Política

Discurs coincident, cimera pendent

L’1 de desem­bre del 2005 –amb l’Esta­tut del Par­la­ment aca­bat d’entrar al Congrés– Artur Mas es va plan­tar a la Lon­don School of Eco­no­mics de Lon­dres, think tank uni­ver­si­tari on Ant­hony Gid­dens donava cos doc­tri­nal a la ter­cera via de Tony Blair, una síntesi de capi­ta­lisme i soci­a­lisme que, pas­sada pel sedàs de la crisi, sem­bla tor­nar a ins­pi­rar el líder de CiU en les recep­tes per reac­ti­var l’eco­no­mia. Deia Gid­dens que amb la cai­guda del Mur de Berlín es podia donar el cas que els par­tits d’esquer­res, del cen­tre i de la dreta del cen­tre com­par­tis­sin una mateixa lluita, per exem­ple, con­tra l’atur. I, cer­ta­ment, les recep­tes de Mas i de José Mon­ti­lla –que es decla­rava libe­ral ja abans de pas­sar per La Caixa, per cert– des­gra­na­des en dues con­ferències, són dos enfo­ca­ments coin­ci­dents, mal­grat algu­nes diferències evi­dents, també d’apro­xi­mació.

Però tot i que també coin­ci­dei­xen que cal afron­tar la crisi amb un gran con­sens, inclòs el polític, la reunió que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va ofe­rir al líder de CiU per par­lar de com afron­tar la recessió, encara no té data. Gid­dens no va tenir en compte la dinàmica govern-opo­sició. La gran diferència a hores d’ara entre Mas i Mon­ti­lla, CiU i el PSC, és que els soci­a­lis­tes neguen que abai­xar impos­tos sigui com­pa­ti­ble amb man­te­nir la des­pesa social o el dèficit públic, com va insis­tir ahir Miquel Iceta –coin­ci­dint amb ERC i ICV– i es neguen a aba­ra­tir l’aco­mi­a­da­ment, per “injust” per als tre­ba­lla­dors. La resta és qüestió de valen­tia i grau de detall.

Cen­tre i extrems

El mateix Iceta va adme­tre, com van adme­tre els con­ver­gents després de la con­ferència de Mon­ti­lla, que algu­nes pro­pos­tes de Mas “són com­par­ti­des pel PSC i coin­ci­dei­xen amb les que el pre­si­dent va fer la set­mana pas­sada” i poden ser motiu d’“amplis acords” al Par­la­ment perquè “val la pena” bus­car els punts de con­fluència, mal­grat la “demagògia” de pro­po­sar abai­xar el sou del pre­si­dent . Iceta argu­menta que, per pacte, ja hi ha l’Acord per la Com­pe­ti­ti­vi­tat i els pac­tes naci­o­nals. Per la seva banda, la con­se­llera de Tre­ball, Mar Serna, va res­pon­dre que “mol­tes” de les recep­tes de Mas ja les aplica el govern. Va dir, per exem­ple, que el nou con­tracte inde­fi­nit que pro­posa Mas ja exis­teix des del 1997 i que la indem­nit­zació per aco­mi­a­da­ment es paga a 33 dies i no a 45.

El PSC i CiU estan immer­sos en la lluita pel cen­tre que amenaça de des­plaçar els socis dels soci­a­lis­tes, que es van des­mar­car molt més de Mas del que ho va fer el soci gran. Per Anna Simó (ERC), Mas va fer un dis­curs “molt libe­ral o de dre­tes” –això mal­grat que Joan Puig­cercós es declara libe­ral, molt o poc– perquè “pre­para el ter­reny per a un pacte de suport al PP”. Per part d’ICV, Dolors Camats, amb una certa con­tra­dicció, va veure alhora “recep­tes velles” i “un reco­nei­xe­ment als errors de la política econòmica” que CiU ha defen­sat fins ara amb “un suport a les polítiques ultra­li­be­rals del PP” i les del PSOE. Pre­ci­sa­ment, PP i C’s van aplau­dir Mas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.