Derivada política
L’opa del BBVA al Banc Sabadell provoca un rebuig unànime a Catalunya i també alguns enfrontaments polítics
El govern espanyol ha convocat “una consulta prèvia a la presa de decisió”, un mecanisme inèdit en aquest tipus de casos
El 30 d’abril passat, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) va donar llum verda a l’opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, una operació que, en cas de concretar-se, alterarà de dalt a baix el sistema financer i els equilibris entre Catalunya i Espanya i tindrà conseqüències notables des d’un punt de vista laboral i de servei a les empreses i als particulars. En una jornada maratoniana, els cinc membres de la Sala de Competència de la CNMC van aconseguir arribar a un acord unànime, tal com pretenia la seva presidenta, Cani Fernández. Competència considera que els compromisos presentats pel BBVA “han permès resoldre els riscos”, com ara “l’empitjorament de les condicions comercials per a particulars, pimes i autònoms”, i fixa alguns condicionants per atenuar-los. L’organisme, doncs, autoritza l’operació, que ara queda en mans del govern espanyol.
Aquest canvi d’escenari ha provocat que, en els darrers dies, la crisi financera hagi donat pas a la política, amb una derivada a Barcelona i una altra a Madrid. En el tauler de joc de l’operació no només hi ha un xoc entre entitats financeres, entre el predomini del model espanyol i el manteniment del reducte català, sinó també una pugna política gens menyspreable, a banda de la vocació irreprimible dels partits de desgastar els adversaris en el moment en què aquests expressen qualsevol dubte o manifesten la més mínima incoherència. L’endemà mateix, la decisió de la CNMC es va convertir en un dels principals temes del Primer de Maig, juntament amb la reducció de la jornada laboral, i algunes veus significatives, com ara la vicepresidenta del govern espanyol i els principals líders dels partits catalans, s’hi van pronunciar en contra. Una de les més contundents va ser Yolanda Díaz, que va qualificar l’opa d’“error majúscul” i va instar el govern espanyol, el seu govern, a no autoritzar-la.
Derivada espanyola
Aquest dilluns, Pedro Sánchez va anunciar que l’endemà mateix el govern obriria “una consulta prèvia a la presa de decisió amb l’objectiu de recollir l’opinió d’organitzacions, de ciutadans i d’associacions”, i va remarcar que la intenció del seu govern és “ajudar perquè les empreses creixin, guanyin volum, també competitivitat, però sempre que això beneficiï l’interès comú del país i dels seus ciutadans”. La iniciativa, que va donar a conèixer en el decurs de la seva intervenció a les jornades del Cercle d’Economia que es celebren a Barcelona, va provocar la reacció immediata del Partit Popular, que fins en aquell moment havia evitat pronunciar-se sobre l’operació. De fet, Alberto Núñez Feijóo es va veure forçat a fer-ho el dia en què participava a les mateixes jornades on hores abans havia desfilat el seu principal adversari polític. El líder popular va passar per Barcelona sense mullar-se però sense desaprofitar l’avinentesa per erosionar l’executiu de Sánchez. Després d’avisar que la seva opinió era “irrellevant” –una valoració ben sorprenent venint d’un dirigent polític i expressada en el moment en què la pilota era a la teulada de l’esfera política–, Feijóo va assegurar: “A mi m’agrada la competència bancària.” Això sí, el líder del PP va afirmar que la consulta pública era “una frivolitat impròpia d’una economia de l’euro”. Feijóo va advertir que “si [el govern espanyol] utilitza la consulta per allunyar-se de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia [la CNMC], l’acusació d’arbitrarietat sorgirà immediatament”. També va assegurar que la consulta és un mecanisme que no està “inclòs” en la llei i que marca un “precedent” de cara a possibles fusions. Malgrat no expressar clarament la seva opinió, el líder popular no se’n va estar de retreure que el govern de Pedro Sánchez no hagi expressat obertament les motivacions per “autoritzar o desaconsellar la fusió”. I va sentenciar: “Governar és tenir opinió.”
El govern espanyol es va defensar a través del ministre d’Economia. En el mateix escenari en què havia intervingut Feijóo, Carlos Cuerpo va dir que la consulta era un instrument per permetre “fer una valoració completa” i “amb totes les garanties”, i va defensar-la com “una bona pràctica” per disposar de “tota la informació”. El ministre també va deixar anar una ocurrència: “Ja sé que us agraden els referèndums, però això no n’és cap.” Cuerpo va expressar la “preocupació” per la repercussió que pot tenir l’operació pel que fa a “la competència, la inclusió financera, la cohesió territorial i l’ocupació”.
Derivada catalana
A Catalunya hi ha hagut unanimitat en contra de l’opa al Banc Sabadell. Però també s’ha desfermat una petita crisi política, en bona part provocada pel vot del conseller delegat proposat per Junts a la CNMC, Pere Soler. El tema va provocar la resposta de Carles Puigdemont a través de la xarxa social X. Puigdemont va assegurar que s’havia “confós malèvolament [...] el paper del conseller nomenat a proposta de Junts per Catalunya” i el va defensar sentenciant que “no defensem ni defensarem els interessos d’una entitat financera en particular, perquè no tenim interessos en cap de les dues que hi ha en joc”. Tot i això, es va afanyar a desmarcar-se de l’actuació de Soler i, sense criticar-lo directament, va admetre que hi havia “una discrepància entre el que el conseller ha cregut millor per a Catalunya” i el que defensa la formació.
Els republicans van aprofitar la contradicció per atacar Junts. Primerament, a través de la secretària general, Elisenda Alamany, qui va dir que l’opa era “una molt mala notícia per a Catalunya”, sobretot si es feia “amb vots que haurien de defensar Catalunya”. I va etzibar que “defensar Catalunya es fa en aquestes coses i el país no aguanta més jugades mestres”.
També s’hi va pronunciar el president del partit. Sense citar els juntaires, Oriol Junqueras va sentenciar que “en aquest tema hi ha qui diu una cosa i fa la contrària. Cal deixar les coses clares”. Els republicans també han volgut posar de manifest les possibles contradiccions al Parlament i han registrat una proposta de resolució perquè, “a l’empara de l’interès general i amb la finalitat de vetllar per l’equilibri econòmic territorial que l’Estat ha de garantir tot preservant una política d’estabilitat ocupacional, acordi denegar l’autorització de l’opa que el BBVA té formulada sobre el Banc Sabadell”. Junqueras, que ja es va pronunciar en contra de l’opa del BBVA al Sabadell l’endemà mateix que es donés a conèixer la decisió de la CNMC, va assegurar que l’operació financera “no beneficia el país” i va explicar que la proposta de resolució presentada al Parlament busca que la resta de formacions es “pronunciïn amb claredat” sobre aquesta qüestió i que “no alimentin la confusió”. En tot cas, el tema seguirà portant cua, tant abans com després del moment en què el govern espanyol decideixi finalment quina decisió pren.