Un pla que interpel·la tothom
El Pacte Nacional per la Llengua estableix objectius i pressupost en tots els àmbits per fomentar l’aprenentatge i l’ús social del català
S’organitza en 21 línies d’actuació fins al 2030 amb una dotació mínima anual de 200 milions per part del govern, 256 enguany
Fruit de més de tres anys i mig de feina de grups polítics, ciutadania, experts i agents culturals i socioeconòmics, el Pacte Nacional per la Llengua que 24 col·lectius i entitats van signar dimarts sota els auspicis del govern vol ser el far que guiï l’actuació al voltant del català de les administracions públiques i del conjunt de la societat en els propers anys. Amb un gran objectiu: fer reviscolar la llengua i posar fre a l’emergència lingüística que hom coincideix que viu. Els responsables no s’han cansat de dir que el text és tot just un punt de sortida i no pas d’arribada, i que anirà guanyant cos a mesura que es vagi revisant i s’hi afegeixin nous actors. D’entrada, el pacte, proposat a cinc anys vista, s’estructura en nou horitzons i 21 àrees d’actuació que abasten tots els àmbits de la vida, dins dels quals s’han definit mesures que volen ser “aplicables i avaluables”. Per això el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, compareixerà cada any davant del Parlament i el Consell Social de la Llengua. A més ja inclouen dotació pressupostària: enguany s’hi destinaran 256 milions que aporten la majoria de departaments, i se’n reservaran com a mínim 200 cada any fins al 2030. Vet aquí les principals línies.
Oficialitat i sector públic
D’entrada es defineix el català “sempre” com la llengua d’ús institucional i corporatiu “normal” de la Generalitat, que es compromet que totes les seves institucions i representants s’hi expressin en les comunicacions públiques. El pacte planteja a més l’objectiu que el català sigui oficial i llengua de relació en tots els organismes on Catalunya té presència –començant per l’administració local i empreses concessionàries, seguint per la de l’Estat i acabant per les institucions europees–, i que se’n garanteixi l’ús efectiu als serveis i al sector privat, en totes les activitats i modalitats de consum. Així, es treballarà per assolir “l’ús normal” de la llengua en la justícia, el món jurídic i el dret, a més de la salut i l’assistència sociosanitària, per garantir els drets lingüístics dels pacients i les persones vulnerables i dependents.
Educació i universitat
El text defineix el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge “normalment emprada” en el sistema educatiu, i insta a garantir que tot l’alumnat acabi l’educació obligatòria “havent assolit el ple domini” de la llengua, tant oral com escrit. Igualment, diu que cal garantir que el sistema d’atenció a menors fa “un acompanyament adequat” en el procés d’adquisició, apreciació i ús del català. Enguany es destinen 104 milions a enfortir el model educatiu, dels quals 78 van a ampliar el nombre d’aules d’acollida o 13 més a reforçar els plans educatius d’entorn, incloent-hi les activitats extraescolars. En l’àmbit universitari es garantirà que es poden cursar tots els estudis en català, i es reforçarà el “paper tractor” de les universitats en l’aprenentatge, ús i valoració de la llengua, enfortint a més relacions entre totes les dels Països Catalans.
Formació i sensibilització d’adults
Es reforçarà “de manera estable i garantida” l’oferta formativa de català per a adults, sobretot els nouvinguts. A tal fi es reserven uns 53 milions enguany, la majoria per “rellançar” el Consorci per a la Normalització Lingüística i el seu sistema d’acollida i ensenyament de la llengua. A més, es fa una crida a estimular la participació d’altres actors per cobrir la demanda formativa. En la mateixa línia, el pacte insta a desenvolupar “polítiques potents de sensibilització, dinamització i foment” del català que en potenciïn “l’aprenentatge, l’apreciació i l’ús”.
El món del treball
El pacte, signat per les grans patronals i sindicats, reconeix el paper central del món del treball i situa com a prioritat “multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català” en l’entorn laboral, a fi de situar-lo com a llengua habitual als centres de treball. Amb aquest fi, si bé l’aportació pública prevista aquí és minsa, poc més d’un milió d’euros, cita mesures com millorar l’accés a la formació i l’acreditació en català en les relacions laborals, o que l’administració promogui la llengua en el marc de la negociació col·lectiva, a través d’ajuts, subvencions i clàusules de contractació pública.
Oferta cultural i comunicativa
El text advoca per incrementar i diversificar l’oferta cultural i mediàtica en tots els canals i formats, sobretot en l’àmbit digital i audiovisual, fomentant continguts de qualitat “que reforcin la vinculació amb la llengua”, especialment entre les noves generacions. Així, fixa la fita de consolidar 3Cat com a “agent actiu” i fomentar la programació en català sobretot en l’àmbit infantil i juvenil. També insta a garantir una “oferta comunicativa i informativa suficient”, i a fer que la cultura i el consum de mitjans en català “arribi de manera normalitzada” a la població de “llengua familiar diferent” arreu dels Països Catalans. Aquí destaquen els 39 milions previstos per a l’audiovisual en català, si bé també hi ha ajuts per als mitjans de comunicació, per al pla nacional del llibre i la lectura o per garantir producció editorial, cinematogràfica i discos en català a les biblioteques.
Llengua compartida i digital
El pacte aposta per reforçar la cooperació entre els territoris de llengua catalana, amb més coordinació de les institucions lingüístiques, per enfortir-la arreu de la catalanofonia i projectar-la a l’exterior. Així, s’insta a disposar d’un model de “llengua flexible i constantment actualitzat” per adaptar-se a nous contextos socials i digitals, que vetlli per la “qualitat” i per actualitzar la normativa. A nivell tecnològic, cal fomentar que els nous productes tinguin versió en català, que en aquest camp es creï un “sistema de governança” amb perspectiva de tota la comunitat lingüística, i que la llengua se situï entre les capdavanteres en tecnologies lingüístiques i intel·ligència artificial.
Consciència i sensibilització
El darrer horitzó insta a promoure una “consciència lingüística col·lectiva” que reforci la vinculació social amb la llengua, a través d’accions d’informació sobre la realitat lingüística i de sensibilització, sobretot entre les noves generacions, per fomentar “actituds positives” envers l’ús i transmissió del català. Cal generar espais de socialització en català per facilitar la pràctica informal de la llengua, i sensibilitzar els actors implicats, sobretot el món associatiu i el de l’esport.
100.000 nous parlants cada any
Tots els indicadors han detectat en els últims anys el que s’ha denominat emergència lingüística, especialment pel decreixent ús social del català. Cal cercar les raons en la globalització i els canvis tecnològics però també especialment en el creixement demogràfic del país –un 37,1% dels catalans són nascuts a fora, segons dades del 2023– que ha fet caure en picat, si no en xifres absolutes, sí en termes relatius, l’ús del català a Catalunya.
El Pacte Nacional per la Llengua es proposa posar-hi remei, tot enumerant dos primers horitzons introductoris i transversals, que afecten la resta. El primer defineix els criteris generals d’una “política lingüística integral”, que passen per quatre trets: acció coordinada entre administracions, actors polítics, sector privat, entitats, sector associatiu i el conjunt de la població; dotació estable de recursos els propers cinc anys; responsabilitat col·lectiva i aposta per la cohesió social. En aquest punt, així, insta a construir una cultura lingüística “que reconegui totes les veus i tots els accents”, a promoure la unitat de la llengua tot intensificant la cooperació interterritorial “des del respecte mutu” o a anar cap a una normalitat de la llengua que implica “que sigui assumida per totes les sensibilitats polítiques i ideològiques”.
El segon horitzó es posa un objectiu ambiciós: que el nombre de persones que saben parlar català augmenti per sobre del ritme de creixement demogràfic, per recuperar el terreny perdut. Això és, unes 600.000 persones entre ara mateix i el 2030, a raó d’unes 100.000 cada any. En aquest sentit, el pacte recorda que el nombre de parlants residents de més de 14 anys se situa segons les últimes dades en uns 5.455.000 persones, amb la qual cosa amb l’augment proposat s’arribaria a l’entorn dels sis milions de potencials parlants el 2030, “molt per sobre” dels 5,2 milions que es registraven l’any 2018. La feina serà ingent.
