Portugal busca estabilitat

Portugal celebra avui eleccions legislatives marcades per un rerefons d’inestabilitat política i la preocupació, en bona part dels votants, per qüestions relacionades amb l’elevat cost de la vida. Es tracta del tercer avançament electoral en tres anys, després que al març el Parlament negués la confiança al primer ministre, Luís Montenegro, líder del conservador Partit Social Demòcrata (PSD), per un afer de corrupció. En els pròxims mesos, els portuguesos han de tornar a les urnes per a les eleccions municipals i presidencials.

Tot i que els sondejos atorguen un avantatge a la coalició de Montenegro, la fins ara governant Aliança Democràtica (AD) podria quedar lluny dels 116 escons necessaris per assegurar-se la majoria absoluta, fet que abocaria al perill de bloqueig. En aquesta última legislatura, AD va poder formar un govern de minoria i, més endavant, aprovar la llei de pressupostos gràcies a la col·laboració dels socialistes (PSP). Però les relacions entre els dos partits s’han refredat i no està garantit que els socialistes acudissin de nou al rescat del centredreta, en cas de necessitat.

La campanya electoral va arrancar amb la immigració acaparant titulars després que el govern en funcions anunciés que prop de 18.000 sensepapers rebrien una notificació per abandonar el país pròximament. El líder del PSP, Pedro Nuno Santos, es va afanyar a acusar Montenegro d’intentar treure rèdit polític de l’expulsió d’estrangers en situació irregular quan, en realitat –va assegurar–, aquest procés ja estava en marxa, i va criticar la “incompetència” de l’executiu després d’un any al poder. La situació econòmica del país ha dominat també bona part del debat. Tot i que analistes com Pedro Martins, professor de la Nova School of Business and Economics de Lisboa, sostenen que, guanyi qui guanyi, el futur govern heretarà una economia en “bona trajectòria”, al carrer els portuguesos es queixen de la inflació, els baixos salaris i l’elevat cost de l’habitatge.

Els comicis d’avui serviran també per mesurar la força del partit d’extrema dreta Chega, que va sorprendre en les últimes eleccions generals, fa poc més d’un any, quan es va consolidar com a tercera força al Parlament superant per primer cop el milió de vots i quadruplicant el nombre de diputats –va passar de 12 a 48–. Les enquestes preveuen que es mantindrà com a tercera força, fet que complicaria l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i la governabilitat que s’han fixat Montenegro i la seva coalició, compromesos a no pactar amb Chega. El partit xenòfob ha vist validat, amb la caiguda del govern de centredreta, el seu discurs anticorrupció i antielit.

El destí de Montenegro va quedar sentenciat després que la premsa revelés l’existència de pagaments a una consultora de protecció de dades propietat de la seva família per part d’empreses privades que tenen adjudicades concessions estatals. L’escàndol va provocar la presentació de dues mocions de censura, de Chega i dels comunistes, que Montenegro va salvar amb l’abstenció dels socialistes. Tot i que la seva coalició de govern només disposava de 80 dels 230 escons de la cambra, la pressió per l’escàndol va obligar Montenegro a sotmetre’s a una moció de confiança que tenia perduda d’entrada. La caiguda de Montenegro s’afegeix a la del seu predecessor, el socialista António Costa, que va dimitir del càrrec el novembre de 2023 després que la justícia obrís una investigació sobre la seva possible implicació en un cas de corrupció. La investigació no ha trobat proves que el poguessin incriminar i Costa és avui president del Consell Europeu.