El batec de la Cellera de Ter
El teixit associatiu del poble és un dels punts forts que reivindiquen tots els grups municipals
Els festivals, la música i l’art en general són un tret d’identitat cellerenc que destaca a la comarca
Els projectes i el destí de les subvencions són un pou de conflictes entre el govern municipal i l’oposició
El municipi selvatà, amb una mica més de 2.000 habitants l’any passat, és un poble que sempre ha destacat a les comarques gironines pel teixit social i els artistes que han despuntat tant a dins com a fora del país, amb més de 50 cellerencs que han format grups de rock; per exemple, a la Cellera va néixer el grup Van de Kul, Petit Fours i el discjòquei Salvi Vila, que ha creat senzills que han creuat el continent. El percentatge tan alt d’artistes en un poble tan petit té a veure, en gran part, amb les entitats i activitats que es duen a terme al municipi; aquesta xarxa comunitària és la que volen mantenir tant l’equip de govern com l’oposició, posant al capdavant la gent del poble i les seves associacions perquè tot continuï rutllant com fins ara.
A la Cellera tothom es coneix, i també hi perduren comerços antics, com el de mobles Casassas, Can Fanera, el bar La Presó i Can Salvà. Així mateix, han obert nous restaurants, bars, carnisseries i rebost. Per tant, és un poble que segueix viu i que valora la comunitat. Una essència que vol assegurar i que es marca com a prioritat l’alcalde actual, Sergi Serramitja (Som Cellera, d’Independents). Per la seva banda, el grup municipal a l’oposició, Cellera Acció Municipal (CAM), d’ERC, amb Gemma Panella al capdavant, també creu que la riquesa del poble és el teixit associatiu, i que moltes coses s’inicien o es mantenen gràcies al seu esforç i als tècnics municipals.
Una de les activitats que es duran a terme al municipi és el Festival Rizomes, al juny, on esperen duplicar la població actual amb els assistents. Enguany se’n farà la cinquena edició, la més ambiciosa fins ara. Els concerts tindran lloc a la plantació de pollancres de Can Ribes, situada a la vora del riu Ter, i es transformarà durant les dues setmanes prèvies al festival en un laboratori creatiu en què les arts visuals, la música i l’arquitectura efímera trobaran un punt d’unió en un entorn natural. “L’esdeveniment pretén revitalitzar la cultura en aquest lloc rural de Catalunya, evitant les massificacions i apostant per un model de proximitat, amb una gestió responsable dels residus i del consum d’aliments”, explicaven els responsables.
En aquesta edició també s’incrementa la presència d’artistes internacionals com ara la banda de jazz alemanya Fazer; l’acordionista suís Anatole Muster; els polonesos Bloto i el seu hip-hop instrumental imbuït de nu jazz; el músic francès Pierre Bastien, que construeix els seus propis instruments; la banda londinenca de folk-rock progressiu Hoy Chorale; una figura de l’escena electrònica londinenca com Beringei, i el toc experimental de l’electrònica de l’uruguaià Lechuga Zafiro. El festival proposa una combinació de concerts de diversos gèneres, com ara el folk, el jazz, l’electrònica i el hip-hop, amb sessions de discjòqueis. Tot un esdeveniment digne de grans ciutats.
“Nosaltres vam treballar perquè s’utilitzés el comerç local, perquè el menjar del festival fos d’aquí i perquè la gent de la Cellera hi pogués entrar gratuïtament”, diu la cap de l’oposició, Gemma Panella, i hi afegeix: “No sabem fins a quin punt el consistori està vetllant per aquests interessos. No sabem si des de Cultura s’hi està fent alguna cosa...” Així i tot, afirma que és un acte positiu per al poble. Serramitja va més enllà i creu que el festival serveix per posar la Cellera al mapa, i que tindrà un impacte econòmic molt bo per al comerç i la restauració. A més a més, destaca que és un festival “molt personal i amb un segell propi, no depèn de patrocinadors”, assegura el batlle, i continua: “És un festival que s’autogestiona.” També avança que, enguany, tindrà tres escenaris, per a l’art, la música i l’arquitectura, i on es respectarà la natura –s’ha calculat que el Rizomes té una mitjana d’emissions de CO2 d’aproximadament el 51% respecte a la mitjana de festivals europeus.
Seguint amb els esdeveniments, la Fira de Luthiers de la Cellera va celebrar l’última edició l’any 2022, la quarta. En aquest sentit, Panella i el seu equip assenyalen: “Els últims anys ens costava engegar-la, i potser no l’hauríem continuat.”
Projectes en marxa
Molts dels projectes que s’estan executant (o que estan previstos) a la Cellera són continuistes. És a dir, plans que s’havien iniciat o proposat en el mandat anterior. De fet, en una entrevista anterior, Serramitja va explicar que el 2024 el van destinar a acabar projectes iniciats i a donar-hi la seva visió. “En el programa electoral, els de Som van dir que farien unes coses que no estan fent, i segueixen les iniciatives que nosaltres vàrem engegar, però perquè no ho poden aturar”, assenyala Panella.
Per un altre costat, l’alcalde, sobre la subvenció del Puosc, anuncia que s’ha sol·licitat per dues línies diferenciades. L’una, per acabar l’edifici de Can Triola, que espera que es converteixi en un edifici on es puguin agrupar totes les oficines, serveis tècnics, la policia, una oficina d’atenció al client de l’Ajuntament a la plaça i poder convertir l’actual edifici de l’Ajuntament en un hotel d’entitats on hi hagi espai per a la gent: per a l’escola de música, per a joventut, un espai per a les entitats i que cadascú “pugui tenir el seu racó”. I l’altra part està destinada a substituir el cobert de l’envelat del Pasteral per tenir un espai de celebracions “digne”. S’hi destinaran 400.000 euros: 200 i escaig, per al nou edifici de l’Ajuntament, i 181.000, per al Pasteral.
L’oposició, però, creu que l’import del Puosc s’hauria d’aprofitar per arreglar els carrers: “Això és una qüestió de prioritats, i cada equip de govern pot tenir les seves”, assevera Panella, que a més pensa que aquests diners “són els que et permeten fer les inversions que no pot assumir un ajuntament petit”. “Una de les crítiques que feien a l’antic govern era que els carrers estaven deixats, i justament quan tenen oportunitat de demanar uns diners per arreglar aquests carrers, els destinen a una altra cosa”, hi afegeix. També tenen la sensació que s’han “deixat escapar algunes subvencions; necessitem polítics que sàpiguen demanar i que estiguin molt al cas”. Finalment, l’objectiu és comú: millorar la Cellera i mantenir-ne l’esplendor.
