admès a tràmit. És un pas, diu, i remarca que seguiran atentament el projecte i tot el que aquest representi per al seu municipi. Un rebuig que també comparteix l’oposició. “El parc solar és un tema negatiu perquè afectarà un entorn natural privilegiat que quedarà completament malmès”, explica Montse Triola (Compromís per Navata).

Per fer-se una idea de fins on pot arribar una instal·lació d’aquestes característiques, i només a tall d’exemple perquè no és en absolut comparable al projecte de Navata, podem parlar de la més gran de l’Estat, la de Núñez de Balboa, a Badajoz. Ocupa una superfície de prop de 1.000 hectàrees i produeix al voltant de 832 GWh a l’any gràcies als 1.430.000 panells fotovoltaics, instal·lats sobre 288.000 fonamentacions i amb un pes total de 12.100 tones. Poca broma. Només és un exemple, és clar.

Però el que mana a Navata és, sens dubte, el dia a dia. Aquest és el que perceben els seus veïns, més enllà de les tronades que ressonen a l’horitzó d’un projecte que encara està caminant i ha enfilat camins administratius i legals que encara no s’han tancat. Veurem com acaba tot plegat. L’Ajuntament, doncs, s’ha fixat molt com a pal de paller del seu programa treballar cap a la transició energètica; un canvi de model que passa, també, per conscienciar els veïns. És un projecte transversal, perquè el medi ambient és global. Per exemple, es va ampliar la planta de tractament de nitrats i s’està apostant per la renovació de les canonades de la xarxa.

L’alcaldessa explica que un dels treballs que es fan és el de la cohesió social, amb iniciatives com ara la brigada jove –una experiència per involucrar els més joves en les activitats del poble– i propostes lligades al benestar social de la gent gran, com ara viatges i excursions. Tot plegat, diu, per anar teixint un projecte cohesionador. I precisament per cohesionar els espais i el seu ús són clau. En aquest sentit, Vallmajó explica que es vol reformar l’Era de l’Obra, la plaça del poble. De fet, ja és un espai on tenen lloc moltes activitats, però el que es vol és ordenar-lo per fer-lo més atractiu. Una de les primeres coses que es van fer, ja fa temps, va ser treure els aparcaments de vehicles; va ser un primer pas, però ara es vol anar més enllà. “Volem reformar l’Era de l’Obra perquè sigui una plaça encara més viva i anar acostumant la gent a fer-la servir més”, explica. No tot són flors i violes. Si, per un costat, des del govern es defensa l’aposta per la participació ciutadana, la representant del grup de l’oposició, Montse Triola (Compromís per Navata), retreu que no els tingui en compte a l’hora de prendre decisions; encara més, defensen que amb una diferència de només quatre vots haurien de formar part de l’equip de govern.