política
L’Estat pressiona per una oficialitat “total” però “progressiva” del català a Europa
La qüestió es debatrà i segurament votarà dimarts en la reunió del Consell d’Afers Generals
El ministeri confia que s’aprovarà tot i les reticències expressades fins ara per una desena d’estats
La reivindicada oficialitat del català a la Unió Europea entra en una setmana decisiva. A tres dies que se celebri el Consell d’Afers Generals de la UE, la reunió de ministres d’Afers Europeus que debatrà i, previsiblement, votarà sobre la qüestió, el govern espanyol pressiona per aconseguir la unanimitat dels 27, necessària per poder aprovar l’oficialitat de les tres llengües cooficials, junt amb el castellà. Fonts del ministeri d’Exteriors apuntades per l’ACN confirmen que l’executiu de Pedro Sánchez busca que s’adopti l’oficialitat “total” del català, el basc i el gallec, i descarta cap fórmula “parcial”, però admeten que hauria de tenir una implementació progressiva, ja que s’haurà de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents. “No es tenen totes les capacitats -d’implementació- de cop. Si s’adopta dimarts, les tres llengües seran oficials dimarts, però la implementació no pot ser de cop”, justifiquen aquestes fonts.
Fins ara, l’Estat espanyol ha topat amb les reticències d’una desena d’altres estats membres. Malgrat això, en l’esborrany de l’agenda de la reunió, l’oficialitat de les tres llengües continua constant com a punt “d’adopció” i, de fet, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquesta setmana que el govern espanyol manté la voluntat de sotmetre la qüestió a votació i que continua treballant per aconseguir el consens entre les 27 capitals. Les fonts diplomàtiques, això sí, admeten que l’agenda de la reunió pot modificar-se fins a l’últim moment i que la presidència de torn del Consell de la UE, encarregada d’organitzar els debats i reunions dels 27 i que ostenta Polònia, pot decidir dimarts mateix si la qüestió se sotmet o no a votació.
La majoria de països continuen “analitzant” en detall la proposta espanyola, que prova de convèncer la resta de capitals comunitàries admetent també que es tracta d’una qüestió molt rellevant políticament per a l’executiu de Pedro Sánchez. I és que l’oficialitat del català a la UE és un dels compromisos establerts entre el PSOE i Junts en l’acord per fer presidenta del Congrés a Francina Armengol, que mesos després va derivar en el suport dels de Carles Puigdemont a investir Sánchez. Precisament, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s’ha mostrat avui molt caut al respecte quan ha estat preguntat a l’Aplec del Cargol. “És un tema molt seriós per a la nació, tothom sap la feina que ha de fer i la feina que hem fet”, ha dit, per justificar no haver d’entrar en més valoracions “a roda de titulars”. “No és moment d’especulacions ni de gesticulacions”, ha conclòs. També des de Lleida, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha defensat que el català ha de ser “plenament oficial a la Unió Europea”, ja que ha remarcat que té “molts més parlants que moltes llengües que ja són oficials”. “Som ciutadans europeus i tenim tot el dret de poder utilitzar-la”, ha reivindicat, i ho ha de poder fer “en tots els àmbits, també tots els àmbits de la Unió Europea”.
Documents de l’Estat
En tot cas, per vèncer les reticències de la resta de governs, la majoria dels quals sota l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), l’executiu espanyol ha fet circular una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per a altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc. Per això, les fonts d’Exteriors expliquen que l’Estat ha defensat en les reunions de preparació que la proposta plantejada està “feta a mida” pels casos concrets del català, el basc i el gallec. El govern espanyol ha reiterat en diverses ocasions que la seva oficialitat no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.
En aquest sentit, un altre dels grans arguments és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials, és la tretzena més parlada, per davant fins i tot de l’anglès, a més del danès, el finès o el suec.
Davant dels dubtes expressats per alguns membres sobre els costos derivats, l’Estat espanyol també ha defensat des de l’inici que es farà càrrec de totes les despeses. Un informe preliminar de la Comissió Europea estimava el cost de la mesura en 132 milions d’euros, xifra que l’executiu comunitari va extreure arran de fer una comparativa amb el que va suposar la implementació de l’oficialitat del gaèlic, l’última llengua que va esdevenir oficial, l’any 2007.
L’últim precedent
Irlanda va adherir-se al bloc comunitari el 1973, però no va ser fins al 2005 que va presentar formalment la petició al Consell de la UE perquè el gaèlic fos reconegut com a llengua oficial a la UE. Segons dades del govern d’Irlanda, recollides igualment per l’ACN, el 2022 prop d’1,9 milions de persones admetien poder parlar aquesta llengua, però amb diferents nivells de fluïdesa, ja que només 195.000 afirmaven parlar-la habitualment.
Al 2007, els estats membres van donar llum verd a la petició, però la manca de traductors i intèrprets de la llengua va fer impossible l’oficialitat en la pràctica fins al 2022. Precisament, els problemes per trobar intèrprets va portar a l’aplicació d’una excepció que va permetre retardar durant 17 anys la cobertura lingüística completa de l’irlandès a les diferents institucions europees. En concret, es permetia aixecar l’obligació que les institucions garantissin interpretació en irlandès en rodes de premsa, als plens o comitès de l’Eurocambra, així com l’obligatorietat que tots els documents oficials fossin publicats també en gaèlic.
L’excepció es va derogar el 31 de desembre de 2021 i, en conseqüència, l’1 de gener de 2022 el gaèlic va assolir finalment l’estatus de plena oficialitat després que el govern d’Irlanda es comprometés a aportar un equip de traductors que garantissin la cobertura de la llengua a les institucions. Des d’aleshores, els documents oficials del Consell de la UE i de la Comissió Europea s’adopten també en irlandès i s’ofereix interpretació en rodes de premsa i conferències destacades d’ambdues institucions.
Al Parlament Europeu, això sí, encara s’aplica una excepció al gaèlic, que també afecta el maltès. Per manca de recursos d’interpretació, la llengua es pot parlar al ple de l’Eurocambra, però no es garanteix traducció en altres discussions a diferents nivells, com són els comitès parlamentaris.