Dolors Farré
Alcaldessa de Valls (Junts)
“La calçotada és una festa i un àpat que ha traspassat fronteres”
Sobre el futur parc sanitari: “Vaig remarcar al president Salvador Illa com d’important és el «mentrestant» fins que no arribi la inversió”
“El que jo demano són trens directes a Barcelona, al matí per anar-hi a treballar i a estudiar, i al vespre per tornar a Valls”
Fa molts anys que estem dedicant milions d’euros d’inversió al centre històric El lloc per parlar dels canvis a l’estació intermodal és l’Àrea Metropolitana, entre tots els ajuntaments
Dolors Farré arribarà a l’equador del seu segon mandat en un dels moments clau per a la transformació de la ciutat. La reforma del centre històric, la finalització de l’anella cultural i social i la creació del futur parc sanitari són alguns dels reptes.
El pressupost del 2025 preveu més de 13 milions en inversions, en bona part al centre històric. La recuperació del tram de muralla de Sant Francesc n’és una. Què suposarà?
La recuperació d’aquesta muralla medieval suposa una nova porta d’entrada al centre històric, amb la millora de la seva imatge, regenerant les cases deteriorades i recuperant la part de muralla que hi ha a sota i tots els vestigis. És una inversió que fem de 2,7 milions i la part positiva és que els fons Next Generation ens subvencionen el 100% de la inversió. Les obres duraran setze mesos.
Aquest esforç inversor contrasta amb les queixes d’una part del veïnat del Barri Antic, que demana que el nucli històric no es degradi.
Com a Ajuntament, ja fa molts anys que hi estem dedicant milions d’euros d’inversió. En són una bona mostra els equipaments de l’anella cultural i social del centre històric. Enguany hem començat obres per valor de 10 milions. Una de les quals és la tercera fase de la recuperació de la capella de l’església de Sant Francesc, un espai amb molt bona sonoritat tant per fer-hi concerts com art contemporani. Aviat començarem la reforma de Ca Padró, futura seu de l’Escola de Música, on canviarem tota l’illa per convertir-la en una plaça.
I en matèria d’habitatge?
Hi ha molt d’habitatge degradat, però estem forçant els propietaris perquè tinguin cura de les seves cases. S’estan fent moltes rehabilitacions al centre històric i, d’altra banda, tenim un conveni amb l’Incasòl, que preveu la construcció de dos edificis d’habitatges al pàrquing del carrer de Sant Antoni.
Pel que fa al nombre de fets delictius del centre històric, es manté o ha baixat?
En la darrera Junta Local de Seguretat es va informar que el nombre de delictes havia baixat, però no podem abaixar la guàrdia. Està donant molt bon resultat la feina conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la policia local. També vam anunciar que cada any ampliarem la plantilla de la policia local fins a arribar als 45 agents.
Des de fa temps, la policia local reclama una nova seu.
En aquests moments, ja tenim la dotació pressupostària per poder treure enguany el concurs d’idees de la seu de la policia local. La idea és que el 2026 puguem iniciar les obres de la nova seu.
Com valora la situació del comerç local? Eixos comercials com el carrer de la Cort han vist com tanquen establiments, sovint, per falta de relleu.
El comerç és una prioritat que tenim com a govern. L’any passat ja vam augmentar la dotació pressupostària per fer campanyes i accions. És cert que existeix un problema de relleu generacional que passa a tot arreu. Tenim un comerç de proximitat singular, que hem de reivindicar. Des de Vallsgenera s’està parlant amb propietaris que tenen locals buits per tal d’ajudar-los a posar-los al dia i que els lloguin a preus assequibles a nous emprenedors.
Una altra inversió destacada és la rehabilitació de Ca Padró, que esdevindrà la nova seu de l’Escola de Música Robert Gerhard.
En les properes setmanes s’hi iniciaran les obres. Es tracta d’una inversió de 4,8 milions, i 1,8 milions dels quals els aporten els fons Next Generation. La resta de subvencions provenen de la Generalitat, l’Estat i la Diputació. La seu de l’Escola de Música és un equipament que dinamitzarà el centre històric i hi portarà molta gent.
El pressupost també fa un esforç financer en els serveis a les persones.
Aquest és el pressupost més gran de la història de l’Ajuntament de Valls i el primer eix el dediquem als serveis a les persones (serveis socials, ajuts a famílies vulnerables, etc.). Cada any incrementa la dotació, que enguany arriba als 4,7 milions.
En quin estat es troba el projecte de creació del parc sanitari de Valls?
Estem treballant en el plec per poder fer una modificació urbanística per un projecte que suposa una inversió de 70 milions. En la darrera visita del president de la Generalitat a Valls, li vaig demanar la seva implicació en tres temes: habitatge, polígon i parc sanitari. En el cas del parc sanitari, li vaig remarcar com d’important és el “mentrestant” i espero que es posi fil a l’agulla per cobrir les necessitats actuals de l’hospital Pius. El parc sanitari és un projecte a llarg termini que inclou l’hospital, el sociosanitari i el CAP, concentrats en un mateix lloc.
Existeix un compromís de la Generalitat?
En els darrers anys, hem signat convenis amb tres consellers. En breu ens visitarà la consellera de Salut i li posaré sobre la taula el tema del “mentrestant”. Recordo que l’hospital Pius dona servei a una població d’unes 70.000 persones de l’Alt Camp i la Conca.
En quina situació queda la connexió ferroviària de Valls?
Des de fa molts anys, Valls sempre ha tingut molt mala connexió amb Barcelona. Quan es van fer les obres del túnel de Roda, ens van posar set trens i això va anar bé. El que passa és que, entre retards i avaries, això és un desastre. Em preocupa que la gent pugui anar a treballar o a estudiar a Barcelona, però el que més em preocupa és el després. El que jo demano és que hi hagi trens directes a Barcelona, sobretot al matí per anar-hi a treballar i a estudiar, i al vespre per tornar a Valls. Això és el que estic negociant amb Renfe i espero que, al final, Valls tingui el servei ferroviari que necessita.
Valls és un dels municipis del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Com poden afectar les discrepàncies que ha generat la proposta de l’Ajuntament de Tarragona de donar cabuda a l’estació intermodal, en comptes de Vila-seca?
Hi havia un avantprojecte que preveia la ubicació d’aquesta estació a Vila-seca. A mi em van sorprendre les declaracions de l’Ajuntament de Tarragona. Penso que el lloc de debat per poder parlar d’aquests canvis és l’Àrea Metropolitana, entre tots els ajuntaments implicats. Espero que aquest tema es pugui reconduir.
Al gener, coincidint amb la Gran Festa de la Calçotada, Valls obria el calendari de la campanya de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. Què ha suposat per al municipi?
Valls és un dels municipis que han liderat aquesta iniciativa, que hem rellançat amb el projecte Terra Calçotada, compartint-ho amb altres agents com la IGP Calçot de Valls, la cooperativa, les DO i la restauració, i que acabarà amb un nou museu que serà un atractiu turístic: la Masia de la Calçotada. La calçotada és una festa i un àpat que ha traspassat fronteres –ho vam veure amb aquella calçotada simultània en moltes ciutats europees–. La calçotada és un tresor que hem de preservar i estem molt satisfets que fos el tret de sortida de la Regió Mundial.
Quin balanç fa del primer any i mig de funcionament del Museu Casteller de Catalunya?
Durant el primer any hi van passar més de 21.000 visitants, una dada que va superar les expectatives. Hem aconseguit que aquest equipament turístic i cultural es consolidi. A més, és un museu viu; per això hi vam posar les ulleres 3D, i de cara a l’any que ve hi ha un altre projecte virtual que encara cridarà més l’atenció. Estem molt satisfets que el Museu Casteller sigui a Valls, quilòmetre zero del món casteller, i casa de tots els castellers i castelleres del país i del món.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.