Informe sobre l'estat de la Unió el 2009

Les elec­ci­ons del mes de juny al Par­la­ment Euro­peu podrien regis­trar una abs­tenció rècord. Segons el dar­rer Euro­baròmetre publi­cat a Brus­sel·les la mit­jana euro­pea de l'abs­tenció se situarà en un 66%. Aquesta seria la taxa d'abs­tenció més ele­vada des de les pri­me­res elec­ci­ons, el 1979. Segons el mateix son­deig, l'Estat espa­nyol, Polònia, Àustria, la Gran Bre­ta­nya i Por­tu­gal són cinc dels estats mem­bres on l'abs­tenció serà més alta. En canvi, entre els estats en què hi haurà més par­ti­ci­pació, segons el mateix son­deig, figu­ren Bèlgica, Luxem­burg i Dina­marca. El des­co­nei­xe­ment de les tas­ques dels euro­di­pu­tats i el des­in­terès pels afers euro­peus són dues de les cau­ses que moti­va­ran aquest índex tan ele­vat abs­tenció. Els ciu­ta­dans euro­peus estan més pre­o­cu­pats pel crei­xe­ment econòmic i per l'atur que pel debat euro­peu i les elec­ci­ons a l'Euro­cam­bra.

El pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, José Manuel Durão Bar­roso, ha apro­fi­tat l'ambi­ent de la pre­cam­pa­nya elec­to­ral del Par­la­ment Euro­peu per posar en marxa el web Tell­bar­roso.eu, amb el qual pretén man­te­nir el con­tacte amb inter­nau­tes i blo­cai­res. Des del nou web i amb el lema La seva opinió ens interessa» Bar­roso pre­gunta: «Què pot fer la Unió Euro­pea per millo­rar la nos­tra vida?» Només cal entrar-hi, donar unes dades sobre el per­fil, no cal iden­ti­fi­car-se i després es podrà dei­xar escrit tot allò que es vul­gui. Si l'usu­ari s'iden­ti­fica tindrà la pos­si­bi­li­tat d'acon­se­guir un viatge per visi­tar Brus­sel·les i les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, i fins i tot conèixer Durão Bar­roso.

Un total de 35.510.837 ciu­ta­dans podran triar els repre­sen­tants espa­nyols al Par­la­ment Euro­peu el 7 de juny, segons les dades fetes públi­ques per l'INE. D'aquests, 33.974.358 són ciu­ta­dans espa­nyols resi­dents a l'Estat, 1.254.724 són resi­dei­xen a l'estran­ger i 281.755 són ciu­ta­dans d'altres països de la UE que podran votar a l'Estat espa­nyol, dels quals 76.280 són britànics, 48.613, roma­ne­sos, 34.009, ale­manys i 30.329, ita­li­ans.

El Par­tit dels Libe­rals, Demòcra­tes

i Refor­mis­tes (ELDR) aspira a man­te­nir-se com la ter­cera força del Par­la­ment Euro­peu. L'ELDR, en un mani­fest de quinze fulls, posa en relleu la neces­si­tat de pro­te­gir el mer­cat únic com a res­posta a la crisi econòmica i de trans­for­mar Europa en una eco­no­mia baixa en emis­si­ons.

El secre­tari d'estat d'Afers Euro­peus de la República Txeca, Marek Mora, que ha pre­sen­tat a Bar­ce­lona l'informe semes­tral de la pre­sidència txeca de la UE, s'ha mos­trat opti­mista i con­fiat que el seu país rati­fi­carà el Trac­tat de Lis­boa

La comissària euro­pea per a la Soci­e­tat de la Infor­mació, Vivi­ane Rea­ding, ha dema­nat a les xar­xes soci­als d'inter­net (com ara Face­book o Twit­ter) que garan­tei­xin que els comp­tes dels menors d'edat siguin «pri­vats per defecte i inac­ces­si­bles» a través dels cer­ca­dors de la xarxa. La comissària recorda que la UE està reforçant la pri­va­desa dels ciu­ta­dans a la xarxa.