Un any sense amenaça

Sigui pel fred sigui perquè hi ha tra­di­ci­ons fora­nes que cos­ten més de nor­ma­lit­zar-se als ulls de tot­hom, enguany la festa de l'Aixura a Bar­ce­lona s'ha cele­brat amb menys soroll i menys espec­ta­cu­la­ri­tat que altres anys. Menys gent a l'Arc del Tri­omf, on l'Ajun­ta­ment l'ha des­plaçat per segon any con­se­cu­tiu, però també menys imat­ges de cops al cap i al pit, amb què els fidels xiïtes de la mes­quita de Sant Pere Mitjà com­me­mo­ren en públic la seva festa més impor­tant. Hi ha altres mes­qui­tes a la ciu­tat, la majo­ria al Raval, que opten per una cele­bració més dis­creta.

Amb una con­tenció crei­xent, doncs, la comu­ni­tat musul­mana de Bar­ce­lona no només va recor­dar ahir que feia un any de la pri­mera cele­bració de l'Aixura a l'Arc del Tri­omf sinó també que aquell dia, 19 de gener, al ves­pre, va tenir lloc al Raval l'ope­ració més gran con­tra una supo­sada estruc­tura ter­ro­rista isla­mista a Bar­ce­lona que hau­ria tin­gut com a objec­tiu fer un gran atemp­tat con­tra el metro de Bar­ce­lona. Un any després, amb més raó cal uti­lit­zar tots aquests con­di­ci­o­nals i totes les pre­sump­ci­ons d'innocència, ja que la inves­ti­gació no ha avançat subs­tan­ci­al­ment i tot se segueix apun­ta­lant en la decla­ració d'un con­fi­dent poli­cial que va per­me­tre la detenció de catorze per­so­nes.

Des que al mes d'octu­bre es va rati­fi­car l'empre­so­na­ment d'onze dels catorze encau­sats, nou pakis­ta­ne­sos i dos indis, el minis­teri de l'Inte­rior ha man­tin­gut la uti­li­tat de l'ope­ració poli­cial que aquell cap de set­mana va sac­se­jar Bar­ce­lona, sobre­tot pel seu caràcter pre­ven­tiu. Però això no ha fet més que irri­tar la comu­ni­tat musul­mana, que en els últims mesos, a través de por­ta­veus com Moham­mad Iqbal, secre­tari gene­ral de l'asso­ci­ació pakis­ta­nesa Camí de la Pau, i Javed Ilyas, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Tre­ba­lla­dors Pakis­ta­ne­sos de Cata­lu­nya, ha lamen­tat l'efecte nociu de les deten­ci­ons sobre la imatge del col·lec­tiu a la ciu­tat i la falta de res­pecte per la innocència dels acu­sats. No hi ha pro­ves ni n'hi haurà, ha estat l'argu­ment més repe­tit.

El judici, segons va adme­tre ahir a VilaWeb l'advo­cat de la defensa, Benet Sale­llas, es podria cele­brar abans de l'estiu, pre­ci­sa­ment per resol­dre els dub­tes que ara mateix pen­gen d'un procés que va néixer amb molta reper­cussió mediàtica i que s'ha anat esllan­guint. Els empre­so­nats van expli­car al seu dia davant del jutge que van conèixer només 48 hores abans de la detenció el con­fi­dent que després els va dela­tar i que va ser ell mateix qui va arri­bar al pis amb dues bos­ses on hi podia haver la nitro­cel·lulosa per la qual se'ls acusa de pos­sessió d'explo­sius. Als regis­tres també es va tro­bar per­clo­rat potàssic, con­nec­tors d'ali­men­tació i balins de plom.

Els encau­sats també van apun­tar en les seves decla­ra­ci­ons judi­ci­als que els set tem­po­rit­za­dors que van sor­tir a bas­ta­ment foto­gra­fi­ats als mit­jans tenien un ús domèstic i que els uti­lit­za­ven per cui­nar. El jutge va adme­tre que "el mate­rial explo­siu incau­tat no tenia prou capa­ci­tat des­truc­tiva per cau­sar estralls". Mal­grat això, el govern espa­nyol mai no ha des­men­tit la uti­lit­zació d'aquests ele­ments amb 200 qui­los d'explo­sius que les for­ces poli­ci­als van arri­bar a bus­car per tota la costa cata­lana i que mai han apa­re­gut. Curi­o­sa­ment, des d'aque­lla gran ope­ració Raval, no s'ha tor­nat a pro­duir cap més ràtzia d'importància con­tra el ter­ro­risme isla­mista a Cata­lu­nya.