Pols per l’IRPF

L’exe­cu­tiu no gua­nya per a ensurts. Un nou pols intern entre els socis dis­tor­si­ona des del cap de set­mana el ja com­pli­cat esce­nari econòmic del dar­rer tram de la legis­la­tura. Si al desem­bre va ser la modi­fi­cació de l’impost de suc­ces­si­ons, ara és l’incre­ment del tram autonòmic de l’IRPF el que fa sal­tar espur­nes al si del tri­par­tit, més espe­ci­al­ment entre el PSC i ICV. La tensió ha arri­bat fins al punt que diri­gents eco­so­ci­a­lis­tes, com el mateix con­se­ller d’Inte­rior, Joan Saura, no han dub­tat a posar en qüestió la una­ni­mi­tat del govern alhora de donar llum verda al nou paquet de mesu­res per fer front a la crisi si el con­sell exe­cu­tiu no té avui damunt la taula les grans línies de la pro­posta d’incre­ment de l’IRPF. En vista de l’embran­zida eco­so­ci­al­sita, també els repu­bli­cans han ajus­tat els ter­mi­nis.

El con­se­ller d’Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, adme­tia ahir davant l’exe­cu­tiva del seu par­tit que no ente­nia l’acti­tud dels eco­so­ci­a­lis­tes després que dis­sabte s’havia com­promès públi­ca­ment a pre­sen­tar l’avant­pro­jecte de llei amb la reforma fis­cal per gra­var les ren­des més altes.

Men­tre Cas­tells expo­sava el seu parer dins l’exe­cu­tiva soci­a­lista, el secre­tari gene­ral d’ICV, Joan Her­rera, tot i inten­tar abai­xar la tensió entre els socis, adver­tia de nou en roda de premsa que els seus dipu­tats no dona­rien suport al pla d’aus­te­ri­tat si en la reunió d’avui del govern no es con­creta el com­promís sobre l’IRPF.

Els soci­a­lis­tes sos­te­nen que el govern està pre­nent unes mesu­res prou sòlides per llui­tar con­tra la crisi i amb les quals tot l’exe­cu­tiu es pugui sen­tir còm ode. Alguns diri­gents del PSC van atri­buir l’esti­ra­bot dels eco­so­ci­a­lis­tes a una estratègia per­so­nal d’Her­rera que ha aca­bat arros­se­gant Saura.

Després que el con­se­ller d’Inte­rior hagués emplaçat el PSC a por­tar avui al govern una pro­posta con­creta
sobre l’incre­ment, el pre­si­dent José Mon­ti­lla va asse­gu­rar en decla­ra­ci­ons a TV3 que l’apu­jada no s’apro­varà avui sinó durant els pròxims 30 dies. El cap de l’exe­cu­tiu no feia més que recor­dar el calen­dari pac­tat dis­sabte en la reunió del govern. El depar­ta­ment d’Eco­no­mia dis­posa del mes de juny per redac­tar la reforma que s’ha d’apro­var abans de l’1 de juliol. Segons aquest calen­dari, abans del 15 de juliol el pro­jecte s’apro­varà al Par­la­ment pel pro­ce­di­ment de lec­tura única.

El cert és que la tensió entre els socis va pro­vo­car que al llarg del dia d’ahir s’inten­si­fi­ques­sin les tro­ba­des entre els nego­ci­a­dors del tri­par­tit per mirar de con­cre­tar les línies de l’acord que avui s’havia de por­tar al con­sell exe­cu­tiu.

Final­ment, l’entesa entre els socis pas­sa­ria per un incre­ment de dos trams de l’IRPF, que podrien aca­bar per ser tres. Un pri­mer per a ren­des a par­tir de 120.000 euros, l’altre d’entre 135.000 i 140.000 euros. El resul­tat final hau­ria de por­tar a un incre­ment total de qua­tre punts de l’IRPF que podrien arri­bar a cinc. La tesis que ahir insis­tia a defen­sar Her­rera era que el resul­tat de la pro­posta havia d’apu­jar al 50% els tipus de qui tenen ingres­sos supe­ri­ors als 100.000 anu­als.

Men­tre soci­a­lis­tes i eco­so­ci­al­si­tes s’embar­bus­sa­ven en l’estira i arronsa públic de xifres i calen­da­ris, ERC obser­vava el pano­rama amb un cert escep­ti­cisme. Tot i asse­gu­rar que no tenia intenció d’entrar en polèmiques amb ICV, el secre­tari gene­ral, Joan Ridao, va mar­car distàncies iro­nit­zant que “si hi ha algú que sobre­ac­tua, es mus­cula i vol apa­ren­tar que és el més exi­gent, doncs per ell farà, a nosal­tres no ens incum­beix”.