Una gran extensió de plaques solars a Santa Llogaia. Aquest és un projecte de renovables que es vol instal·lar al municipi i que inquieta i preocupa la gent de Navata. L’alcaldessa, Bibiana Vallmajó (Som Navata), destaca el treball que es fa des de l’Ajuntament, amb la col·laboració de l’oposició, per oposar-se frontalment a aquest projecte. Segurament per això, a banda de la mateixa sensibilitat, el govern treballa activament, com explica Vallmajó, per fer una bona transició energètica al municipi, col·laborant en aquest procés amb entitats mediambientals i municipis veïns. La feina del dia a dia a Navata, però, no s’atura. El govern ha posat el focus en el problema de l’habitatge i farà un estudi de les cases buides, i també es vol reformar l’Era de l’Obra, la plaça del municipi, un punt molt actiu socialment però que requereix una intervenció per adaptar-lo a les noves necessitats.
Què els preocupa especialment en la seva acció de govern?
Treballem per fer bé la transició energètica en l’àmbit local. De la mateixa manera que també ens estem oposant al gran parc solar que tenim projectat aquí a Navata, amb mesures que han anat tirant endavant.
Per vostès una espasa de Dàmocles.
Hem presentat moltes al·legacions i recursos al parc solar i s’ha arribat fins al contenciós administratiu, que ens l’ha admès a tràmit. És un pas. Estem contents en aquest sentit i estarem sempre atents a com evoluciona tot plegat.
Plantejava el tema de la transició energètica com un dels reptes de Navata.
Treballem conjuntament amb la plataforma Som Territori i Stop Especulació Verda, que van sorgir arran d’aquesta proposta d’instal·lació del gran parc solar, per plantejar propostes alternatives, i també fem xerrades divulgatives. També estem creant sinergies a escala local amb diferents pobles veïns, com Lladó o Cabanelles. Entre tots intentem buscar maneres de fer que aquesta transició energètica a la zona sigui sostenible i respectuosa amb el territori.
Una proposta de futur.
Volem que la transició energètica a Navata es faci bé. Cal posar plaques solars, sí, però de manera ajustada i respectuosa amb el territori, i no el que es vol fer amb aquest model de grans parcs associats a l’especulació d’empreses grans. Aquestes arriben, posen les plaques, envien l’energia a altres llocs i recullen els guanys. Aquests projectes no beneficien gens el territori. Tot al contrari, fan malbé, a més del paisatge, espais d’agricultura que són productius.
En aquesta línia, entenc que l’aigua també deu ser una preocupació.
Sí, principalment perquè sempre hem tingut els nitrats molt elevats. Tenim una planta de desnitrificació i estem molt al darrere de les explotacions agràries, de les noves llicències i vigilar que no aboquin més del que poden. Estem bastant a sobre en aquest sentit per tenir controlat el tema dels nitrats a l’aigua. A més, i pel que fa al manteniment de la xarxa d’aigua, farem –lligat a dues subvencions– canvis en canonades, que seran bastant importants. Canviarem les canonades de fibrociment de dos carrers del poble i d’un tercer lligat també a una remodelació de tot l’àmbit. Una pujarà a uns 240.000 euros i l’altra a uns 300.000 i escaig. La zona més extensa és la de la urbanització Torremirona, si bé també és cert que és la més recent.
Aquí podríem parlar de l’habitatge.
Som un poble de 1.465 habitants on gairebé totes les cases estan ocupades i les que no ho estan no baixen d’un preu de compra de 300.000 euros. És molt car viure a Navata i de lloguers no n’hi ha.
El motiu?
Cada vegada hi ha més habitatges d’ús turístic; propietaris que en lloc d’optar pel lloguer habitual opten per poder-ho centrar en el turisme. No tenim un reglament perquè no arribem al llistó. També és cert que per nombre d’habitants no en tenim tants, d’habitatges d’ús turístic. Però haurem de fer alguna cosa perquè és veritat que cada vegada hi ha més demanda i això impedeix tenir accés al lloguer de tot l’any. Ara el que farem, a través d’una subvenció lligada al tema de l’habitatge, és un estudi de les cases que estan buides i poder mirar quines actuacions podem fer perquè això canviï.
En quina situació tenen el POUM?
No fa ni cinc anys que es va aprovar. Sí que és veritat que s’han de fer alguns ajustos, però són petites modificacions. Tenim zones previstes per créixer. El que passa és que s’han de desenvolupar i és una cosa lenta. Hi ha una zona en què sembla que hi ha interès, però això depèn una mica dels propietaris. L’estructura de Navata és de cases unifamiliars. Només hi ha una zona de pisos que es va construir entre el 2000 i el 2010, amb tres edificis.
Com es relacionen amb la gent del poble, en l’àmbit de govern?
Ens agrada molt treballar la participació ciutadana i també tot el que representa contribuir a dinamitzar culturalment el municipi. Acompanyem les entitats i moltes iniciatives particulars que van sortint.
Posi’m alguns exemples.
Hem impulsat iniciatives com la xarxa de veïnatge i la brigada jove. També hem fet noves propostes més lligades al benestar social de la gent gran, com ara excursions organitzades. Ens posem d’acord amb el casal que hi ha aquí al poble i amb els interessos que tenen de visitar diferents llocs. Així, organitzem excursions i, a més a més, els animem a participar en activitats del poble. Ens agrada fer d’enllaç entre les diferents entitats.
Em parlava de la brigada jove.
És un projecte que vam iniciar l’any passat. És com un casal, però per a joves. De fet, és un concepte, un projecte, que ja existeix a la Garrotxa. La veritat és que aquí a l’Empordà no hi havia cap experiència en aquest sentit. Ens va atraure i vam plantejar-lo per veure si ens funcionaria a Navata.
Satisfets de la rebuda?
Molt. Va tenir superbona acollida. És una manera de treballar pel poble. Per exemple, van ajudar a preparar tot el tema de la festa major, col·laborant amb el personal de la brigada, posant tanques, pintant alguna línia groga pels carrers, ordenant algun magatzem. A part d’això, ho hem combinat amb xerrades formatives, també lligades amb el casal de la gent gran. Va ser molt maco i molt ben rebut pel jovent i per les famílies. Aquest any hi tornarem. I anant una mica més enllà, també volem dinamitzar en l’àmbit cultural.
Què volen fer?
La nostra idea és transformar una mica l’Era de l’Obra, que és la plaça del poble. Aprofitant que ja ha sortit la convocatòria del nou PUOSC, volem transformar aquest espai. Fa molts anys que està igual. Abans servia més d’aparcament i ara ja fa uns anys que es van treure. Volem reformar l’Era de l’Obra perquè sigui una plaça encara més viva i anar acostumant la gent a fer-la servir més. Ja és un espai on passen moltes coses i on es fa, entre altres, la festa major. Però cal actuar-hi per poder explotar-lo al màxim.