De vocació política i altres vivències

Fer un pas al costat “va ser difícil de nassos”. Així de contundent es va expressar ahir el president Artur Mas per explicar què va representar per a ell fa deu anys renunciar a la presidència de la Generalitat en favor de Carles Puigdemont per aconseguir el suport de la CUP en la investidura. Amb aquesta renúncia feta a partir de la “transcendència” del moment i “en benefici del projecte” de país, va facilitar la formació d’un govern independentista sorgit de la llista unitària Junts pel Sí que tiraria endavant mesos després el referèndum de l’1-O. Mas va compartir ahir aquestes vivències al costat del fins l’any passat lehendakari Iñigo Urkullu, que a diferència de l’expresident de la Generalitat va assegurar que la seva retirada de la primera línia de la política “va ser fàcil”. Tots dos van compartir les experiència d’una vida dedicada a la política en un col·loqui organitzat per la Facultat de Filosofia de La Salle-Universitat Ramon Llull moderat per l’exconseller Santi Vila.

Retornant al 2015, Mas va assegurar que en aquell moment, amb un Parlament amb majoria sobiranista, i amb una “gran coalició” i un objectiu compartit, només hi havia dues opcions. “O enrocar-te i posar en perill la coalició i la majoria”, o “marxar” i “donar una oportunitat” a tot aquell moviment perquè “pogués progressar”. “Hi ha un moment que decideixes sol. No perquè no tinguis ningú al costat sinó perquè has d’assumir la decisió i les conseqüències”, va assegurar per justificar el que finalment va succeir: “Entre quedar-me i marxar, vaig triar la segona opció.” Una decisió que Mas va recordar que “no tocava” perquè li havia “costat molt” arribar a la presidència de la Generalitat, després d’uns anys com a cap de l’oposició (2003-2010) i després de dos mandats (2010-2015) marcats per la crisi econòmica, les retallades, les polítiques d’austeritat i la majoria del PP a Espanya. “Va ser una decisió molt complicada però només se’m pot atribuir a mi haver-la pres”, va insistir.

En canvi, per Urkullu va ser una decisió “fàcil” que buscava el relleu generacional, en una última etapa de mandat en què ell i el seu govern van treballar per deixar al futur executiu basc un “llegat escrit de més de mil folis”, va assegurar. “Això ens va ajudar a fer que l’abandonament de la primera línia de la política fos més fàcil”, va assegurar.

Aquesta diferència en el moment de deixar la primera línia política va ser bàsicament el punt en què més distanciades van estar les vivències exposades ahir durant l’acte. Així, per exemple, Mas i Urkullu van coincidir a assegurar que la vocació política és“per sempre” i “permanent” i ha d’anar acompanyada, segons el president, “per un sentit de la responsabilitat”, i segons el lehendakari, “pensant en el bé comú”. Una vocació que Urkullu assegura que ja li va venir a través de la família i el seu “compromís” assumit també quan ja va començar a militar al PNB, on va trobar molts referents, començant pel primer lehendakari, Joseba Andoni Aguirre. Mas va destacar la importància que per a la seva carrera va tenir començar a treballar en l’empresa privada i va afirmar que la seva millor escola va ser la de sortir escollit regidor a l’Ajuntament de Barcelona i estar uns anys a l’oposició.

Pel que fa a les habilitats i tècniques que ha de tenir un líder polític, Mas en va destacar cinc: tenir un projecte, saber escoltar i “no només sentir coses”, decidir, saber envoltar-se de gent bona, “lleial però no obedient” i, finalment, “assumir les conseqüències de les decisions”. Urkullu es va expressar en el mateix sentit, destacant també la importància “d’envoltar-se dels millors”, “estar atent a la realitat canviant” i saber gestionar el temps. A més, va afegir la importància de la modèstia i tenir la menor vanitat possible.

En l’acte sobre el lideratge polític hi van ser presents nombrosos exconsellers del govern català, també l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que va protagonitzar un dels moments distesos de la trobada, quan interpel·lat per Santi Vila va intervenir en el torn obert al final del col·loqui per afirmar que la política “pot treure de tu el pitjor”, fet que et pot portar a “acabar amb allò de «que us bombin!»”. Mas va insistir que al final d’una carrera i amb el pas del temps, els polítics i els mandataris seran recordats pels seus actes, pels fets i no pas per les crítiques rebudes, sobretot d’uns adversaris que, com va afegir Urkullu, massa sovint viuen en la “queixa permanent” i el “no fer res”.

Els dos presidents van acabar l’acte constatant que els lideratges en política no són fàcils, “has d’aguantar molt” i en alguns moments “ho engegaries tot a rodar”, però alhora van saber transmetre la passió per una feina “que es porta a dins” i que han viscut “amb gran intensitat”.