Política
Majestic: zero
La conselleria d'Economia mostra a la seva web els magres resultats del pacte del Majestic. Tampoc surten ben parats els models de finançament de l'època de Felipe González. Tanmateix, en una simulació sobre el model en negociació no es mulla: la xifra dels milions addicionals no apareix
Durant el primer any d'aplicació del model de finançament acordat el 1996 en el cèlebre pacte del Majestic entre Aznar i Pujol, la caixa de la Generalitat no va registrar cap injecció de recursos addicionals respecte al sistema anterior acordat amb el PSOE de Felipe González: la millora va ser exactament de zero euros, almenys segons els càlculs de la conselleria d'Economia i Finances consultables a la pròpia web del departament amb gràfics inclosos, per facilitar-ne la comprensió.
Els 931 milions d’increment de la cistella d’impostos fruit de la cessió d’un 15% addicional de l’IRPF –se situava en el 30%- que havien de millorar notablement les finances catalanes van quedar literalment neutralitzats per la disminució del fons de suficiència.
El pacte PP-CiU va fixar 3.011 milions d’euros provinents de la cistella d’impostos, gairebé 1.000 milions més que amb el model anterior. Però el fons de suficiència, que ha de cobrir la diferència entre el cost dels serveis públics cedits a les comunitats autònomes i els recursos tributaris que se li atribueixen, va passar dels 1.559 milions als 628. Exactament, i casualment, 931 milions d’euros menys. D'aquesta manera, l’increment del tram autonòmic de l’IRPF, un dels principals trofeus de la negociació catalana per donar suport a un PP en minoria, es va fondre calculant exactament en quin import s’havia de reduir el fons de suficiència. Atenent a les dades publicades pel departament d’Economia i Finances, el benefici addicional del Pacte del Majestic el primer any va ser de zero milions d’euros. El 1997, Catalunya ja tenia transferides les competències de Mossos d'Esquadra i de Trànsit.
La trampa de sempre. Ara bé, l’aprimament del fons de suficiència per “reajustar” els diners transferits no és pas un invent del PP. El PSOE va utilitzar exactament la mateixa tècnica amb el model del 1992. Aquell acord va suposar un increment dels recursos per valor de 102 milions d'euros en comparació amb el primer model existent a l'Estat, vigent entre el 1987 i el 1991. Però de nou, els 728 milions d'euros d'increment en la cistella d'impostos vinculats a la cessió d'un 15% de l'IRPF es van veuere contrarestats per la retallada del fons de suficiència en 626 milions d'Euros.
En el cas del model pactat el 2001 també per PP i CiU, els càlculs d'Economia aboquen un resultat d'ingressos addicionals de 225 milions d'euros. I el procediment de l'Estat per neutralitzar l¡increment de la recaptació per la via impositiva és la mateixa que en els casos anteriors. La cistella d'impostos feia un gran salt, registrant un creixement de 3.908 milions d'euros, més del 100%, com a conseqüència de l'ampliació dels trams fiscals de les comunitats autònomes fins al 33% de l'IRPF, el 35% de l'IVA i el 40% dels impostos especials. La iniciativa, per cert, va ser de l'exministra de Foment Magdalena Álvarez, aleshores consellera d'Economia andalusa. Finalment però, el fons de suficiència va posar els números al seu lloc, i aquest segon concepte va passar de 5.262 milions d'euros -les comunitats autònomes el 2001 ja havien experimentat una cessió de competències de l'Estat considerable- a 1.578 milions, és a dir, que l'Estat va retallar el fons en 3.684 milions d'euros.
Economia no es mulla amb la xifra addicional
A partir de les xifres dels models de finançament autonòmic anteriors, la conselleria encapçalada per Antoni Castells fa una simulació sobre quins resultats podria abocar el model de finançament actual en dos supòsits: que es compleixi la trampa de sempre i l'Estat compensi qualsevol augment de la cistella d'impostos amb una retallada del fons de suficiència, o que es mantingués la totalitat del fons de suficiència, una circumstància que, com remarca Economia, “no s'ha donat mai”.
Les dues simulacions parteixen de la situació de Catalunya el 2008: una cistella d'impostos de 14.291 milions d'euros i un fons de suficiència assignat de 2.889 milions, que sumen 17.180 milions d'euros provinents del model de finançament. Atenent al compliment de l'Estatut, la cistella d'impostos del nou model ha de contenir la cessió del 50% de l'IRPF, el 50% de l'IVA i el 58% dels impostos especials.
Segons els càlculs d'Economia, amb la primera simulació, la cistella d0impostos seria de 19.422 milions d'euros, però el fons de suficiència passaria a ser negatiu, -2.242 milions d'euros, entenent doncs, que la Generalitat cobriria sobradament la relació entre despeses per serveis públics prestats i recursos tributaris disponibles. En aquest supòsit, el total de diners rebuts des de Madrid se situaria en 17.180, ni un euro més que amb el model vigent. Aquest seria el resultat extrem més negatiu que es podria donar. I en l'altre extrem, el màxim que es podria esgarrapar: 5.131 milions d'euros. Aquesta xifra s'obtindria en el supòsit que es mantingués intacte el fons de suficiència del 2008, és a dir, 2.889 milions d'euros, que sumats als 19.422 provinents de la nova cistella d'impostos, donarien un resultat total de 22.311 milions. Aquesta és la banda més alta de la forquilla, la que defensa CiU.
Experts consultats per l'AVUI.CAT donen per fet que el model final comportarà una rebaixa del fons de suficiència, sobretot perquè es pacta a banda del model una partida per a Mossos i Presons, dues competències que teòricament huarien de formar part del fons de suficiència.
Ara bé, la conselleria d'Economia, que posa a disposició pública els recursos addicionals que van suposar els models de finançament anteriors, en cap moment es pronuncia sobre en quin punt d'aquesta forquilla entre 0 i 5.131 milions d'euros situa les seves aspiracions. Fora de l'oficialitat de les dades de la conselleria, les xifres que s'han donat per bones, com a mínim des del PSC, se situen entre els 2.000 i els 2.500 milions el primer any, i els 3.000 i els 3.500 el tercer any. La meitat de la forquilla, doncs.
Els 931 milions d’increment de la cistella d’impostos fruit de la cessió d’un 15% addicional de l’IRPF –se situava en el 30%- que havien de millorar notablement les finances catalanes van quedar literalment neutralitzats per la disminució del fons de suficiència.
El pacte PP-CiU va fixar 3.011 milions d’euros provinents de la cistella d’impostos, gairebé 1.000 milions més que amb el model anterior. Però el fons de suficiència, que ha de cobrir la diferència entre el cost dels serveis públics cedits a les comunitats autònomes i els recursos tributaris que se li atribueixen, va passar dels 1.559 milions als 628. Exactament, i casualment, 931 milions d’euros menys. D'aquesta manera, l’increment del tram autonòmic de l’IRPF, un dels principals trofeus de la negociació catalana per donar suport a un PP en minoria, es va fondre calculant exactament en quin import s’havia de reduir el fons de suficiència. Atenent a les dades publicades pel departament d’Economia i Finances, el benefici addicional del Pacte del Majestic el primer any va ser de zero milions d’euros. El 1997, Catalunya ja tenia transferides les competències de Mossos d'Esquadra i de Trànsit.
La trampa de sempre. Ara bé, l’aprimament del fons de suficiència per “reajustar” els diners transferits no és pas un invent del PP. El PSOE va utilitzar exactament la mateixa tècnica amb el model del 1992. Aquell acord va suposar un increment dels recursos per valor de 102 milions d'euros en comparació amb el primer model existent a l'Estat, vigent entre el 1987 i el 1991. Però de nou, els 728 milions d'euros d'increment en la cistella d'impostos vinculats a la cessió d'un 15% de l'IRPF es van veuere contrarestats per la retallada del fons de suficiència en 626 milions d'Euros.
En el cas del model pactat el 2001 també per PP i CiU, els càlculs d'Economia aboquen un resultat d'ingressos addicionals de 225 milions d'euros. I el procediment de l'Estat per neutralitzar l¡increment de la recaptació per la via impositiva és la mateixa que en els casos anteriors. La cistella d'impostos feia un gran salt, registrant un creixement de 3.908 milions d'euros, més del 100%, com a conseqüència de l'ampliació dels trams fiscals de les comunitats autònomes fins al 33% de l'IRPF, el 35% de l'IVA i el 40% dels impostos especials. La iniciativa, per cert, va ser de l'exministra de Foment Magdalena Álvarez, aleshores consellera d'Economia andalusa. Finalment però, el fons de suficiència va posar els números al seu lloc, i aquest segon concepte va passar de 5.262 milions d'euros -les comunitats autònomes el 2001 ja havien experimentat una cessió de competències de l'Estat considerable- a 1.578 milions, és a dir, que l'Estat va retallar el fons en 3.684 milions d'euros.
Economia no es mulla amb la xifra addicional
A partir de les xifres dels models de finançament autonòmic anteriors, la conselleria encapçalada per Antoni Castells fa una simulació sobre quins resultats podria abocar el model de finançament actual en dos supòsits: que es compleixi la trampa de sempre i l'Estat compensi qualsevol augment de la cistella d'impostos amb una retallada del fons de suficiència, o que es mantingués la totalitat del fons de suficiència, una circumstància que, com remarca Economia, “no s'ha donat mai”.
Les dues simulacions parteixen de la situació de Catalunya el 2008: una cistella d'impostos de 14.291 milions d'euros i un fons de suficiència assignat de 2.889 milions, que sumen 17.180 milions d'euros provinents del model de finançament. Atenent al compliment de l'Estatut, la cistella d'impostos del nou model ha de contenir la cessió del 50% de l'IRPF, el 50% de l'IVA i el 58% dels impostos especials.
Segons els càlculs d'Economia, amb la primera simulació, la cistella d0impostos seria de 19.422 milions d'euros, però el fons de suficiència passaria a ser negatiu, -2.242 milions d'euros, entenent doncs, que la Generalitat cobriria sobradament la relació entre despeses per serveis públics prestats i recursos tributaris disponibles. En aquest supòsit, el total de diners rebuts des de Madrid se situaria en 17.180, ni un euro més que amb el model vigent. Aquest seria el resultat extrem més negatiu que es podria donar. I en l'altre extrem, el màxim que es podria esgarrapar: 5.131 milions d'euros. Aquesta xifra s'obtindria en el supòsit que es mantingués intacte el fons de suficiència del 2008, és a dir, 2.889 milions d'euros, que sumats als 19.422 provinents de la nova cistella d'impostos, donarien un resultat total de 22.311 milions. Aquesta és la banda més alta de la forquilla, la que defensa CiU.
Experts consultats per l'AVUI.CAT donen per fet que el model final comportarà una rebaixa del fons de suficiència, sobretot perquè es pacta a banda del model una partida per a Mossos i Presons, dues competències que teòricament huarien de formar part del fons de suficiència.
Ara bé, la conselleria d'Economia, que posa a disposició pública els recursos addicionals que van suposar els models de finançament anteriors, en cap moment es pronuncia sobre en quin punt d'aquesta forquilla entre 0 i 5.131 milions d'euros situa les seves aspiracions. Fora de l'oficialitat de les dades de la conselleria, les xifres que s'han donat per bones, com a mínim des del PSC, se situen entre els 2.000 i els 2.500 milions el primer any, i els 3.000 i els 3.500 el tercer any. La meitat de la forquilla, doncs.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.